Coincidint amb el 80è aniversari dels bombardejos de l’aviació feixista sobre la ciutat de Reus de l’hivern de 1938, el Museu de Reus organitza un programa de visites especials al refugi antiaeri de la Patacada, un espai on es treballa aquest període de la nostra història. El dia 24, a més, s’ha previst a l’Arxiu de Reus una conferència del doctor en Història Ezequiel Gort sobre els bombardeigs.
En els pròxims dies es preveu la programació següent:
- Visites obertes al públic en general: el dissabte 20 i els dimarts 23 i 30, a les 17:30 hores.
- Visites concertades amb centres educatius: els dies 22, 24, 25 i 31 de gener i 1 de febrer.
A partir del mes de febrer també es preveu que els dimarts no festius a les 17:30 h es puguin realitzar visites, sempre amb reserva prèvia al correu electrònic [email protected].
D’altra banda, el dimecres 24 a les 19:30 h tindrà lloc a l’Arxiu de Reus (carrer de Sant Antoni M. Claret, 3) la conferència «Plegar els morts amb pales. Els bombardeigs de l’hivern de 1938», a càrrec del Dr. Ezequiel Gort i dins el cicle sobre memòria oral que organitzen Carrutxa i el Departament de Cultura de la Generalitat.
Bombardejos sobre Reus
L’hivern de 1938, ara fa vuitanta anys, la ciutat de Reus va patir els pitjors moments de la guerra Civil, pel que fa als bombardeigs de l’aviació feixista.
El bombardeig més esgarrifós –si més no, en la memòria popular– es produí el 21 de gener, quan una bomba va esclatar a una de les entrades del refugi que hi havia sota la plaça de la Llibertat, amb un nombre de morts que no es va poder precisar per l’estat en què van quedar els cadàvers, però que superava la quarantena. El mateix bombardeig va deixar un rastre de morts i de destrucció en altres carrers, com els de Sant Elies o de Güell i Mercader.
El 24 de gener, la ciutat va patir un nou atac de gravetat amb dos bombardeigs. El primer, poc abans de les vuit del matí, en un moment en què els carrers eren plens de gent que anava a la feina i que deixà més d’una vintena de morts. El segon, cap a la una del migdia, que afectà la fàbrica de conserves Bescós i provocà una vintena més de morts. Després d’aquests dos successos, la ciutat restà pràcticament paralitzada.
El bombardeig del dia 24 provocà, a més, la destrucció de la casa Gay-Borràs, un edifici senyorial expropiat el 1936 i que esdevingué un dipòsit de béns culturals de la Comissaria General de Museus de la Generalitat i al qual s’havien traslladat els fons de l’antic Museu Municipal “Prim-Rull” de Reus i la documentació de l’Arxiu Històric de la ciutat, amb altres obres i objectes que s’havien salvat de la destrucció en els primers dies de la revolució. La pèrdua patrimonial fou considerable.
El Museu de Reus ha publicat un fulletó sobre la destrucció del patrimoni de la institució arran del bombardeig del 24 de gener –amb un text de l’historiador Jaume Massó i imatges captades per diversos fotògrafs–, que es repartirà en totes aquestes activitats i que s’acompanyarà amb articles en edició digital a diverses publicacions, en commemoració del vuitantè aniversari dels bombardeigs.
