Reus està realitzant ara la seva candidatura per ser Ciutat Europea de l’Esport 2019. La candidatura va ser acceptada i s’ha iniciat la fase participativa. En quin punt es troba?
Hem enviat un formulari diferenciat a les entitats i a les persones perquè ens facin propostes de contingut. El dossier ha de tenir dues coses. La fotografia de la ciutat, la realitat esportiva, la quantitat de practicants a la ciutat… I per una altra banda, la projecció de la ciutat en els propers anys i les activitats que es volen fer durant el 2019. L’Ajuntament ja ha pensat algunes activitats però les entitats i les persones també ens envien les seves opinions, propostes, perquè nosaltres les filtrem i les incorporem al dossier.
Una de les finalitats d’aquest distintiu és donar nou impuls a les polítiques esportives municipals. Reus necessita (urgentment) un impuls en les seves polítiques esportives?
Reus Esport i Lleure fa el mateix ara que quan es va crear, però ara potser ho expliquem més que abans. El que ens ha de donar Reus, Ciutat Europea de l’Esport 2019 és aquest impuls per fer arribar a tothom que l’esport és més important del que es pensa: salut, cultura, promoció econòmica…
Quins àmbits relacionats amb l’esport es potenciaran?
El cultural, l’esportiu, l’econòmic i la salut, a més de ser pedagògic per a tothom. La candidatura té 5 eixos de treball. Un és l’esport club, que es fa des de les entitats esportives i que històricament ja té una gran tradició. Un altre és l’esport base, dirigit a potenciar l’activitat esportiva en edat escolar. L’esport per tothom és un altre eix, per al qual es potencien moltes activitats orientades a la pràctica esportiva per la salut, com les caminades populars, les curses, però també altres polítiques com el fet de tenir equipaments a la via pública, retolar rutes saludables… Els dos eixos restants són la promoció de l’esport femení i l’esport per la salut.
El que es vol transmetre és l’esport com a eix transversal.
Sí, ja que l’esport també influeix en altres aspectes com la integració, la socialització, el sentit de pertinença… L’esport és una eina fantàstica.
Hi ha nous projectes previstos en el marc d’aquesta candidatura?
El que ens demana aquesta candidatura, a més de campionats, és fer esdeveniments perquè tothom estigui representat. Tindrem un congrés europeu de medicina de l’Esport, i enguany l’olimpíada serà internacional, ja que vindrà una escola d’Itàlia. Des de Reus Esport i Lleure fem tantes coses transversals que això és el que ens permet optar a ser Ciutat Europea de l’Esport. Toquem tots els paràmetres, amb clubs privats, amb els gimnasos… Tenim gent de tot tipus.
Està suficientment reconeguda aquesta faceta esportiva de Reus?
El que cal és que la gent que pertany al món de l’esport prengui consciència. Hi ha un àmbit d’ocupació i econòmic que és de l’esport. A Reus hi ha gairebé 5.000 llicències federades d’esport. Per tant, hi ha gent que consumeix sabatilles, roba esportiva, va al fisioterapeuta… Les competicions i activitats esportives que es fan tradicionalment a la ciutat porten gent que s’allotja, dinen, sopen… L’esport mou uns volums brutals i a vegades no hi ha aquesta consciència. Aquest és un tema important de detectar i explicar.
Es preveu la visita d’una comissió tècnica a mitjans d’abril. Hi haurà algun acte en especial?
Al final de la visita es farà una roda de premsa per explicar el que han fet. Nosaltres enviem prèviament el dossier amb la llista d’instal·lacions i són ells qui decideixen el que volen veure. Després hi haurà una reunió a porta tancada en la qual l’alcalde, el regidor d’Esports, i els tècnics pertinents respondran a les preguntes.
Deixant a banda la candidatura de Reus, Ciutat Europea de l’Esport 2019, quines polítiques municipals caldria impulsar en l’àmbit esportiu?
La ciutat de Reus és un cas molt especial. Des de l’Ajuntament, esportivament s’han fet coses que altres ciutats no tenen i que s’estan copiant. En un alt percentatge estem superant la nota. Si em preguntessin que em fa falta com a regidor d’Esports diria que més pressupost per donar més subvencions als clubs per la feina que fan, ja que cada any tenim la mateixa aportació però com que hi ha més esportistes s’ha de repartir. Però també cal que la gent de l’entorn de l’esport tinguem més consciència del nostre poder de convocatòria.
I el paper de la dona en l’esport?
S’està fent una gran aposta per l’esport femení, per exemple, amb el voleibol. Som una de les ciutats de Catalunya amb més fitxes d’esport femení. Però quan diem que volem potenciar l’esport femení és perquè, tot i aquestes dades, encara hi ha un desequilibri molt important entre les fitxes masculines i les femenines. A partir dels 45 anys hi ha més dones que homes practicant esport. En canvi, probablement per un motiu cultural, es produeix una davallada molt important en la pràctica d’esport femení quan les noies passen de la primària a l’ESO hi ha. Després tornen a la pràctica esportiva però cal identificar perquè hi ha aquesta davallada i què podem fer perquè no passi.
Com es pot potenciar?
Hi ha coses que són intuïtives i fàcils quan hi ha una demanda. Però el que cal és parlar amb la direcció de les escoles, els instituts, amb els professors d’Educació Física i amb els pares i mares per comprovar que s’ha fet i que és el que agrada més.
Què en pensa de l’actual projecció de Reus com a receptora d’esdeveniments esportius? És suficient?
Estem preparats per qualsevol acte esportiu que es vulgui celebrar a la ciutat i això es demostra perquè qualsevol vegada que es vol fer un esdeveniment important truquen a Reus.
La ciutat també participarà en els Jocs Mediterranis 2018 (JJMM 2018). Quin serà el paper de Reus, més enllà de l’aportació econòmica de 180.000 euros?
A nosaltres ens ha vingut molt bé que s’ajornés un any perquè d’aquesta manera hem aconseguit un esport més. En un principi, aquí només s’acolliria la gimnàstica esportiva i el futbol. Ara s’acollirà també la gimnàstica rítmica. D’altra banda, cal separar l’esport de la política, però esportivament la ciutat rebrà aquests jocs amb molta il·lusió.
S’ha gestionat bé aquest esdeveniment d’envergadura?
L’Ajuntament de Tarragona va ser prudent perquè va voler que les altres administracions es mullessin en comptes de celebrar uns jocs al 2017 i endeutar-se. Els ajuntaments i la Generalitat han fet la seva feina, l’únic que ens ha faltat és el suport per part del govern central, que no ha acabat de fer l’aportació final. D’altra banda, no estava previst que la Diputació de Tarragona s’incorporés i ho ha fet. El treball del territori s’ha fet sempre.
Cal tenir en compte que la Fundació Tarragona 2017 la composen l’Ajuntament de Tarragona i el comitè Olímpic Espanyol. El que no pot ser és que totes les crítiques siguin per l’ajuntament. A més, els mitjans de comunicació d’abast català –exceptuant els de proximitat- no han ajudat als JJMM. Ens han deixat massa sols i ningú ens ha ajudat. Per això, Poblet, Ballesteros i tots els alcaldes de les ciutats seu es mereixen un monument.
Pensa que s’està carregant contra l’Ajuntament de Tarragona per motius que no li pertanyen?
No conec interiorment l’ajuntament de Tarragona, però el que és evident és que les instal·lacions estan acabades ara i no al 2017 perquè no arribava la finançament per part del govern central.
Serà aquesta la definitiva?
Ho demano. Jo sempre dic el mateix. Estem parlant de Tarragona. En qualsevol altra ciutat d’Espanya els JJMM s’haurien celebrat al 2017. Aquesta és la diferència.
La ciutadania de Reus coneix prou els JJMM?
Jo diria que des de la Regidoria d’Esports i des de l’Ajuntament hem comunicat prou bé en temps i forma. Un exemple és que hi ha molts voluntaris de Reus als JJMM2018. A més, els JJMM són els JJMM. El que esperi més que uns JJMM s’equivoca.
Quin serà el llegat a Reus?
Hem pogut fer una reforma necessària al Pavelló. Respecte a l’estadi, es va impermeabilitzar i es va fer antivandàlic , també es va fer el terreny de joc i els vestuaris.
Aquest és un dels aspectes més polèmics respecte als JJMM2018 a Tarragona.
Jo convidaria, com a regidor d’Esports de Reus, a tots els tarragonins que anessin a veure l’Anella Mediterrània i que vegin amb els seus propis ulls el que s’està fent.
