La gent hauria d’anar al psicòleg?
Si es parteix de la premissa que la psicologia és una ciència i que els professionals d’aquesta ho són de la salut mental, quins motius pot haver-hi per no acudir a la consulta? Les persones anem al psicòleg perquè tenim un problema, pensen que el podem tenir o volem prevenir la seva aparició o empitjorament. Les revisions pediàtriques, ginecològiques o odontològiques tenen el seu objectiu i acudim sense problema. La nostra salut mental també es mereix aquesta atenció.
Per quines situacions demanda habitualment la gent els seus serveis?
La veritat és que recorren persones de totes les edats i gèneres, amb múltiples motius de demanda. Des de problemes relacionats amb l’ansietat, l’ànim, l’estrès, relacions interpersonals familiars, de parella, de treball, diagnòstics físics, problemes de memòria, d’aprenentatge, de conducta alimentaria, drogues, hi ha un llarguíssim etcètera.
Continua sent un tema tabú dir que rebem ajut psicològic?
Cada vegada les persones tenen més integrada la figura del psicòleg com un professional més de la salut, i per aquest motiu ha disminuït el tabú de dir que anem al psicòleg o fins i tot que portem a algun familiar. Algunes persones creuen, erròniament, que al psicòleg va la gent dèbil. Jo crec que és un acte de valentia pensar que probablement tens una àrea emocional a millorar o un problema psicològic per resoldre i esculls el camí de reconèixer-ho i deixar-te ajudar. Optar per la via professional és una bona i saníssima decisió sempre.
Hi ha algun cas que li hagi marcat?
En 26 anys de professió són moltes les persones i famílies que s’han apropat a la meva consulta. De tots ells guardo un bon record. Ells em donen les gràcies però soc jo la que se sent agraïda pel fet que ells hagin dipositat la seva confiança en mi com a professional i m’expliquin els seus problemes, sent una estranya per a ells en un primer moment. De tots ells n’he après molt i s’han guanyat el meu respecte.
Pot un psicòleg ajudar a qui no vol ser ajudat?
És molt difícil, ja que l’actitud de canvi és primordial. Tot i que també hi ha casos en els quals la persona ve amb una actitud escèptica, incrèdula, amb l’únic compromís que té amb la seva parella, familiars o amics. La meva feina és crear una relació de confiança perquè la persona sigui la que lliurement torni a la consulta per tal de donar-se i donar-me una oportunitat.
Com s’obté informació d’un pacient?
És essencial estar format en l’àmbit de l’entrevista clínica, saber com preguntar, en quin ordre, de quina manera, com gestionar la comunicació no verbal. L’escolta activa és un art, un art que requereix una molt bona formació acadèmica i professional.
Quant temps es triga a solucionar un problema psicològic?
Al ser “problemes” psicològics diversos, amb diverses complexitats i factors associats, no és possible donar una resposta clara.
Quins tipus de teràpia psicològica existeixen?
Les intervencions i tractaments psicoterapèutics són molts i no és possible enumerar-los al complet. El que sí que és molt important és que els tractaments siguin pautats per un especialista que estigui col·legiat, i així avalar la seva acreditació com a tal. És un greu intrusisme a nivell professional, però també en l’àmbit de la salut dels pacients, que persones que senten “simpatia” per temes psicològics, però que no són professionals, exerceixin com a tal. És una impunitat que hauria de ser radicada amb la implicació de tots i totes.
Ens influeix molt la societat?
Si et refereixes a si la societat pot influir en l’aparició d’algun “problemes” psicològics, sí. És un dels factors etiològics a tenir en compte. La pressió de les xarxes socials, el model estètic de bellesa, els cànons… però en gairebé tots els problemes és molt difícil que existeixi un únic factor causant. El més normal és que hi hagi de diferent índole.
