Es veu preparada per assolir l’alcaldia?
Sí, tenim un projecte col·lectiu que vol ser una esmena a la totalitat del que hi ha hagut fins ara i evidentment des de la CUP ens encantaria poder-ho desplegar, i la millor manera de fer-ho és tenir el govern d’una ciutat.
Quins seran els pilars bàsics del programa electoral de la CUP?
Donar continuïtat als objectius que ens vam marcar al 2015 i que considerem que en bona mesura els hem assolit. Consistien en desemmascarar el veritable rostre dels interessos que han estat regint les decisions polítiques. D’altra banda, denunciar la corrupció i garantir la participació i la transparència de cara a la població. Com a grans línies estratègiques que ens hem proposat pel proper mandat tenim el fet de treballar per una cohesió social real a la ciutat, i afavorir el desenvolupament econòmic des d’una perspectiva d’economia social i solidària. També volem treballar perquè sigui possible una gestió directa de la majoria de serveis que avui en dia estan externalitzats, i afavorir la creació d’unitat popular. Volem que la forma en la qual es prenguin decisions sigui una forma que doni capacitat real de decisió a la població. No volem una política participativa d’aparador.
A escala general, què creu que passarà en aquests comicis, tenint en compte la diversitat de forces polítiques que hi ha avui en dia?
Els escenaris són múltiples i és innegable que la qüestió nacional tindrà un paper molt influent. No tenim una bola de vidre per saber què és el que passarà, però sí que podem dir que viem els anhels de canvi que són majoritaris entre la població. Per part nostra no pretenem fer les coses millor, sinó radicalment diferents, posant les vides de la població al centre, junt amb la seva capacitat de decisió i trencar amb aquesta perspectiva que l’Ajuntament és un prestador de serveis del qual la població n’és consumidora.
Arribat el moment, amb quins partits estaríeu disposats a pactar per tal de veure un canvi a l’alcaldia?
Això s’ha de veure d’acord amb les propostes polítiques concretes, i no només segons allò que es diu en campanya electoral. Hi ha qüestions que són cabdals, com la gestió directa, la transparència, la cohesió social, la participació o el fet de facilitar la tasca de les entitats a la ciutat. Des del nostre punt de vista calen canvis estructurals dins de la ciutat i hauríem de veure qui està disposat a confrontar-se amb els poders fàctics i amb els lobbys que han estat regint la majoria de decisions.
Des del seu partit exigeixen sancions per a les entitats bancàries amb pisos buits. Quines creu que són les raons per les quals l’Ajuntament de Tarragona no ha mogut fitxa?
No volen enfrontar-se als lobbys de poder. Els bancs formen part d’aquests poders fàctics i no els volen fer enfadar. Per garantir que el dret a l’habitatge estigui reconegut a la ciutat i que la gent no vegi vulnerat aquest dret tan fonamental demanem mesures com un cens dels pisos buits, volem saber el nombre exacte de pisos i on estan ubicats. Ara mateix no només no tenim una xifra exacta, sinó que hi ha un ball de xifres esperpèntic. El Pla Local d’Habitatge els xifra entre 15.000 i 18.000, i el senyor Milà va dir hi havia només 7.000 i recentment ha rectificat dient que en són 1.000. També demanem un parc públic de lloguer assequible.
Recentment hem conegut el nou projecte de la Tabacalera. Què n’opina?
Pel que fa a l’eliminació del jardí vertical fa molt de temps que s’hauria d’haver fet. És un projecte que si s’hagués fet a qualsevol altra ciutat hauria funcionat, però aquí com que hi ha una dinàmica de fer les coses i després no mantenir-les, al final tot s’acaba afonant. Critiquem el projecte de la Tabacalera perquè recordem que fa més d’una dècada que l’edifici està tancat, i que hi va haver una demanda social de múltiples col·lectius per tal de reivindicar que se li donés un ús, fet que projecte no contempla. Si en comptes dels Jocs Mediterranis haguessin apostat per la Tabacalera, potser ja la tindríem funcionant en condicions, no ha estat així i el que veiem és fum i part d’aquesta política electoralista d’un PSC que fa moltes promeses però, que al final, quan governa no fa ni una quarta part de tot allò que pregona.
