30 anys d’activitat i la consolidació dels centres cívics com a punt de trobada. Què sent quan li diuen aquestes paraules?
Sento il·0lusió i orgull perquè la feina està ben feta. El fet que els centres cívics siguin un punt de referència per la ciutadania em provoca una gran alegria.
Quina és l’essència de la xarxa municipal dels Centres Cívics?
Aquestes són producte d’una necessitat d’apropar els serveis de l’Ajuntament cap a les entitats i associacions de la ciutadania. L’inici era un apropament a la població. Ara, continuem amb aquest objectiu, però sent més ambiciosos.
Creu que heu aconseguit l’objectiu d’apropar-vos a les persones?
Encara queda molt, però l’evolució sempre ha estat en positiu. El territori on estan ubicats els nostres equipaments són un punt de referència. Durant aquests 30 anys, els centres han augmentat els seus serveis. Malgrat que queda molt camí per fer, una gran part de la ciutadania coneix els centres, per tant l’objectiu primordial s’ha aconseguit.
És fàcil impulsar els centres cívics en l’actualitat?
No és fàcil, és producte d’un treball constant. Nosaltres hem de tenir tanta diversitat d’oferta dels serveis com perquè atragui un públic molt diferent entre ell. Pot ser fàcil, en el sentit d’apropar els serveis socials a la població, però és complicat atraure a una ciutadania tan diversa com la reusenca.
Com considera que afecten les xarxes socials i internet als centres cívics?
Aquestes eines ens han servit per fer-nos conèixer i difondre els serveis que donem. Evidentment que ha estat un pas important.
Quins són els valors que han de ser primordials a l’hora d’atendre a la població?
És aconseguir que les persones estiguin satisfetes amb el servei que han rebut. El més important aquí és la gent, nosaltres esperem que la ciutadania se senti a gust quan ens visiti. A més, l’amabilitat també és un altre element important quan atenem a les persones.
Creu que els centres cívics estan adequats per atendre a tots els seus visitants?
Els centres cívics tenen unes condicions òptimes per atendre als visitants. Són equipaments on hi ha espais per fer de tot: des de zones destinades per fer xerrades i cursos, fins a llocs on les persones poden connectar-se a la xarxa WiFi o consultar coses. En aquests moments tots els nostres equipaments tenen els recursos necessaris per donar cabuda a la diversitat de serveis i activitats que oferim.
Existeix algun barri que necessiti l’obertura d’un centre cívic?
Primerament, hem de dotar el que tenim. És més necessari rendibilitzar encara més els espais existents. Malgrat l’evolució positiva que hem tingut en aquests anys, encara ens queda molt camí per recórrer. Crec que els equipaments estan posats en llocs estratègics on poden donar cabuda a la població reusenca, sense que cap zona quedi aïllada.
Parlem de la seva direcció. Quants anys vau ser directora del Centre Cívic Mestral?
Primerament, vaig estar al capdavant del Centre Cívic Mestral i, posteriorment, vaig passar a ser directora del Centre Cívic Migjorn. En total van ser dotze anys en la figura de directora.
Va ser fàcil iniciar la xarxa municipal de centres cívics?
No. Era una cosa molt nova. Al principi érem quatre persones amb un pla d’ocupació, no érem directors de centres cívics, per començar ocupàvem el càrrec de dinamitzadors socials. La nostra figura tenia l’encàrrec d’intentar obrir-se a més gent. Els equipaments eren petits i al seu inici estaven dirigits a facilitar l’accés als serveis socials. Tot i així, es podia veure com algunes agrupacions començaven a reunir-se en aquests petits locals que teníem assignats.
Les entitats i grups de persones ens ho estaven demanant, hi havia persones que volien fer coses més enllà dels serveis socials. Llavors, la gran pregunta era: com podíem fer que més gent volgués entrar en aquests equipaments? Aquest és l’embrió dels Centres Cívics i els seus directors. Amb el pas del temps hem aconseguit la xarxa municipal de centres cívics que tenim actualment.
En quin moment vau percebre que el projecte era més gran del que semblava?
Quan vam començar a crear sinergies amb les entitats. A la gent volia estar dins de l’organització. En veure que a la gent li agradava col·laborar per aconseguir que al territori es pogués fer més activitats, ens vam adonar de la importància del projecte.
Existeix alguna anècdota que ens vulgui explicar després d’aquests 30 anys?
Més enllà d’anècdotes, que hi ha moltes, em quedo amb l’estima de la gent. De fet, encara conservo molta relació centres cívics i cada cop que entro per les seves portes, em sento com a casa.
Quins consells li donaria als directors dels centres?
Que es facin la gent seva. El més important d’aquesta feina és que a tu t’agradi treballar en equip i el contacte amb les persones, són dos elements que necessaris per trobar-te a gust en aquest treball.
I quin futur s’imagina pels Centres Cívics?
Poder veure que els centres cívics són coneguts per les persones. És a dir, que la gent que no ve és perquè realment no troba cap activitat o taller per a ell, no per desconeixença. Que tota la població de Reus sàpiga el que es fa aquí dins.
