Anna Saperas, directora del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus: “Faig una crida als catalanoparlants perquè no canviïn de llengua si no és estrictament necessari”

0
800
La directora del CNL de l'Àrea de Reus, Anna Saperas. Foto: Alba Sancha

El Centre de Normalització Lingüística (CNL) no és simplement un lloc on aprendre català. Com ho definiria?

Al CNL sí que fem una feina que es pot assemblar a una acadèmia d’idiomes, perquè fem cursos de català, però un altre objectiu important del centre és fer augmentar l’ús del català a la societat. No n’hi ha prou amb fer classes que es quedin entre quatre parets, sinó que hem de fer activitats per fomentar que les persones que estan aprenent català siguin capaces de fer el pas i utilitzar el català en la seva vida quotidiana. Per això, a banda dels cursos, fem tota una sèrie d’activitats complementàries, com el ‘Voluntariat per la Llengua’ o les trobades del ‘Fem un Beure’, i activitats de dinamització al comerç i l’empresa perquè el català sigui més present, més correcte i sense castellanismes en àmbits que no ho és tant.

Quin és el paper del català a les empreses actualment?

Hi ha una dada, comprovada amb les enquestes que es fan periòdicament a Catalunya, que demostra que l’àmbit laboral i de l’empresa és un àmbit de catalanització.  D’altra banda, la Direcció General de Política Lingüística ha realitzat l’estudi ‘Estudi en Emmarca’t’ que analitza l’ús del català a les principals marques que consumeix la població. Amb aquest, s’ha comprovat que, pel que fa a la publicitat i els web, aquestes marques capdavanteres tenen força present el català en l’àmbit del màrqueting i saben que les persones catalanoparlants valoren com un fet positiu que el català –juntament amb altres llengües- sigui present en les campanyes.

Si ens centrem en empreses d’aquí, hi ha estudis que demostren que els directius solen utilitzar més el català que els treballadors de base, que tenen un altre perfil de formació i,  a vegades, un altre origen. Dins el món de l’empresa, vull destacar que els CNL oferim molts serveis. Per exemple, oferim l’Indexplà, una mena d’auditoria lingüística amb la qual s’estudia quin és el nivell de català de l’empresa. Es comproven diversos aspectes, es fa un gràfic amb l’ús de català en tots aquests blocs i es fa una proposta a l’empresa per millorar l’índex d’ús de la llengua catalana. També podem revisar o traduir textos, catàlegs i pàgines web de les empreses, com també podem formar als treballadors de les empreses. Pel que fa a la formació del personal de l’empresa hi ha dues opcions: que ens enviïn als treballadors i que facin algun dels cursos generals que fem al centre, o bé, fer una formació a mida amb un curs pels treballadors a la mateixa empresa, els dies que vulguin i amb els horaris que vulguin. La darrera opció seria un curs en línia, a través de la plataforma parla.cat, amb un horari més flexible. Hem de pensar que tant en les empreses, com els comerços i els restaurants, la llengua també és un element de qualitat.

I centrant-nos en les empreses reusenques, creu que hi ha una mena de costum social pel qual s’utilitza automàticament el castellà quan una persona va a un establiment públic (bars, restaurants, comerços…)?

Potser no passa tant per la composició demogràfica i sociolingüística de la ciutat, si comparem Tarragona i Reus. Els catalanoparlants ens estimem molt la nostra llengua, però hi ha un aspecte en què sembla que no ens l’estimem gens. Quan un catalanoparlant parla amb alguna persona que no sap d’on és, automàticament utilitza el castellà. Aquest automatisme s’accelera quan veuen que el seu interlocutor té algun tret que sembla que no és un català de soca-rel. Això ho fa un percentatge molt alt de la població i fa un mal favor a la persona que tenim davant perquè potser aquella persona és catalanoparlant, potser no és catalana però sap parlar català i si no sap parlar català, el 97% de la població de les nostres comarques l’entén, per tant, no cal canviar de llengua. D’aquesta manera, estaries donant l’oportunitat a aquell no catalanoparlant de sentir més català, que n’aprengui més i el missatge que el català és una llengua important, útil i viva. Per això, faig una crida als catalanoparlants perquè no canviïn de llengua mentre no sigui estrictament necessari. Si no s’entenen, doncs que parlin en castellà, en anglès o en qualsevol altre idioma, però que no abandonin la seva llengua automàticament perquè estan fent un mal favor a l’interlocutor i a la supervivència de la llengua.

Creu que podria passar amb el pas dels anys?

Haurien de passar molts anys, però podria arribar a passar. De fet, ha passat amb moltes altres llengües. Una llengua no desapareix perquè es morin tots els seus parlant, sinó perquè els seus parlants no la parlen.

Quins cursos es poden cursar al CNL?

Fem cursos inicials per persones que no parlen gens el català, no l’entenen i les seves llengües d’origen són molt allunyades (de la Xina, el Pakistan…). Els cursos estrella són els del nivell Bàsic (bàsic 1, bàsic 2 i bàsic 3), destinats a les persones que coneixen el nostre alfabet. Aquest són els que tenen una major demanda, fins i tot amb llistes d’espera. Anys enrere aquesta demanda s’havia calmat una mica, però enguany ha tornat a repuntar molt. Finalment, també hi ha cursos per persones que parlen el català, però no s’han escolaritzat en català i no el saben escriure, per tant volen aprendre la gramàtica, com també es realitzen cursos fins al nivell C2, d’un nivell superior i que volen perfeccionar el seu català. Normalment, els cursos tenen una durada de 45 hores i duren un trimestre. També fem alguns tallers específics, com per exemple, per parlar català en públic, d’ortografia, de redacció de documentació administrativa, de català d’urgència al restaurant, etc.

També disposeu d’algunes bonificacions per les matrícules en situacions concretes…

Llevat del curs de nivell Superior, que no està subvencionat, la resta tenen preus molt assequibles i els de nivell inicial són gratuïts. A més, les persones que estan a l’atur, les famílies nombroses de primer o segon grau, les famílies monoparentals o els  pensionistes tenen reduccions entre el 50% i el 70%.

Què diferencia el CNL de qualsevol altra acadèmia que imparteixi classes de català?

Una acadèmia de català fa cursos i prou. Nosaltres fem cursos, donem certificats oficials i treballem perquè aquests coneixements i el mateix català surtin de les aules, de manera que sigui més present en la societat.

Una d’aquestes eines és el Voluntariat per la Llengua.

És un programa que posa en contacte una persona que està aprenent a parlar en català i que ja ha fet unes 90 hores de català amb una persona que s’expressa habitualment en català. El compromís d’aquestes dues persones és trobar-se un mínim d’una hora a la setmana durant 10 setmanes per fer l’activitat que vulguin, però en català. El voluntari no és el professor de l’aprenent, sinó que es tracta d’utilitzar el català en situacions de la vida real. A més, als alumnes del nivell Bàsic 3 se’ls proposa que facin unes pràctiques lingüístiques en tota una xarxa d’establiments comercials que col·laboren amb el CNL. Aquests comerços es comprometen a atendre en català. Tot i això, també cal dir que, a diferència d’anys enrere, els cursos que s’imparteixen al CNL ja són molt pràctics i comunicatius i a classe contínuament fem grups per simular situacions de la vida real.

Quantes parelles lingüístiques hi ha hagut a la ciutat de Reus el darrer curs?

L’any 2017, a la ciutat de Reus, van haver-hi 137 parelles lingüístiques i el 2018 hi ha hagut 158. Pel que fa a alumnes, va haver-hi  1.100 inscripcions el 2017 i el 2018, 1.331.

Així doncs, el CNL desenvolupa una tasca social, més enllà de la docència i la formació.

El CNL fa una tasca social perquè la llengua catalana sigui la llengua de comunicació habitual a Catalunya i també pensant en persones nouvingudes de tots els punts del món perquè ho tinguin molt fàcil per aprendre català i puguin ser un més en la nostra societat. Una persona que viu aquí i no sap català té un desavantatge respecte a la gent que hem nascut aquí. Aquests cursos i la facilitat que donem des del Consorci perquè les persones que fa poc que viuen a Catalunya puguin aprendre el català efectivament és una tasca social perquè no es trobin en desavantatge davant altres habitants de Catalunya.

FER UN COMENTARI