• Any 2018: any olímpic. Per fi, la ciutat de Tarragona tindrà els Jocs Mediterranis…

No crec que sorprengui a ningú dir que hagi estat i sigui un camí llarg, dur i difícil. Estem convençuts que haurà valgut la pena. És un projecte que aporta a la ciutat tres beneficis: el primer és que no només al seu terme municipal –sinó també a la resta de seus- una millora de les instal·lacions esportives. I és que moltes d’aquestes instal·lacions tenien molts anys de vida, i en alguns casos estaven obsoletes. Des de fa uns dies, fèiem la inauguració del nou pavelló de Vila-seca, una infraestructura que datava de l’any 1986, s’ha fet una renovació completa i ha costat gairebé 1,3 MEUR. Gràcies a aquesta inversió s’han millorat els accessos i permetrà la pràctica de l’esport. De la mateixa manera que s’ha fet a Vila-seca, també s’ha de destacar Calafell, El Vendrell, Cambrils, Salou, Reus, Tarragona… Les 14 seus del territori han millorat en la instal·lació i han afavorit en la seva promoció amb l’excusa dels Jocs.

En el segon àmbit, que té a veure amb la ciutat de Tarragona i que és evidentment, la promoció nacional i internacional que aquest esdeveniment representarà i no només per la representació televisiva, sinó sobretot pel fet que tindrem la notorietat en els mitjans que una ciutat com la nostra que sense els Jocs és molt més difícil que tingui. Des del punt de vista de les obligacions com a ciutat seu, nosaltres retransmetem amb TVE –Televisió Espanyola- , amb la CCMA – Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals- i la XAL – Xarxa Televisions Locals de Catalunya- les proves esportives durant els deu dies de competició i totes aquestes hores, al final són un aparador per mostrar el que som: Tarragona, Camp de Tarragona, província de Tarragona, Catalunya i Espanya.

En tercer lloc –també important- i és molt específic per a la ciutat de Tarragona i és el què ha passat a l’Anella Mediterrània. Era un solar molt gran, dels barris de Bonavista i Campclar i era una zona on hi havia unes instal·lacions esportives que presentaven uns dèficits importants. Tarragona no tenia un pavelló de 5.000  espectadors, Tarragona no tenia una piscina de 50 m per fer disciplines com el waterpolo, com la natació sincronitzada, o la de competició. Tota la vida, tots els clubs i entitats reivindicaven la necessitat de fer una inversió en aquest sentit.

“Per cada € que hem invertit els tarragonins, hem estat capaços de captar 5€ de fora”

Tota la mobilització de recursos que representa uns Jocs permet que es facin inversions com aquestes: el Palau d’Esports que s’està fent a l’Anella Mediterrània –per a 5.000 espectadors i per a esports d’equips-, la piscina, la reforma integral de la pista d’atletisme, la reforma que s’ha fet al Nàstic –els aficionats del club de la nostra ciutat hauran vist que l’entorn haurà canviat- i que així s’ha millorat el confort, els accessos i la seguretat al Nou Estadi,… Tot això ha mobilitzat recursos i hem de recordar una cosa molt important: per cada euro que hem invertit els tarragonins –dels nostres impostos, dels nostres recursos- hem estat capaços de captar 5 € de fora. El Palau d’Esports que ha finançat la Generalitat de Catalunya amb pràcticament 19 MEUR és una aportació del govern de Catalunya. La piscina olímpica de 3 MEUR és una aportació de l’Estat, la reforma de l’Estadi del Nàstic és una aportació de l’Estat, la reforma de totes les seus és de la Diputació de Tarragona –tot i que la Diputació de Barcelona també hi ha contribuït-, el complex esportiu Viding és un exemple de la col·laboració entre el sector públic i el privat perquè allà teníem un solar i ara és una ampliació de la residència universitària i és un pavelló esportiu. Amb tot això, vull dir que hi ha hagut una millora en infraestructures, que hi ha una oportunitat de promoció internacional i nacional per a la nostra ciutat, i que hem mobilitzat també una part de la societat via clubs, entitats esportives, voluntaris, escoles… I que sense uns Jocs no haguessin estat possibles. És un projecte complex, difícil i hem de recordar que som la ciutat més petita que ha organitzat mai aquest esdeveniment. Això ho hem de tenir en compte. Si mirem la llista de ciutats que han estat seus trobem: Barcelona, Atenes, Bari, Mersin, Nàpols, Beirut… Ciutats que són molt més grans que nosaltres. Per tant, nosaltres hem fet un esforç titànic, ja que per ser petits hem estat capaços , tot i unes circumstàncies molt difícils: econòmiques amb la crisi, polítiques i institucionals (per la situació que viu Catalunya amb la seva relació amb Espanya). També hi hagut un govern a l’Estat en funcions i sense uns pressupostos generals, amenaçant que hi hauria unes terceres eleccions. Després, la situació que vivim a Catalunya amb la manca d’un govern, l’aplicació de les mesures previstes de l’article 155 de la Constitució… Tot això ha dificultat el procés. Evidentment ha estat un camí difícil i feixuc, però jo crec que al final haurà valgut la pena.

“Som optimistes respecte el calendari d’obres”

• Falten cinc mesos i escaig per a la celebració dels Jocs. Li dóna la sensació que s’està vivint a contrarellotge?

Hi ha projectes a la vida que tu pots adaptar-los al temps i a les circumstàncies. Un esdeveniment com aquest té una data d’inici i l’esprint final hi ha il·lusió, molta gent que hi treballa i hi col·labora, moltes administracions implicades, l’ajut dels patrocinadors, que són una peça clau del projecte. La veritat és que s’estan mobilitzant molts recursos i moltes energies perquè tot surti bé. La part d’infraestructures que és la que s’està rematant, no ens fa patir: l’estadi d’atletisme està en funcionament, la piscina s’està construint, la reforma de les antigues piscines de Campclar està enllestida i el Palau està encarant la recta final. Pràcticament, totes les seus tenen les seves instal·lacions o bé en funcionament o s’estan finalitzant. Som optimistes respecte el calendari d’obres.  Per la part operativa, estem treballant en tot allò que és imprescindible per organitzar uns Jocs i s’està fent una feina molt professional –tot i que també de forma austera-, fomentant un projecte que engresqui i que ara ja no té marxa enrere.

• Les inauguracions de les instal·lacions pendents ja tenen data?

Sí, el dimarts que ve farem la inauguració de la reforma del Nàstic, amb la visita del ministre d’Esports, Iñigo Méndez de Vigo i estem buscant data per la inauguració de l’estadi d’atletisme amb el Consejo Superior de Deportes i la Diputació de Tarragona (les dues administracions que van finançar-lo). Volem que tots els equipaments estiguin inaugurats abans de la cita. Això no ens preocupa tant, el que volem és que tot i les circumstàncies –econòmiques, socials, institucionals i polítiques- o l’amenaça terrorista dels atemptats viscuts a Barcelona i Cambrils i que fan molt més difícil la tasca de seguretat i posen damunt la taula el problema, la incertesa o la inquietud de la seguretat i que s’ha treballat molt bé i que ens prenem molt seriosament gràcies a la coordinació de la Policia de Catalunya, forces i cossos de seguretat de l’Estat i també  les policies locals de les seus.

• Quin ha estat el moment més difícil en l’organització i preparació dels Jocs? L’endarreriment o la falta de compromís?

El viatge a Argelia on nosaltres vam dir que no hi havia un govern estable a Espanya, que no hi hauria pressupostos generals de l’Estat, l’amenaça d’unes terceres eleccions… En aquell context va ser difícil organitzar un esdeveniment com aquest  perquè tu pots controlar molts elements i factors, però n’hi ha d’altres que no es poden controlar. I tot i que es va pronunciar a favor al Congrés dels Diputats, en una resolució que es va aprovar i es va mostrar favorable a l’esdeveniment i es va recolzar per totes les forces polítiques per unanimitat el que havia fet el Parlament de Catalunya. Quan tu tens un acord i un consens en un projecte, però materialment no es pot executar perquè tens limitacions pressupostàries i polítiques d’un govern en funcions, és un moment dur perquè tu t’intentes preparar per tot i mai havíem tingut una situació d’incertesa política com la que hem viscut.  Hem superat dificultats molt importants, en un context límit. Hem viscut una situació amb molts entrebancs i que tot i una ciutat com la nostra, remant i remant, obtingui els recursos d’una administració, d’una altra, de patrocinadors per dur a terme aquest projecte, hem pagat el preu que ha estat endarrerir-nos un any, però els haurem fet. Això també ens ensenya que amb coratge i esforç som capaços de fer grans coses en aquesta ciutat.

• Amb tots aquests factors (la crisi econòmica, la paralització del Govern…) creu que ha sortit més reforçat el projecte?

I també amb el rerefons del procés sobiranista. L’hem fet possible i hem estat capaços de gestionar una aliança en un moment on moltes formacions polítiques no tenen el diàleg fluid i que gràcies als Jocs, hi ha hagut una relació tan fluida com en el passat.  Hi havia una divisió evident al Parlament de Catalunya, unes forces que opinaven una qüestió i d’altres que opinaven totalment el contrari, i hem intentat blindar als Jocs de la situació política, de la incertesa, de la inestabilitat parlamentària, i tot i aquestes dificultats s’ha aconseguit tirar endavant. Estem orgullosos de tot això. Hem pagat un preu i esperem que ara la gent ho gaudeixi. Les coses que costen tant són les que valen més la pena i et sents més orgullós d’haver-ho aconseguit.

• Les administracions han estat a l’alçada?

Sí, no tenim cap mena de queixa o de crítica en la relació que hem tingut amb totes elles. Ha estat molt fluida i és veritat que  hi ha una sèrie de persones de qui ens sentim plenament agraïts: persones com en Joaquim Nin –de la Generalitat de Catalunya-, Gerard Figueres –secretari general d’Esports, Josep Poblet –Diputació de Tarragona-, els alcaldes de les seus, José Ramon Lete –nou secretari de l’Estat-, el ministre d’Esports Iñigo Méndez de Vigo, la figura del rei que ens ha ajudat molt amb les seves visites a Tarragona… Tota aquesta gent ha fet possibles uns Jocs que són molt complicats i evidentment, l’aportació del Comitè Olímpic Espanyol amb el seu president i el seu equip defensant el projecte i creient en nosaltres, això ha estat molt significatiu. Hem de ser generosos i recordar que fins aquí no hem arribat sols, ja que ha estat una labor d’equip, un equip molt ampli i amb gent que no tenen en comú els colors polítics.

S’ha cregut en Tarragona 2018 i s’han mobilitzat els recursos des del Govern de Catalunya, de l’Estat, de les Diputacions, de les seus, dels patrocinadors… Molta gent ha fet la seva feina i l’ha fet bé.

• Té la sensació que si els JM s’haguessin celebrat en altres ciutats espanyoles ja s’haguessin celebrat? (Per exemple, València)

No ho sé, em costa veure un esdeveniment com aquest en una ciutat com València que ha fet una gran aposta per molts esdeveniments i grans obres, però una ciutat com la nostra ha de tenir ambició de fer coses grans i participar en grans projectes. Tarragona té la capacitat de moure molt el talent i energia positiva i ha de creure en si mateixa. A vegades, som una mica queixosos  i això resta la capacitat de Tarragona de fer grans projectes, però la tenim. Aquí tothom ha vist una oportunitat de país i que transcendia en l’àmbit local. No tenim una queixa respecte a ningú en concret, sent humils i modestos –som una ciutat de mida mitjana- no som ni València ni Barcelona, hem tret un bon profit d’aquest projecte. Espero que les properes generacions de tarragonins i tarragonines quan vagin a les instal·lacions pensin que allò es va construir en motiu dels Jocs. Vagin a l’Anella o a la piscina, recordin que en un moment es van fer unes obres de millora i que sense aquests Jocs no s’haguessin fet.

“El fet d’endarrerir els Jocs ha tingut un cost social, desil·lusió i desmotivació”

• Els tarragonins creuen en aquest projecte?

Molts projectes han tingut la dificultat d’entrar a la recta final. Hi ha dades objectives que avalen la tesi que hi ha hagut una bona implicació. Però també hem de ser autocrítics. Tenim un excel·lent nombre de persones registrades com a voluntaris i voluntàries que no només són de Tarragona o de les altres seus. A més, les escoles han fet una gran feina amb el projecte educatiu, la mascota va sorgir d’un procés participatiu amb escolars… Amb aquestes dades podem dir que la gent va participant en els Jocs. També és veritat que el fet d’endarrerir els Jocs ha tingut un cost social, desil·lusió i desmotivació. Però també és cert que els grans esdeveniments sempre han de superar grans dificultats i és al final quan s’ajunten les energies positives que acaben creant una predisposició. Convido que la gent visqui això com un fet únic i molt especial perquè probablement, no passarà mai més. S’ha d’aprofitar i viure aquesta oportunitat amb intensitat i passió, però també ens obliga a fer un esforç, demostrar a nivell nacional i internacional la nostra millor cara. Hem de ser una ciutat com som: una ciutat oberta, treballadora, acollidora, solidària que vol aprofitar l’oportunitat. I això no ho pot fer l’Ajuntament sol, sinó que ho hem de fer tots. Demanem a la gent que ho visqui, que gaudeixi d’aquesta oportunitat de conèixer gent d’altres països, de veure esports que a vegades no es poden veure en directe, de visitar les instal·lacions esportives… I de viure el que és definitiva els Jocs.

• Els Jocs de la concòrdia i la pau. Ha costat trobar un storytelling per narrar els valors i objectius dels Jocs?

El Mediterrani sempre ha estat una regió amb molts conflictes i de molts episodis violents. És bressol de les tres principals religions monoteistes, és de les grans civilitzacions del món, de grans artistes i de grans esportistes i dels Jocs Olímpics. És una regió convulsa i que té unes relacions de veïnatge difícils. El projecte dels Jocs Mediterranis va néixer perquè un egipci diplomàtic va veure que era necessari unir a través de l’esport i la cultura, els països mediterranis. Continua sent necessari amb l’excusa de l’esport i la cultura? Jo crec que sí perquè és un moment on es parla de crisi de refugiats, d’amenaces terroristes, de radicalismes, de populismes, alguns països en conflictes i guerres obertes –com és el cas de Síria-, tota l’expectativa de les primaveres àrabs… És un moment, des del punt de vista internacional, gens fàcil i hem de tenir molt clar que una persona entengui que una persona de Líbia té unes dificultats per poder fer el que més li agrada, l’esport, durant dues setmanes a Tarragona.

• Els Jocs Mediterranis deixaran un llegat d’instal·lacions, però què més?

Ens deixarà una cosa que és totalment intangible: posicionament de marca, ens donaran a conèixer. També que ens obrim a l’exterior  i l’autoestima, el sentiment de compliment d’un objectiu i d’un repte. És un bon projecte, en definitiva.

• Què passarà després amb aquestes? S’ha decidit ja la gestió de l’Anella Mediterrània?

Hi ha dos àmbits: el de les instal·lacions que són municipals a Tarragona i a les seus i que continuaran tenint un propietari que es dirà Ajuntament, i hi ha un cas específic que és el de l’Anella Mediterrània on hi ha una present i futura comunitat de propietaris –hi ha uns establiments, uns equipaments que són de l’Ajuntament com l’estadi d’atletisme, el velòdrom, la piscina de 50m o les piscines de Camp Clar…- i després, hi ha una segona part que és el Palau d’Esports que és de la Generalitat i que en té la titularitat, i que esperem en posar-nos d’acord en la gestió de tot el conjunt. També hi ha un altre projecte i és que el Nàstic voldria construir la seva ciutat esportiva i si es donen les condicions legals i tècniques dins de l’Anella, podríem tenir el Nàstic com a veí o copropietari d’una part d’aquesta Anella. El model ha de ser garantir el gaudi públic de les instal·lacions per tothom, però també aprofitar l’oportunitat que ens dóna disposar d’una Anella per posicionar-nos com a turisme esportiu. Aspirem a formar esportistes, que vinguin gent d’arreu i organitzar noves competicions. Estem posant llavors en el futur per celebrar noves competicions, una d’elles serà molt important com el Campionat del Món d’Handbol al 2021.

• La inauguració de l’Anella Mediterrània es va fer com a meta de la Vuelta. Creu que haver decidit una inauguració així ha tret protagonisme a les persones del barri?

La Vuelta a Espanya és un esdeveniment molt seguit per televisió i té una audiència televisiva molt bona i es retransmet a molts països. És un aparador i era una excusa positiva en dos sentits: ajudava a promoure els Jocs Mediterranis i a donar-los a conèixer a nivell nacional i internacional; i també ens permetia provar la urbanització de l’Anella amb una prova amb molta gent. Era una excusa per obrir-lo al públic i que la gent se’n pogués beneficiar i així veure com s’està treballant a la zona. El resultat va ser la resposta del veïnat i va ser molt bona. Els bars i restaurants de la zona van quedar molt contents perquè van tenir molta feina i clients.

• Què en sap la gent dels barris sobre la celebració dels JM? Creu que s’ha fet una bona campanya informativa?

Li dono la raó en una cosa: si comparem les xifres amb la darrera vegada que Espanya va celebrar uns Jocs del Mediterrani, doncs el pressupost operatiu era de 60 MEUR –celebrats a Almeria- i el nostre és entre 25 – 26 MEUR. A Almeria, les inversions van ser d’entre 400 – 500 milions i les nostres, de 73 – 74 MEUR. Per tant, la conjuntura econòmica marca molt. Nosaltres hem volgut fer un projecte auster. És veritat que la comunicació, moltes vegades no costa diners, però també hem d’entendre  que quan parlem d’austeritat, parlem que l’equip humà que hi ha al darrere és més limitat i redueix les possibilitats de fer arribar el missatge.

• A pocs dies de tancar la borsa de voluntaris dels Jocs, quina valoració en fa?

La veritat és que el nombre de voluntaris que s’hi ha inscrit ha doblat les nostres expectatives. El nostre objectiu eren entre 3.000 – 3.5000 i ja hem superat els 7.000 inscrits. Els voluntaris han aconseguit una formació reconeguda pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) i que els hi facilita millorar el seu currículum, especialment, en el perfil de les persones més joves que millorarà les seves expectatives laborals.