Marc Arza: “La ciutadania no entendria que no apliquéssim tecnologia a la gestió urbana”

Vicepresident de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean Region

0
354
Marc Arza, vicepresident de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean Region

Què és una smart city?

Quan parlem d’smart cities no parlem de res més que d’una ciutat en la gestió de la qual s’hi posa tecnologia. Per tant, vol dir coses molt gruixudes com l’ús de big data i open data per millorar la gestió de l’aigua o de la seguretat. Però també coses molt petites com ara que els semàfors siguin intel·ligents i s’activin quan passen cotxes o que puguem tenir línies d’autobús que responguin a la carta i només vagin a un barri quan hi hagi demanda.

La fundació és original de Tarragona però també s’hi ha acabat sumant Reus. És millor treballar conjuntament entre tot el territori?

La fundació ha canviat el seu nom a Fundació Smart Region pensant en què la gestió d’aquesta idea d’aplicació de la tecnologia a la gestió regional i urbana tingui aquest punt pluriurbà més enllà d’una ciutat. Però del que parlem especialment aquí és de la gestió metropolitana, de què l’aplicació d’aquesta idea d’smart city sigui sobre la ciutat real. Al Camp de Tarragona aquesta capital real ocupa com a mínim els cinc o sis municipis que van des de Cambrils fins a Tarragona, passant per Salou, Vila-seca i Reus. Aquí és on sobretot hi hem de posar la idea d’aplicació de tecnologia perquè la ciutat on vivim cada dia és aquesta.

Fins a quin punt es pot catalogar avui dia a Tarragona i Reus com a ciutats intel·ligents?

Alguna vegada ens han preguntat quan Tarragona, Reus o l’àrea metropolitana seran ciutats intel·ligents. Això no passarà mai perquè no s’és o es deixa de ser una smart city. L’aplicació de la tecnologia en la gestió urbana és un procés que no acabarà mai perquè quan hàgim aplicat les tecnologies que tenim ara damunt de la taula n’hauran sortit de noves i quan hàgim aplicat aquestes hi haurà necessitats noves que haurem de resoldre i algunes de les velles hauran quedat obsoletes.

Per tant, totes les ciutats d’aquesta regió metropolitana estan en el procés d’esdevenir ciutats intel·ligents, algunes com Reus i Tarragona en un procés més avançat que d’altres, però totes ho són i cap no ho és perquè, al cap i a la fi, parlem d’un procés que no s’acabarà en cap moment.

Però es podria considerar que es troben en un bon nivell actualment?

És evident que hi ha grans ciutats com Barcelona, Amsterdam, Londres, París o Milà que juguen a una lliga que no és la nostra perquè per dimensió i recursos estan molt més avançades. Però crec que en la nostra lliga, que és la lliga de les ciutats mitjanes d’entre 100.000 i 300.000 habitants, hem fet prou bé els deures en els últims anys i tenim uns projectes que no només ens situen on hem d’estar sinó que en alguns d’ells podem donar exemple.

En aquests anys quines iniciatives heu tirat endavant?

Depèn molt de la ciutat. A Reus, en mobilitat elèctrica, som una de les ciutats de la nostra mida del sud d’Europa en la que hi ha una millor infraestructura de càrrega de vehicles elèctrics i així se’ns ha reconegut. A Tarragona, en la gestió del patrimoni i en dibuixar experiències turístiques innovadores utilitzant la tecnologia han fet molt camí i també és un referent al sud d’Europa.

A Reus, per exemple, també hem digitalitzat una bona part dels comptadors de l’aigua i això ens permet gestionar millor el servei que fem i donar molt més bona informació del consum als clients. Conjuntament, Reus i Tarragona estem desenvolupant amb altres ciutats com Cambrils una aplicació de gestió de la zona blava que servirà també per gestionar els aparcaments públics. Déu n’hi do els àmbits diversos en els quals hem fet coses significatives.

En el cas de Reus heu apostat perquè es portin endavant els projectes amb empreses locals. És millor que apostar per grans empreses?

Les dues coses són positives. Hi ha projectes que nosaltres hem fet amb grans multinacionals i això et dona un projecte establert i amb claus en mà que et permet que les coses vagin més de pressa. Alhora, però, treballar amb empreses locals et permet no només desenvolupar solucions intel·ligents sinó que aquestes solucions es converteixin en teixit productiu de la regió.

Un bon exemple és el de l’aplicació de la zona blava que nosaltres haguéssim pogut comprar, perquè n’hi ha al mercat. Haver-ho fet amb una empresa local potser ha estat una mica més lent i ens ha costat una mica més, però ara que no només està esdevenint un referent al Camp de Tarragona sinó que la Diputació de Barcelona també l’ha assolit com la seva eina estàndard en la gestió de zones blaves de la regió, fa que una empresa de Reus estigui venent el seu producte a Barcelona i perquè no d’aquí a uns mesos en altres llocs d’Espanya o d’Europa. Per tant, haurem creat realitat productiva i haurà servit el nostre projecte perquè una empresa pugui créixer.

Si he de triar entre els dos models, a mi m’agrada més aquest. Tenim la sort que al Camp de Tarragona hi ha un sector TIC important, només al Cluster TIC tenim unes 45 empreses de la regió associades, i una de les nostres obligacions és, alhora que desenvolupem solucions tecnològiques per a la gestió urbana, intentar que això serveixi perquè el sector TIC de la regió vagi endavant i generi productes que pugui vendre més enllà de casa seva.

La ciutadania valora totes aquestes iniciatives?

Estem en un punt interessant en el qual donem tant per fet que hi ha d’haver solucions tecnològiques bones que ens facin la vida més fàcil en tots els camps, que l’aplicació de tecnologia a la gestió urbana i el desenvolupament de solucions smart city ja no suma massa. El que passaria és que la ciutadania no entendria que no ho féssim. Ja no es considera un gran mèrit que un ajuntament, una institució regional o la fundació desenvolupin bones solucions, sinó que és gairebé una obligació. Això té a veure probablement amb què hem fet les coses bé i hem acostumat als ciutadans a què hi hagi tecnologia per resoldre el seu dia a dia en molts camps, per exemple amb les aplicacions dels pressupostos participatius, el que ha fet que ja no sigui un mèrit i, en tot cas, no fer-ho seria considerat un problema.

Per acabar, quines expectatives de futur hi ha?

A curt i mitjà termini veurem grans canvis en transport públic perquè els models de transport públic que coneixem ara aniran tendint cap a models més a la carta i flexibles, és a dir, que hi haurà companyies de transport que a través d’aplicacions seran un híbrid entre autobús i taxi. Això ho veurem en els pròxims 6 o 8 anys. També veurem iniciatives de participació ciutadana molt potents, com el que s’està fent amb els pressupostos participatius. En la gestió de l’aigua i alguns consums habituals també tindrem molta més informació que ens permetrà prendre decisions més intel·ligents. I, tot i que no és tan tecnològic però sí que és smart, el conjunt d’ajuntaments del Camp de Tarragona cada vegada col·laboraran més amb la Fundació Smart Region.

FER UN COMENTARI