Segons la sentència, tot i que la mare presentava factors de risc per patir una complicació de distòcia d’espatlles (obesitat tipus 1), el centre no ho va preveure i que quan finalment es va produir no va poder actuar en conseqüència. Segons el text, el metge, davant la greu situació, es va limitar a estirar del nadó amb tanta força que li va provocar accidentalment una fractura de clavícula i greus lesions al plexe braquial que han provocat a la petita greus seqüeles que encara arrossega.
La sentència del TSJC doncs, tramitada per l’associació ‘El Defensor del Paciente’, resol que el Jutjat Contenciós Administratiu, que va desestimar íntegrament la reclamació interposada, no va valorar de forma correcta la prova. De fet, afegeix que la va desestimar en base a un escrit que el ginecòleg va redactar 10 mesos després del part on assegurava que havia estat “de llibre” i que, davant les dificultats que van sorgir, es van aplicar totes les tècniques necessàries.
La sentència no és ferma i contra ella es podrà interposar recurs de cassació.