Aquest 2018 pot estar marcat per una transformació de les lògiques ferroviàries al sud de Barcelona. Quan parlem del sud de Barcelona ens referim a les Vegueries del Penedès, del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.
La gran novetat de la transformació que comentem serà la connexió del tram entre Vandellòs-Vilaseca-Estació del Camp de Tarragona. Aquesta nova connexió suposarà un canvi substancial al tràfic de trens al sud de Barcelona.
Per un cantó suposarà una millora en temps i servei de la connexió entre la capital catalana i les Terres de l’Ebre. Una millora esperada doncs les connexions actuals deixaven molt que desitjar.
Al mateix temps la connexió Vandellòs-Vilaseca-Estació del Camp de Tarragona suposarà un a pèrdua de serveis entre la ciutat de Tarragona i Barcelona, doncs els serveis que connecten Barcelona amb el sud del país i amb el País Valencià, deixaran de passar per la xarxa d’ample ibèric com fins ara i seran desviats per la xarxa d’ample internacional, de Barcelona fins al Camp de Tarragona i d’aquí cap a Cambrils per la nova connexió Vandellòs-Vilaseca-Estació Camp de Tarragona.
Podem dir doncs, que amb la nova xarxa ferroviària, les Terres de l’Ebre, i part del Camp de Tarragona (la nova estació de Cambrils i l’Estació del Camp de Tarragona) guanyarà en serveis, però l’estació clàssica de Tarragona, i per tant el centre de la ciutat perdran les connexions directes amb Barcelona i amb el País Valencià. La futura connectivitat entre Salou, Port Aventura, Reus, Vilaseca i Tarragona, amb les estacions de Cambrils Nord i Estació del Camp de Tarragona, es podria plantejar l’opció del TRAM.
Pel que fa al Penedès, on la reclamació d’una millora de freqüències del servei de Rodalies Barcelona i una millor connexió amb el Camp de Tarragona, fa temps que es demana, la nova realitat podria ser una oportunitat. Per un cantó, l’espai lliure que deixaran els serveis que fins ara es donaven per la xarxa d’ample ibèric i que ara passaran a la xarxa d’ample internacional podrien fer-se servir per millorar les freqüències cap a Barcelona, sobretot, i també implementar el serveis de connexió cap a Tarragona, sigui allargant la R2Sud o la R4, o allargant la RT1 o la RT2. Connectar el Penedès a Tarragona és una manera directa o indirecta de millorar les connexions entre Tarragona i Barcelona.
Al mateix temps, des del Penedès es reclava la creació d’un baixador a la xarxa d’ample internacional, a l’alçada del PAET de Vilafranca del Penedès, que permetés als usuaris potencials de la Vegueria Penedès, i també de la zona sud de la Àrea Metropolitana de Barcelona, i part de la Catalunya Central, (2 milions de persones) de tenir un accés comercial a l’oferta d’Alta Velocitat, pensant en el Corredor Mediterrani (Terres de l’Ebre-País Valencià) i també en el Corredor Ibèric (Saragossa-Madrid). I entendre aquest baixador de Vilafranca del Penedès com una terminal d’Alta Velocitat de Barcelona-Sud, complementaria a la de Barcelona, com succeeix als grans pols urbans d’Europa.
Cal que repensem la xarxa de ferrocarril, però sobretot pensant al ferrocarril com a un servei de transport públic de qualitat i que doni servei als territoris interconnectats i als seus habitants. El col·lapse de les grans àrees urbanes ja son un símptoma de que el repensar el ferrocarril no és opcional sinó que necessari.
Al sud de Barcelona, al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, tenim una necessitat i ara potser sigui el moment de repensar, de tornar a pensar el ferrocarril en clau segle XXI.
@jaumecasanas
