Què significa pertànyer al món casteller?
Són moltes coses. Des d’una filosofia de viure, degut a la gran dedicació que hi deixem. Fins a trobar una segona família, aquí a la colla, fas uns lligams que són enormes.
Els castells són una de les activitats que les fan els nens des dels quatre anys fins els avis. Per tant, és una de les poques activitats que pot participar tota la família.
Què es necessita per ser un bon casteller?
Res en especial, tothom que vulgui pot ser un bon casteller. Hi ha posicions per a tots els que vulguin venir. Evidentment, hi ha qualitats segons la posició que adquireixes al castells.
El més difícil d’aconseguir és al món casteller? I el més gratificant?
El compromís de les persones durant molts anys. La gent és fluctuant, hi ha molt poca gent que duri 25 anys participant en la colla, normalment venen a complir uns objectius propis i estan 2 o 3 anys i després se’n van.
D’altra banda, el més gratificant ha estat tornar a recuperar els castells, després d’una davallada durant uns anys, i consolidar-los com hem fet fins ara. També el fet de poder pagar integrament el local social que tenim amb els beneficis de les actuacions i els castellers, ens enorgulleix.
Com animaries a la gent a provar aquesta activitat?
Que ho provin, difícilment no els agradarà. L’experiència, que hem viscut, de totes les persones que han vingut de fora és que, normalment, al·lucinen del treball que hi ha al darrera. La gent es pensa que a la pinya ets pots ficar com vulguis però quan veuen els assajos i la disciplina que comporta terminen repetint o s’enganxen directament.
És important la disciplina?
Si, sobretot l’ordre. Moure a 150 persones a l’uníson és complicat si no tothom posa de la seva part.
Sempre estem millorant les tècniques per organitzar-nos. Enguany, hem incorporat un projector on les persones poden veure el seu nom i saber que han de fer, així evitem cridar cada cop que practiquem l’ordre d’un castell.
Com se sent abans de començar una actuació?
Depèn de l’actuació. Actuacions com la de l’octubre de l’any passat, que vam provar la tripleta màgica, el 3 de 9, el 4 de 9 i el 5 de 8, que no s’ha fet mai a la història i que va ser el primer cop que es va fer, a més que estàs acompanyats de colles molt reconegudes… Són d’aquells dies que se’t posa la pell de gallina.
Per evitar accidents i aixecar castells d’una manera segura, què és el més important a tenir en compte?
Depèn de la posició. Si ets part de la pinya és molt important parlar amb els que estan al teu costat, per saber si has de donat més o menys pit, per saber la pressió que has de fer cap el nucli.
Sobretot s’ha de treure els perifèrics, com ara els anells o rellotges, i mantenir el cap abaixat, i tenir-lo apoiat a l’esquena del company que està davant.
Actualment sou l’única colla activa de la ciutat, és molta responsabilitat oi? Com us sentiu quan representeu a Reus davant d’altres colles?
És com qualsevol altre activitat portar el nom de la teva ciutat o, simplement, l’orgull de formar part de la colla és el que fa créixer.
Aquestes dues sensacions combinades és el que et fa més feliç com reusenc o reusenca. En formar part de qualsevol col·lectiu i passejar-lo per arreu del territori fa que t’enorgulleixis segur.
Parlant de les actuacions, s’apropen grans cites. Teniu alguna novetat enguany de cara a la diada de Misericòrdia?
Bé, ara hem descarregat per primer cop a la història un pilar de sis, que només s’havia fet un cop a l’any 1998 i tan sols es va carregar. Ara, a la plaça de El Catllar, que la sentim totalment nostre, hem aconseguit descarregar-lo.
Encara tenim un ampli ventall de castells enormes i només dos mesos, tenim molta feina per tirar endavant. És obvi que a la nostre festa major portarem els castells més grans que tenim.
Quins reptes de futur teniu?
El 3 amb l’agulla o el 4 amb l’agulla, són objectius que després d’aconseguir el pilar de 6 estan ja estan aquí. Ara, consolidar els castells i no fer-los perquè sí.
Quanta gent sou a la colla?
Al voltant de 200 a 250 persones, però els dies claus podem arribar a les 300.
Sabem que la canalla és important dintre dels xiquets…
No és una part important, és el més important. La canalla és el tresor que més cuidem. Els Xiquets no només ensenyem com fer castells, sinó que també ens centrem en les conductes com a persona. Per tant, no només ens fixem en la vessant castellera sinó que fem referència a la part educativa.
Finalment, teniu alguna colla de referència?
Com a entitat no. Nosaltres ens hem de superar a nosaltres mateixos.
