Ana Santos: “Respecta’m ha deixat de ser una campanya per ser una manera de moure’ns socialment”

Ana Santos, Consellera de Polítiques d'Igualtat i Serveis a la Persona

0
622
  • El 2018 permetrà impulsar nous projectes des de la conselleria de serveis a la persona?

Durant molts anys s’ha estat treballant per millorar tot el funcionament de l’àrea i per reactivar el tema de serveis socials. Volem arribar a fer polítiques socials. S’ha obert una oficina d’atenció a la gent gran a la Plaça Imperial Tarraco i el Servei d’Atenció Integral a les Diversitats Sexuals i de Gèneres (SAI).

Pel 2018 estem filant nous projectes. Volem establir una àrea d’atenció integral a les polítiques de les dones de tal manera que els serveis que des de l’Ajuntament es presten en polítiques d’igualtat o violència de gènere i diverses polítiques per les dones estiguin totes incloses en un punt global d’atenció. Ara pròximament obrim una nova llar per a la gent gran a l’Avinguda Catalunya i un nou local a la part baixa de centre obert per la canalla.

  • Com està contribuint el consistori municipal a la millora de condicions de vida de la gent gran?

Quan parlem de gent gran hem de començar a parlar de sobreenvelliment de la gent gran. Avui en dia, sortosament, la gent arriba als 100 anys. Hem de pensar en polítiques actives perquè la gent des de la jubilació pugui tenir una vida activa i saludable. Des de l’Ajuntament de Tarragona intentem fer polítiques per gent gran activa. En primer lloc, aconseguim que no es quedin a casa perquè avui en dia un dels problemes amb els quals ens trobem és la soledat. Ja no parlo de la soledat per les famílies sinó de la soledat generacional. Hem de fer polítiques que els treguin de casa, que els facin conèixer altra gent i que els faci està actius. Això es pot aconseguir a base de cursos, gimnàstica, Aquagym, de balls, de cinemes… És veritat que hem d’anar a buscar més coses.  Aquests projectes que volem fer des de l’Ajuntament tampoc tindran sentit si no van acompanyades d’altres tipus de mesures. Per exemple, hi ha gent gran que té dificultats per sortir de casa perquè potser la seva mobilitat ha quedat reduïda. Haurem d’adaptar les ciutats i les polítiques en aquesta franja d’edat.

  • Es pretén assolir un sistema públic de pensions amb major capacitat de redistribució?

El que no es pot fer és que les pensions quedin estancades durant molt de temps i quan es pugen s’apugen amb un ridícul tant per cent. Si m’ho fessin a mi m’ho prendria com si m’estiguessin prenent el pèl. Hi ha gent gran que avui en dia està suportant la càrrega econòmica de la seva família perquè han perdut la feina o per no tenir  suficients ingressos per tirar endavant. Clar que s’han de distribuir les pensions però crec que el que s’ha de redistribuir és l’economia. Ara començo a estar amoïnada per la situació. És important que quan els pensionistes surten a manifestar-se als carrers s’hi sumi tothom. Les manifestacions són per unes pensions dignes no només per ells sinó també perquè nosaltres les podem arribar a cobrar. A una persona que té un salari baixet, que ja prou feines té per tirar endavant i cobrir les necessitats de la seva família,  no li pots demanar que al damunt es pagui una pensió privada.

  • Com valora el sostre de vidre de les dones i les diferències salarials en el nostre territori?

El sostre de vidre el valoro negativament. Les dones avui en dia estem millor que fa uns anys i però trencar el sostre de vidre encara ens costarà molt. La gent diu que una dona a una administració pública en un mateix nivell cobra igual que un home.  Al cap i a la fi aquesta no és la realitat. Les pujades que es poden fer es fan als homes. La diferència salarial és un problema que genera una repercussió en les pensions que cobren les dones. Referent a la igualtat, amb la bretxa salarial s’han fet moltes polítiques i moltes lleis. Negre sobre blanc som un dels països més avançats en polítiques d’igualtat, almenys sobre el paper. El que passa és que tenir-ho escrit no significa que sigui efectiu. El problema és que la llei d’igualtat està en un calaix. Fins que no tinguem conscienciació social de que els homes i les dones som iguals això no s’arreglarà per moltes lleis que fem.

  • Darrerament han augmentat els casos de violència masclista. Quin pla d’acció s’està seguint per fer de Tarragona una ciutat sense violència de gènere?

L’Ajuntament de Tarragona a finals de l’any passat va rebre dos premis pel protocol d’actuacions vers la violència de gènere. Un premi del Govern d’Espanya i l’altre de la Generalitat de Catalunya.  Les polítiques que es fan vers la violència de gènere moltes d’elles no es poden ni explicar però si ens ho reconeixen es que ho estem fent bé dins dels mitjans que tenim. Un ajuntament mai podrà acabar amb la violència de gènere. Des de l’Ajuntament intentem fer polítiques sobretot educatives i  de conscienciació. Intentem facilitar els recursos necessaris a les dones que pateixen violència de gènere per sortir d’aquesta situació. Hem de treballar des de totes les vessants. L’Ajuntament ha de continuar fent polítiques com les que es fan des de Tarragona Impulsa. Lluitem amb els recursos i les armes que tenim.

  • En quin punt es troba la campanya Respecta’m en l’àmbit escolar?

La campanya Respecta’m tenia 3 branques. La primera era la de l’oci nocturn, la segona era l’educació i la tercera el món laboral.  Pel que fa a l’educació el que fem és anar a les escoles, als instituts i fem formació tant als nens com a les nenes des de programes com “El Tren de la Coeducació” o tutories entre iguals amb propostes com el “Max in love”. Treballem des de Komando Nits Q per intentar que hi hagi respecte i que no hi hagi un consum excessiu. Intentem fer campanyes que siguin una mica radials, que quedin infiltrades en diferents eixos per aconseguir una joventut sana.  Jo sempre faré un balanç molt positiu de la campanya “Respecta’m”. “Respecta’m” ha deixat de ser una campanya per ser una manera de moure’ns socialment. Ara “Respecta’m” ha calat dins la societat, això fins  i tot a mi m’estimula

  • Durant aquest hivern ha mort una persona sense sostre. En aquest sentit, creu que l’Operació Iglú necessita alguna modificació?

Quan s’activa l’operació iglú el que es fa és escombrar tota la ciutat per intentar que la gent que està dormint fora tinguin a la seva disposició recursos. La majoria d’aquestes persones no volen anar a dormir a un lloc on no hagin de suportar aquestes inclemències i tampoc els podem obligar. En el cas d’aquesta persona que va morir aquest hivern a la Rambla, havia parlat amb nosaltres la nit anterior. Va acceptar mantes i un cafè o un brou calent però no va voler anar a dormir a cap dels centres d’acollida. L’endemà va morir però seria injust atribuir el mal funcionament de l’operació iglú en aquest cas. Evidentment és una llàstima, espero que no torni a passar. Per això una de les prioritats que tenim des de l’Ajuntament és la xarxa per lluitar contra el sensellarisme. Volem fer polítiques actives de millora de les condicions de vida d’aquestes persones i fins i tot, aconseguir que s’insereixin novament i deixin el carrer

  • Creus que els joves estan disposats a cooperar en els plans i activitats que es volen desenvolupar a la ciutat?

Crec que sí. Cada vegada que hem demanat la col·laboració de la joventut d’aquesta ciutat la joventut ha respost molt bé. Quan es va fer el recompte de les persones sense sostre necessitàvem molta gent.  Vam aconseguir més de 150 persones. Es va aconseguir gràcies a la gent jove. Que quan demanes ajuda a la ciutadania la gent jove respongui és fantàstic. En el cas del Planet Youth i del treball comunitari respondran i hem d’encertar també en les polítiques que els hi proposem.

 

 

 

FER UN COMENTARI