Miquel Casellas: “El Nadal vendrellenc amb en Baltasar autèntic”

Miquel Casellas

Després de la pressió social  del centre de Barcelona, els protagonistes d’aquesta història van anar a un lloc segur on mai passa res i què gaudeix de molts avantatges que principalment no surten a les guies turístiques oficials, però que tothom les coneix. Ells en aquests moments en què calia actuar ràpid perquè les setmanes anaven passant i ja quedava molt poc pel gran dia varen apostar per lloc més idoni de les nostres contrades, el Vendrell.

Josep i Maria segurament havien arribat per la R-4 al Vendrell després d’estar parats una mitja horeta en algun tram del llarg trajecte per la zona  de Vilafranca sense explicació alguna per part de l’empresa. Havien arribat al Vendrell i buscaven posada on néixer el Jesuset. Evidentment la nostra vila només té els hotels en el seu vessant marítim. Aquí al nucli antic  en aquests temps és quasi impossible trobar un lloc on hostatjar-se que no sigui utilitzant algunes aplicacions  modernes de la xarxa.

Evidentment els nostres viatgers puntuals  només havien pagat una zona de les rodalies de Barcelona perquè la seva economia no donava per a més. Tot i aquest fet sancionable van arribar a la Rambla del Vendrell sense cap tipus d’impediment legal. Un cop arribats a la capital  del xató se’ls va acostar sigilosament un xicot d’immobiliàries alternatives i els va oferir una habitació en un pis cèntric que tenia ocupat a 200 euros el mes. Tot inclòs: aigua, llum, connexió a internet i la parabòlica per si tenia ganes de veure alguna cadena llunyana. Es van instal·lar en la nova llar amb un lloguer verbal  realitzat mentre seien en un banc de la Rambla. Al cap de poc, veient que la mare tenia contraccions varen trucar a un taxi alternatiu que va portar a la família a l’hospital vendrellenc. Després d’una llarga espera la partera a ser atesa en un quiròfan on es va produir el moment més esperat. Després d’aquest naixement en què tot havia anat segons mandat diví es va haver de vetllar el nadó en un box d’urgències durant uns pocs dies perquè l’equipament  estava saturat.

Tot just van veure que el nou vilatà gaudia de bona salut els varen donar l’alta mèdica i  varen retornar a aquest pis que era propietat d’un banc i que un veí del cinturó de Barcelona va saber convertir en una interessant font d’ingressos llogant espais en el seu interior.

Evidentment un llum de Nadal penjat en la seva finestra i comprat en una botiga que obren 24 hores al dia i 365 dies a l’any els hi feia perfectament el paper d’àngel de la guarda.  No calia preocupar-se pel consum que era part de l’obra social de l’empresa subministradora.

L’enllumenat municipal havia passat de llarg d’aquest carrer perquè aquell any pocs varen ser els veïns de la vila que gaudien d’una  garlanda nadalenca. Els companys del senyor de les claus de l’habitatge anaven a visitar al nou nat i li portaven regals que il·luminaven la seva carona d’infant innocent. No hi varen faltar productes adquirits en els nous establiments de la localitat, com ulleres pels pares, elements decoratius variats fabricats molt lluny d’aquí i també unes pizzes per  quan vingués  la gana.

 En aquesta estampa nadalenca el bou i la vaca es varen substituir per dos gossos de carrer que un dia van ser recollits després de ser abandonats en una plaça propera.

Evidentment no hi van faltar els Reis Mags vinguts de Cambrils que no van voler faltar a la cita, però com marca el costumari català. El rei negre que venia embetumat des de casa seva a darrera hora va haver de cedir el seu lloc d’honor  a un rei negre natural. L’home no entenia res i pensava que al Vendrell aquest domini del betum estava garantit durant anys, però tothom sap que a l’optimisme local no se li resisteixen ni les tradicions més ben servades. El Baltasar original que venia tot content no el varen deixar passar un control de la policia local en una rotonda de Coma-ruga.  Van haver de recórrer a un xicot nou vingut que feia poc que era veí de la vila encara que no estes empadronat.  Segons les informacions del moment a l’atestat hi constava clarament que  aquest municipi no hi havia hagut mai rei negres i que per tant aquest era un usurpador d’identitat i per evitar mals majors se l’havia de detenir.

Tot va seguir normal fins que la nostra família va haver de tocar el dos perquè l’infant s’havia d’empadronar vora Barcelona d’on provenia els pares, però al tornar per tren no els hi va servir ni la T-10 d’una zona amb la que havien vingut. Gràcies de la bonhomia dels les nombroses persones que sempre  freqüenten la Rambla del Vendrell van poder aconseguir uns diners per tornar a la gran ciutat i seguir la seva vida i miracles tal com marca l’Evangeli versió moderna.

Miquel Casellas