Vilafranca aconsegueix resoldre 15 ocupacions conflictives en 6 mesos

Les últimes dades publicades pel Ministeri de l’Interior indiquen que el 42% de les ocupacions al conjunt de l’Estat es registren a Catalunya, cosa que la situa com el territori amb més ocupacions il·legals. D’aquestes, el 74% són a la demarcació de Barcelona. Recentment, els nou municipis que formen l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità reclamaven mesures a l’Estat i la Generalitat davant el preocupant augment del problema i denunciaven que cada cop és més habitual que les ocupacions estiguin lligades a autèntiques màfies.

En roda de premsa, celebrada aquest matí l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, i el regidor de Seguretat Ciutadana, Joan Manel Montfort, han recordat que Vilafranca és un dels 9 municipis que formen part d’aquesta associació i que, des de fa temps, aplica diferents mesures per lluitar contra aquest problema social.

Joan Manel Montfort ha explicat que “malauradament a Vilafranca no estem exempts d’aquesta problemàtica. Som conscients de la preocupació ciutadana per aquesta qüestió a causa de les greus conseqüències que pateixen el veïnat afectat per una ocupació conflictiva. Calculem que unes 3.000 persones a Vilafranca pateixen aquestes conseqüències”.

Per aquest motiu, explicava Montfort, l’Ajuntament de Vilafranca ha posat en pràctica la consigna “tolerància zero”  i disposa des de fa anys més de 5 anys d’un equip multidisciplinari, format per membres de la Policia Local, Convivència i Ciutadania, Urbanisme, Serveis Socials i Habitatge, que treballa per evitar o combatre aquest tipus d’ocupacions. “Som un ajuntament de referent a Catalunya i altres ajuntaments ens pregunten com ho fem”, ha afirmat.

Montfort ha detallat que “les ocupacions conflictives són aquelles que ocasionen perjudicis i greus problemes al veïnat”. Entre aquestes problemàtiques es troben casos de robatoris, intimidacions o amenaces al veïnat, punxada il·legal als subministraments de la comunitat, problemes de soroll, de manca de neteja o, fins i tot, de tràfic de drogues i de refugi temporal de delinqüents.

Pla antiocupacions

La lluita contra aquesta pràctica delictiva té dos objectius. El primer és “salvaguardar al veïnat de Vilafranca, que tothom pugui viure amb tranquil·litat a casa seva” i, segon, “dificultar al màxim que aquest tipus de màfies es puguin instaurar a la nostra ciutat. Com més difícil ho tinguin, millor”.

El pla antiocupacions conflictives de l’Ajuntament de Vilafranca contempla una combinació de mesures policials, jurídiques, de mediació i de recurs social, sovint en col·laboració amb els propietaris legítims de l’immoble ocupat. En els darrers 6 mesos, aquest pla ha permès la desocupació de 15 immobles, a pràcticament tots barris de la ciutat, i ha contribuït de forma molt important a preservar la seguretat ciutadana i el civisme.

Entre les ocupacions conflictives que ha resolt l’Ajuntament, es troba el cas d’una nau al Molí d’en Rovira que funcionava com a magatzem d’objectes robats o el d’una nau industrial on hi havia una gran plantació de marihuana.

Montfort ha dit que anualment l’Ajuntament tracta uns 100 immobles ocupats dels quals uns 50 es poden resoldre. “Hi ha casos de pisos que porten més de 10 anys ocupats amb el veïnat patint les conseqüències. De les experiències més tristes que he hagut de patir com a regidor és atendre aquestes persones que pateixen diàriament aquesta situació”, ha confessat.

El regidor de Seguretat Ciutadana ha fet una crida a la col·laboració ciutadana perquè “truquin la Policia Local quan sospitin que s’està ocupant un pis. Això ens permet actuar-hi de seguida i evitar mals majors”.

Reclamació d’un canvi legislatiu

Per la seva banda, l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, ha volgut diferenciar l’ocupació social d’habitatges per part de persones amb necessitats residencials de les ocupacions conflictives i delinqüencials. “En el primer cas, els ajuntaments intentem dona-hi sortida des dels Serveis Socials, però està clar que no tenim prou dotació d’habitatge per a poder-hi fer front. Sembla que ara la Generalitat i l’estat es volen posar les piles. Durant molts anys no s’han fet els deures i, desenganyem-nos, els pisos que es planifiquen ara no estaran fets fins d’aquí a tres anys per molta publicitat que es faci”, ha dit.

L’alcalde apuntava que l’única solució immediata a la manca de pisos de lloguer seria que la majoria de propietaris de pisos buits els posessin al mercat. “Amb més oferta els preus dels lloguers baixarien. Però no els posaran a lloguer si no se’ls hi dona seguretat jurídica, com pot ser que recuperaran ràpidament el pis en cas d’impagament”, explicava Regull.

 

Pel que fa a les ocupacions conflictives, l’alcalde s’ha mostrat contundent afirmant que la inseguretat a Catalunya ha augmentat i “no se li està donant la resposta que requereix. Els delinqüents saben que si són detinguts no els hi passarà res. No hi ha conseqüències per als delinqüents reincidents i multireincidents. La policia efectua detencions de les mateixes persones setmana rere setmana, entren per una porta del jutjat i surten per l’altra. Això crea alarma social i sentiment d’indefensió dels ciutadans. Calen canvis legislatius per reprimir aquestes pràctiques i accelerar les resolucions dels tribunals per erradicar-les. Els poders legislatius  han de fer la seva feina. Els ajuntaments no podem legislar i som els que rebem les conseqüències”.

L’alcalde no ha estalviat crítiques a d’altres administracions com l’Ajuntament de Barcelona o la mateixa Generalitat per les seves polítiques envers l’atracció de persones sense possibilitat de sortida social. “Hi ha una dada objectiva: tenim més del 40 % de les ocupacions de l’estat, per alguna cosa serà. S’ha donat la imatge que Barcelona i Catalunya som país d’acollida per a tothom, però després no tenim capacitat per possibilitar l’ascens social de moltes d’aquestes persones. Està clar que necessitem la immigració per tirar endavant el país, però, com es fa a molts països, s’ha de preveure quantes persones podran tenir accedir a llocs de treball per portar una vida digna i intentar que no vinguin més persones. L’arribada de moltes persones sense possibilitat d’escalada social pot tensionar greument un sistema que ja va molt just per abordar les necessitats més fonamentals de l’estat de benestar” ha conclòs Pere Regull.