Humana Fundación Pueblo para Pueblo ha recuperat 6.872 Kg de tèxtil usat a la Bisbal del Penedès l’any 2017. Segons Humana això representa un estalvi de 21,7 tones de CO2 a l’atmosfera.
En l’actualitat a la Bisbal hi ha quatre contenidors d’Humana on es diposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no s’utilitzen i als quals Humana dóna una segona vida. El servei de recollida del tèxtil és gratuït i representa un estalvi important en les despeses de recollida i eliminació dels residus sòlids urbans. L’alcaldessa de la Bisbal, Agnès Ferré, considera que comptar amb els contenidors d’Humana al municipi “és una manera d’ajudar a una entitat que treballa pel benefici de la comunitat i pel medi ambient. A més, els bisbalencs i les bisbalenques estan molt conscienciats a l’hora de donar una segona vida als residus tèxtils i això ens anima a seguir confiant en aquest tipus de reciclatge”.
L’objectiu de la Fundació és que la recollida selectiva de roba usada i la seva preparació per a la reutilització es consolidin com a part fonamental de la gestió de residus. Àgata Soler-Roig, responsable de l’àrea de Recollida d’Humana a Catalunya, explica que “cada vegada hi ha més interès per part de la ciutadania i de les administracions per reduir la quantitat de residus i allargar la vida de la roba que està en bon estat” i això permet destinar “aquests recursos d‘una finalitat social, ja que la roba de què ens desfem és un actiu que, gestionat degudament, esdevé motor de progrés al territori i generador de fons per a la cooperació al desenvolupament a l’Hemisferi Sud”.
Humana Fundación Pueblo para Pueblo, promou la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització del tèxtil, duu a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia, i també d’ajuda local al territori més proper. En 31 anys de recollida selectiva (des del 1987) ha recuperat 294.344 tones de roba, l’equivalent a omplir més de quatre vegades un gran estadi de futbol. La roba dipositada als contenidors d’Humana té dues destinacions: al voltant del 60% es tracta a les plantes de preparació per a la reutilització de la Fundació i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge. Les peces tractades tenen les següents destinacions:
-El 62% es prepara per a la reutilització: el 13% es destina a les botigues secondhand d’Humana al país i el 49% s’exporta, principalment a l’Àfrica, on és venuda a preus de mercat per a generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
-El 28% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge perquè elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria de l’automoció).
-El 6% es destina a la valorització energètica.
-El 4% s’envia a un centre de tractament de residus per a disposició final, ja que són productes que no es poden reutilitzar, ni reciclar ni revaloritzar energèticament.
Segons Humana, el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generen els catalans, després dels envasos i plàstics, el paper i el cartró i el vidre. A més presenta el percentatge de valorització més alt (per sobre del 90%). No obstant això, només una de cada deu peces de roba té una segona vida, a la resta no se li dóna un tractament apropiat, la qual cosa impossibilita el reaprofitament. És per això que des d’Humana consideren que la conscienciació ciutadana és essencial.
La gestió del residu tèxtil genera ocupació verda i contribueix a l’economia social, ja que fomenta la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat. Humana compta amb una plantilla de 550 empleats que va en augment gràcies a la generació d’un lloc de feina indefinida per cada 36.000 kg de tèxtil recollit. D’altra banda també aporta recursos a projectes de cooperació al desenvolupament. Després de tres dècades d’activitat, 2,4 milions de persones s’han vist involucrades en projectes de desenvolupament que Humana duu a terme als països del Sud de la mà dels socis locals. Segons fonts d’Humana, s’han destinat 30 milions d’euros per a la formació de professors de primària, l’impuls de l’agricultura sostenible enfortint les capacitats de petits agricultors o de programes de lluita contra el VIH/SIDA, entre altres accions de desenvolupament.
