Jordi Sánchez: “Ja tenim President! I ara què?”

El passat dia 14 es va celebrar la segona votació en el Parlament de Catalunya per escollir President. En minoria simple amb 66 vots a favor (34 de JxC més 32 d’ERC i les 4 abstencions de la CUP) va ésser escollit el Diputat de JxC en Quim Torra Fàbregas  (gironí de Blanes)  i, per tant, es convertirà en  el 131è president de la Generalitat de Catalunya.

El perfil del nou president és el de una persona culta, advocat, escriptor, editor i, per sobre de tot, independentista de soca-rel amb un passat literari que dol a certa part dels catalans.

La pilota

Desprès del que el president Carles Puigdemont va dir ahir a Alemanya de que “la pilota és a la teulada del Govern Central” i utilitzant el mateix símil del futbol cal recordar que els jugadors que tiren la pilota a la teulada no acostumen a ser massa bons jugadors, perquè el que cal és posar la pilota dins de la porteria, perquè sense pilota no es pot jugar.

Què cal fer?

Quan hi ha un conflicte i les parts no se’n en surten és necessari un mediador, que les parts tinguin clar que hauran de cedir per arribar a un acord. Però és convenient també tindre l’eina per avançar, en aquest cas hauríem d’anar enrere i recuperar l’Estatut del 2006, això comporta corregir el greu error que es va cometre per part del PP d’impugnar el seu contingut i el seu democràtic tràmit.

Catalunya

Aquesta feina es té que fer amb interlocutors nous sens dubte i no només amb polítics, doncs és necessari  que en el diàleg hi hagi també part de la societat civil. L’estat de les autonomies des de 1978 es té que revisar i no passa res perquè es modifiqui el que calgui per la concòrdia de tots. S’han de respectar les lleis aprovades en el Parlament de Catalunya i deixar fer i sortir d’aquesta visió centralista que a tot arreu veuen dimonis, doncs això forma part del problema.

Ser actuals mirant endavant

En definitiva el que cal és menys “ardor guerrero” i una visió més amplia.

Cada dia que passa queda clar que el camí per resoldre el problema només per la via de la Justícia no és  l’adequat. Això vol dir que no es pot tindre un dia més als polítics catalans a la presó així com els líders associatius de Òmnium Cultural i Assemblea Nacional de Catalunya. Que tothom torni a casa que ja està bé de fer el ridícul internacionalment.

No ens podem permetre més pèrdua de temps en el mon en que vivim, hem de ser més pragmàtics i mirar endavant. Si no ens esforcem “tots plegats” el que passarà es que deixarem als que venen darrera un paisatge antic i desolador, es a dir un futur més pobre.

Val la pena que ho intentem!, ellos i nosaltres!

Jordi Sánchez Solsona