Alícia Bescós: “Molta gent veu el teatre com una eina d’evasió”

Entrevista a la presidenta d'Amics del Teatre de Vila-seca

0
650

-Fa gairebé 20 anys que vau crear l’associació, en què ha canviat el teatre a Vila-seca des de llavors?
El teatre a Vila-seca sempre ha existit d’una manera popular perquè sempre hi hagut un grup de teatre que ha fet obres als diferents teatres, ara només es troba en actiu la Sala El Centru, que és on fem nosaltres les representacions. Abans que nosaltres forméssim l’associació, l’Ajuntament feia un cicle de primavera i de tardor, que acostumava a fer una obra cada mes o cada dos mesos i anava movent-se per tots els teatres dels municipis. Per tant, podríem dir que la cultura teatral a Vila-seca sempre ha existit, d’una manera o d’una altra.

Llavors nosaltres vam néixer el 1999 per un impuls de Josep Graset, regidor de Cultural i president del Patronat de Turisme en aquell moment. Personalment, penso que a partir de nosaltres el teatre a Vila-seca ha canviat perquè el fet de fer un cicle anual, que va del març al juny, significa que la gent a la qual li agrada el teatre ja l’espera. També és veritat que nosaltres tractem de portar teatre de qualitat, que tractem de culturitzar una mica en aquest sentit i portem apostes arriscades, que han provocat que el teatre a Vila-seca canviï. Per exemple, aquest any hem portat l’obra Trau de Guillem Albà que té un to molt poètic i que també significava un risc, però que va agradar molt. Aquesta aposta més arriscada ens fa moure’ns de les obres encasellades sota el nom de vodevil, que és un teatre de tipus de comèdia lleugera; que també en tenim però no tenim només aquest.

-Llavors, teniu un públic variat com per poder presentar aquestes apostes més arriscades?
La veritat és que sí, tenim públic de tota mena. Tenim gent a Vila-seca que té molta cultura teatral i que li agrada el teatre i està disposat a veure qualsevol obra que li posem; aquesta és la gent que entén el teatre com un tret teatral. Però també tenim aquella gent que no els pots treure de les comèdies de porta que s’obra i porta que es tanca. Però això no significa que els dos públics no puguin subsistir perquè a vegades s’ajunten en algunes obres, però també està la gent més selectiva que només va a un tipus d’obres concretes. Tenim la gran sort de tindre un públic bastant estable per tots els tipus d’espectacles que realitzem. Encara que sí que és cert que el públic que sol ser més fidel és aquell al que li agrada el teatre en general, que va a veure tot el que portem, sigui el que sigui.

-Tenint un públic tan variat, com s’escullen quines obres es realitzaran en el cicle anual?
Bàsicament, aquesta feina és de la Gemma Andreu, que és l’encarregada de gestionar la programació teatral. Per tant, ella contacta amb les companyies i fa la primera proposta del programa a partir de totes les propostes que ens arriben a través de telèfon i Internet, i també de tot el que els propis membres de la junta anem coneixent. Llavors, realitzem una reunió a principi de temporada per mirar què és el que anirà millor pel tipus de públics que tenim i ens quedem amb les obres que podem segons l’agenda i el pressupost del qual disposem. Això sí, realitzem 4 obres en el nostre cicle de març a juny i cada any per Nadal col·laborem amb el poema de Nadal del grup de teatre local de Vila-seca. Sempre intentem col·laborar d’alguna manera quan hi ha teatre al municipi.

-Quines obres diria que són les que tenen més èxit?
Jo diria que les comèdies perquè quan hem portat textos molt dramàtics, hi ha un sector del públic que sempre protesta. Llavors la comèdia ha tirat sempre perquè és més fresca i més fàcil d’entendre. A més, quan fem aquest tipus d’obra el primer que ens diuen és “molt bé nenes perquè ja tenim prou drames a la vida”; molta gent veu el teatre com una eina d’evasió i la comèdia és perfecta per aquest objectiu. Des d’Amics del Teatre de Vila-seca sempre que fem comèdies és amb un mínim de qualitat i sempre pensant en què puguin entrar bé, que no siguin massa denses.

-Per acabar la temporada de l’any 2018 només us queden 2 obres. Estiu d’Helena Tornero i Resguard doc de Robert Rodríguez, quin tipus de representacions són?
Doncs Estiu és una obra premiada amb bones referències. L’obra és de la companyia La Fil·loxera i és la història de tres germanes que es reuneixen al terrat de casa seva. Els secrets de família i les referències al franquisme són el centre d’Estiu. Ha rebut molt bones crítiques i, per tant, ens vam decidir a portar-la a Vila-seca el 9 de juny per un preu de 10 euros.

Resguard doc és l’última obra del nostre cicle anual els dies 30 de juny i 1 de juliol. És la primera obra amb text propi que presenta el grup La Tramoia de Vila-seca, amb la que treballem cada temporada si realitzen alguna representació. Resguard doc és una comèdia que succeeix després d’un atracament a un supermercat quan un grup d’atracadors es reuneix en un magatzem abandonat per repartir-se el botí.

-Creus que el teatre està ben valorat a Vila-seca?
És una pregunta difícil, crec que el teatre és un punt important i que a poc a poc es va introduint a la població, però és cert que costa molt ampliar el públic perquè, fins i tot gent que ha viscut molts anys al municipi, desconeix que hi ha una cultura teatral. Per això, ens agradaria que l’Ajuntament fes una aposta més definida per la cultura perquè ara crec que es basa més en la cultura popular o en els actes bàsics com podria ser Sant Jordi, per exemple.

Opino que si nosaltres deixéssim de fer el que fem amb Amics del Teatre, no hi hauria ningú que programés teatre a Vila-seca. Encara que és cert que hi ha el projecte per convertir l’antic Celler és una sala polivalent, on també es podrien programar accions teatrals. Nosaltres som una Associació sense ànim de lucre i les persones que en formem part no ens dediquem solament a això; per tant, si seguim és perquè ens agrada el projecte, podríem dir que som malaltes del teatre i, partint d’aquesta base, intentem mantenir el teatre perquè la gent tingui un lloc on pugui gaudir de representacions teatrals, almenys durant uns quants mesos a l’any.

FER UN COMENTARI