El Port de Tarragona i la URV inicien una nova campanya arqueològica al Poblat de La Cella

El Port de Tarragona i la URV col·laboren per iniciar una nova campanya arqueològica al  poblat de La Cella situar al terme municipal de Salou. El Port de Tarragona finança els  treballs que desenvoluparà l’empresa IBER en una àrea de més de 550 m2 del jaciment  que es troba en terrenys portuaris adjacent a la part ja excavada i consolidada sota  responsabilitat de l’Ajuntament de Salou. Els treballs començaran el proper mes d‘agost,  tindran una durada de 2 mesos aproximadament i tenen un pressupost de 38.910 euros +  IVA. La coordinació arqueològica de la intervenció anirà a càrrec del Dr. Jordi Diloli Fons,  Vicerector de la URV i professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la  Universitat Rovira i Virgili, i la direcció tècnica dels treballs arqueològics que realitzarà IBER  Arqueologia, Patrimoni i Turisme S.L., anirà a càrrec de l’arqueòleg Ivan Cots Serret. 

Inici dels treballs 

Els treballs s’iniciaran amb una fase de neteja i desbrossament superficial dels 557 m2 del  sector meridional del jaciment que tindran una durada d’una setmana. A continuació, es  procedirà a l’excavació en la mateixa extensió de 557m2 amb un gruix mig de 35 cm durant  uns 35-40 dies laborables. Durant l’excavació i al final es procedirà a documentar 

fotogràficament les estructures arqueològiques localitzades i s’aixecarà la seva planimetria  corresponent en suport digital; així com els nivells estratigràfics exhumats que també seran degudament acotats. 

Els materials arqueològics que apareguin seran netejats i siglats, i el seu estudi també comprèn el seu inventari, la quantificació la valoració tipològica i cronològica i el dibuix de  les troballes més significatives. A més a més s’efectuaran totes les analítiques pertinents  per extreure les dades més significatives sobre el jaciment i la gent que el va habitar. Així  es preveu, entre d’altres, fer anàlisis de pastes de les ceràmiques exhumades i, si escau,  del seu interior per saber que contenien. Aquest apartat s’inscriu en una línia de recerca  que lidera el Dr. Diloli des del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria de la Universitat  Rovira i Virgili (GRESEPIA-URV) i que ja ha permès confirmar la presència de vi en alguns dels recipients localitzats a l’indret, fet que ens podria indicar la seva producció a  l’assentament.  

La previsió total per als treballs de camp seria d’uns 44 dies laborables (2 mesos) per la neteja, desbrossament i excavació en extensió amb l’objectiu principal de poder treure a la  llum tots els àmbits que es troben delimitats, així com també poder documentar noves restes  arqueològiques. Posteriorment, l’equip d’arqueòlegs realitzarà el processament de dades i  redactaran una memòria final. Aquests treballs s’efectuaran en el termini de 15 dies  laborables a partir de la finalització del treball de camp. 

Vista aèria del jaciment de la Cella. La meitat inferior es correspon a la zona que serà excavada. 

L’actuació arqueològica permetrà doblar la part excavada i confirmar o descartar algunes  de les preguntes que encara planen sobre l’origen, formació i funcionament del poblat de la  Cella. Un dels descobriments que es volen corroborar són les particularitats urbanístiques  del poblat que es va fundar a partir d’un repartiments en lots de terra seguint dos tipus de  quadrícules predeterminades i també si es mantenen els mateixos paràmetres que en la part nord ja excavada: les cases tindran la mateixa grandària? Mantindran la mateixa  distribució interna? També es vol esbrinar si un edifici en particular que sembla tenir un  dibuix esquemàtic tripartit, respon a un ús no habitacional, ja que fins ara a la Cella no s’han  tret a la llum espais culturals o d’emmagatzematge. 

Finalment, una de les preguntes que també s’espera poder respondre o almenys trobar més  indicis és saber qui van ser els fundadors? D’on surt la iniciativa de fundar una ciutat com  aquesta des d’un esquema igualitari amb habitants d’estatus social alt: és local o forana,  com apunten tots els indicis? I si és així, d’origen grec o cartaginès? 

Arqueologia en 3D 

Una vegada excavat tot el sector meridional, l’equip d’arqueòlegs efectuarà una extensa  documentació fotogràfica i fotogramètrica de les estructures exhumades amb l’objectiu de  mantenir una reproducció fidel i detallada de tots els paraments originals, preveient una  possible consolidació i adequació dels mateixos per a la seva socialització, en un futur  proper. 

Les tècniques fotogramètriques actuals permeten reproduir en 3D les estructures arquitectòniques i/o arqueològiques, creant models virtuals exactes a la realitat. L’objectiu principal d’aquesta documentació és obtenir una planimetria acurada, fidel i representativa  de l’estat actual d’aquest sector meridional del jaciment. 

Un poblat singular 

La Cella és un jaciment singular en tot el vessant mediterrani peninsular. És un  assentament complex, diferenciat del conjunt d’altres poblats protohistòrics de la  Cessetània, tant per algunes singularitats constructives, com per una cronologia inhabitual, que abasta des d’inicis del segle IV a.n.e. fins a mitjans del III a.n.e. És a dir, ni la seva  fundació ni abandonament responen als paràmetres més habituals en aquesta regió en  època ibèrica. En aquest sentit, la construcció de la Cella es pot concebre com a un fet  aïllat, seguint paràmetres d’organització territorial particulars, responent a necessitats de  control d’un espai geogràfic, d’uns recursos precisos o d’una funcionalitat determinada en  un moment concret. L’abandonament també és diferent. S’han valorat factors naturals com  la insalubritat del territori, l’esgotament i conseqüent manca de recursos, epidèmies, etc.  Però també s’han plantejat motius polítics, com poden ser reestructuracions territorials o  l’aparició de noves formes de govern, com per exemple la proximitat de Tarrakon–Kesse i  la seva evolució política i econòmica durant el segle III a.n.e. 

Port of Trade 

La Cella sembla va estar poblada per habitants de diverses cultures: ibers, grecs i púnics,  principalment, i va ser una ciutat eminentment comercial en la qual l’activitat principal va ser  el comerç, l’intercanvi econòmic i social, i la representació dels interessos dels diferents  actors del port natural situat entre l’antiga Tarrakon-Kesse i el Cap de Salou. La Cella era  un vertader “Port of Trade” amb relacions comercials internacionals amb importants  assentaments de la Mediterrània occidental com per exemple, les colònies gregues de  Massàlia (Marsella), de Magna Grècia (Sicília i Sud d’Itàlia), però sobretot amb Ebussus  (Eivissa), una important colònia púnica que actuava com a vertader “hub comercial” que  connectava el nord d’Àfrica, el Sud Peninsular amb la resta de la Mediterrània occidental. 

Per últim, cal dir també que la seva situació, cronologia i particularitats han portat als  arqueòlegs que hi han treballat a apuntar la seva identificació amb la Cal·lípolis que Ruf  Fest Aviè va situar en aquest litoral just abans de la ciutat de Tàrraco “aquella Cal·lípolis  famosa que, per l’elevada i excelsa alçada de les muralles i pels seus cims, s’enlairava cel  amunt, aquella que, amb l’àmbit del seu solar immens, cenyia, per ambdós costats, un  estany, sempre fecund en peixos” (traducció de P. Villalba, 1986).