Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona: “Si no hagués estat escollida per unanimitat no hauria acceptat el càrrec”

0
612
Laura Roigé al seu despatx durant l'entrevista amb La Ciutat. Foto: J. Collado

Com afronta els propers quatre anys com a presidenta?

Amb moltíssima il·lusió i ganes de treballar.

Ha estat escollida presidenta per unanimitat.

Si no hagués estat escollida per unanimitat no hauria acceptat el càrrec. És un treball de vocació i estima cap a la institució i que els 40 membres dipositin fe i confiança en tu fa que no els puguis defraudar. Si saps que estàs recolzada per tots els membres del ple, sense cap fissura, llavors tens il·lusió per treballar i no ho fas per diners. La presidència de les cambres és molt institucional i li has de dedicar moltes hores. Tots em mimen molt.

Encara és aviat però després d’aquests quatre anys, es tornarà a presentar?

Això pregunta-ho d’aquí a tres anys. La vida m’ha ensenyat a no dir mai si sí o si no, poden passar moltes coses al llarg d’una vida. Hi ha molts factors que poden determinar els nostres actes, com la salut, o que sorgeixi un candidat molt bo i jo decideixi donar-li suport, que canviï alguna llei…

Quins objectius es marca?

Les Cambres de Comerç tenen un gran tresor que és la seva independència política, per tant nosaltres estem al servei de les empreses per fer de mitjancers amb l’administració. Jo lluitaré per les infraestructures que necessitem al territori, faré xarxa amb les altres cambres i institucions per tal que el territori tingui la màxima visibilitat possible i el màxim protagonisme. Lluitaré també perquè les empreses tinguin la seva formació a mida, perquè els polígons industrials atraguin l’emprenedoria, perquè la cambra sigui representativa en el territori i estigui al servei de la societat civil i de la societat empresarial.

Quina ha estat la primera acció o decisió que ha pres?

El primer que he fet ha estat augmentar el sou dels treballadors. Tenien el sou congelat des de feia 10 anys i mereixien aquest augment. Tinc el privilegi de tenir els millors treballadors del món. Conec totes les cambres d’Espanya i moltes d’Europa i com el nostre equip no n’hi ha cap, i com no vull que me’ls prenguin el primer que he fet és assegurar-me que estiguin contents.

Què en pensa de la nova alcaldia?

Encara no he tingut temps de pensar res perquè fa poc que han començat, però el primer que vaig fer va ser convidar al nou alcalde a trobar-nos el 15 de juliol al primer plenari de la Cambra. Espero que davant dels 40 membres del ple ens expliqui quin model de ciutat té. Li donaré tres o quatre mesos de confiança per veure què fa i com. No es pot criticar i alabar a ningú si no saps que pensa fer.

Ha deixat entreveure amb algunes declaracions que les relacions amb el PSC no eren molt bones.

He de dir que hi havia un malentès. Una setmana abans de les eleccions Fèlix Ballesteros va estar parlant amb mi tres o quatre hores i vam aclarir moltes qüestions. Hi havia una falta de comunicació. Nosaltres no parlàvem amb ell directament i ens vam assabentar que hi havia coses que no li arribaven. També vam saber que alguns consellers ni l’informaven o ho feien malament.

És la primera dona que exerceix com a presidenta de la Cambra. Seguim vivint en una societat masclista?

Crec que cada vegada menys. Vaig néixer a l’època de Franco, on les dones estàvem anul·lades totalment, necessitàvem el permís del pare o el marit per fer-ho tot.  L’Estat ja s’ha ocupat d’això i ara les dones tenim els mateixos drets.

Com es definiria?

Soc una dona molt treballadora, amb sentit de l’humor i un caràcter magnífic, tot ho relativitzo. M’he passat la vida ajudant a la gent, obrint portes i sent una bona mare, de 6 fills. Em considero entusiasta, optimista i molt alegre.

És feliç?

Molt. La felicitat, ho aprendràs amb els anys, la portem per dins. No la donen els diners ni res exterior. Jo estic en pau amb mi mateixa i em sento bé. Dormo molt tranquil·la, no tinc problema de consciència, m’agrada el silenci, la pau. Soc feliç jo sola, amb mi mateixa, en la soledat, en el silenci. M’adormo i m’aixeco feliç.

Que milloraria de la ciutat?

Milloraria l’actitud de les persones. El tarragoní és derrotista i no sent l’orgull de ser de Tarragona. Tenim una ciutat preciosa però no la cuidem perquè no tenim un sentit de pertinença, no trobem res ben fet, critiquem, ens queixem. Si canviéssim això, canviaria tot. Cada setmana venen creueristes i passem, ens dóna igual tenir les botigues tancades, si sentíssim il·lusió per Tarragona els diumenges estaríem ballant pels carrers.

Què vol que la gent recordi de vostè?

Que vaig ser una bona persona. Sempre lleial als amics, mai he dit mentides, he treballat per la societat civil.

 

FER UN COMENTARI