Ramon Ferré: “Tenim projectes que cohesionaran Calafell i Segur i reforçaran els nuclis econòmics emergents”

L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, enceta el seu tercer mandat al capdavant de l’Ajuntament del municipi del Baix Penedès. Després de governar els darrers quatre anys en solitari amb el suport d’En Comú Podem i de la regidora no adscrita Maite González, aquesta vegada ho farà acompanyat de Junts, amb Marc Casellas com a portaveu.

Les eleccions del passat 28-M van refermar la confiança de la població en la seva tasca i, incrementant un regidor, es va quedar fregant la majoria absoluta. Després dels primers 100 dies de legislatura, ens detalla a La Ciutat alguns dels principals projectes que arribaran a Calafell d’aquí al 2027 i que ja s’estan engegant.

 

Com es va configurar l’acord amb Junts per la majoria absoluta?
Va ser una mica més fàcil perquè vam tenir més regidors i, per tant, havíem de pactar amb menys grups per aconseguir aquesta majoria. Aquesta vegada va ser bastant fàcil pactar perquè la predisposició de Junts va ser molt bona i, a més, durant la campanya també havien sigut dels pocs grups que van fer una campanya neta, que proposava coses i plantejava amb claredat, sense centrar-se en el terreny personal com van fer altres grups. Per això vam arribar a un acord amb ells.

També ho vam intentar amb la CUP, perquè era el mateix cas, però no vam aconseguir aquest acord. Va faltar poc i jo crec que durant el mandat arribarem a acords puntuals amb ells per poder fer-los partícips de la gestió municipal; tot i que no siguin necessaris els seus vots perquè tenim els 11 de la majoria absoluta, sempre penso que és bo obrir els acords el màxim possible, com més amplis i plurals siguin uns pressupostos, unes ordenances, un acord en si; sempre representaran més gent i benvingut serà.

 

Com es van distribuir les regidories i càrrecs del cartipàs municipal? S’han mantingut en part respecte al mandat anterior?
Vam poder seguir bastant la línia que teníem plantejada quan vam presentar la candidatura, tot i que havíem pensat que podríem treure algun regidor més i fer alguna modificació de l’organigrama actual; però en general vam poder aconseguir pràcticament totes les carteres del govern. Amb Junts, va ser bastant fàcil en aquest sentit, perquè ens van donar una mica de màniga ampla per poder organitzar-nos com crèiem oportú perquè ja portàvem més anys d’experiència, amb els dos mandats anteriors, coneixent com funciona l’Ajuntament i tot plegat, quines necessitats organitzatives té -en aquest temps hem anat canviant l’organització interna perquè sigui més eficaç i funcioni millor- i, per tant, l’organigrama polític havia d’acompanyar aquesta organització. Crec que l’hem simplificat moltíssim i es correspon amb la branca tècnica que s’està acabant d’implementar a la casa, ja tenim molta feina feta.

És cert, però, que aquest mandat tenim un hàndicap afegit, ja que hi ha moltes persones que es jubilen o deixen l’Ajuntament i, per tant, hem de fer un relleu generacional i això suposa una dificultat que sabíem que es produiria perquè per edat ja tocava; i estem intentant buscar l’organigrama encara millorat del que teníem i ajustant aquells elements que adaptin l’Ajuntament a les noves necessitats -i que ens apropin més a la contemporaneïtat-, que són diferents de les de fa 4 anys i de les de fa 8. Es tracta d’organitzar la casa de manera que atengui i que puguem tenir els treballadors i tècnics necessaris per al futur que tenim al davant.

 

Com han estat aquests primers mesos del nou mandat, s’han continuat projectes ja iniciats o s’han impulsat noves accions?
Bé, estem en un municipi turístic i durant l’estiu tenim moltíssima gent a qui hem d’atendre i que tot surti el millor possible, hi ha molta gent de la casa que està de vacances… Per tant, és un període una mica complicat i dels tres mesos, la meitat han estat de vacances; llavors, en aquest sentit, tampoc hem pogut desenvolupar tots els projectes que voldríem, però n’érem conscients també i hem tingut paciència per muntar l’organigrama que tocava, hem anat fent gestions internes per començar a preparar ja pressupostos per l’any vinent, que són importants perquè estem tots els ajuntaments en una situació complicada…  

En definitiva, preparant tots aquells projectes que ja teníem arrencats i que han acabat de consolidar-se, com per exemple, l’escola de música, que teníem licitat el projecte des de fa 4 anys i, al final, hem pogut desencallar-ho i ja està encarregat; tirem endavant aquest projecte que ha costat moltíssim, però que ja hem aconseguit encarar definitivament. Així com el projecte de la cooperativa, que també vam estar molt de temps valorant el lloguer i la compra, l’acord que es va fer en l’anterior mandat; i ara ja hem pogut demanar pressupostos a tres arquitectes perquè puguem redactar el projecte.

També, tenim unes obres que hem de fer a tots els carrers de Segur, entre el carrer Rin i el carrer Loira, és un espai molt ample i serà l’obra més important que s’ha fet mai al municipi, quant a inversió i quant a volum, però és una obra que hem d’encarar si o si i ja hem fet tots els passos aquests primers mesos, per poder fer la licitació com més aviat millor, i també està a punt d’engegar. Per tant, aquests primers 100 dies han estat profitosos, no hem hagut de perdre massa temps a organitzar-nos perquè ja fa 8 anys que governem i ja sabem en quin estat es troben els diferents àmbits i això ens ha permès avançar en projectes ja iniciats.

 

Venint d’uns temps complicats amb la pandèmia en què hi havia, però, subvencions externes com els Fons Next Generation, quina és la situació econòmica del municipi i com s’enfronta el nou Pla d’Acció Municipal fins al 2027?
La dificultat ha sigut que hem viscut uns períodes complexos en l’àmbit polític, amb el moviment que hi va haver en el seu moment amb la independència, però després també la crisi de la Covid-19, que va fer que els ajuntaments no estiguéssim en situació d’augmentar impostos, taxes ni la pressió fiscal als veïns. Això conjuntament amb la situació que s’ha viscut de crisi, els ajuntaments hem sigut prudents i moderats i hem contingut tot el que hem pogut, però ara arriba un moment en què les despeses han anat pujant, han anat augmentant tots els costos, de personal també ha augmentat moltíssim pels increments salarials que hi ha hagut per part de l’Estat que ens han obligat a assumir una despesa que no teníem prevista amb els ingressos que teníem; i a més, totes les pujades que hi ha hagut en carburants, combustibles, energia… Això ha fet que s’incrementin en general tots els contractes.

Si seguim amb la pressió fiscal del 2016, fa que ara estem en un moment en què hem de prendre decisions i posar-nos al dia. També, per un altre tema important com és la nova llei de residus, que ens obliga a cobrir el 100% del cost del servei, la qual cosa fins ara no passava. Ens haurem de posar al dia tots els municipis, no només Calafell en aquest sentit, ja que en molts casos estem cobrant només un 60-70% del cost real de la brossa. Per això, enguany hi haurà pujades importants pel que fa a la brossa que tothom haurem d’assumir. I tot plegat és fruit d’aquesta situació que hem viscut en què no hem pogut ‘tocar’ impostos, no hem pogut actualitzar ni tan sols els IPC i, per tant, arriba un moment en què això es fa insostenible i difícil d’aguantar més amb els diners que teníem el 2016, amb els serveis que tindrem el 2024.

 

De fet, una de les apostes clares del seu anterior mandat va ser municipalitzar diversos serveis a través de CEMSSA, com la recollida de la brossa o el clavegueram. Quins beneficis ha suposat per la ciutadania?
Hem tingut coses bones i coses dolentes. Hem tingut el hàndicap que la maquinària que ens van deixar no era la més òptima i vam haver de llogar altres camions i, fins que no hem comprat uns nous -que encara ens estan arribant-, no hem pogut començar a engegar el servei com volíem; hem hagut d’intentar que no es notés i això ha sigut una etapa que hem hagut de cobrir i ha suposat un cost important perquè haver de llogar maquinària a més de comprar-la fa que tinguis dues despeses alhora i, per tant, és difícil aguantar ‘els números’.

I també hem hagut d’allargar el lloguer perquè, precisament, en fer la compra i la licitació va al Tribunal Català de Contractes, les empreses impugnen, etc; tot el que ens trobem en un Ajuntament, que es fan aquests procediments de contractació eterns. Amb la nova llei de contractes el que han fet és endarrerir moltíssim les contractacions i, si hi afegim que han d’anar al Tribunal, per estratègia a més de les empreses que estan oferint el servei per continuar i esperar si els altres es cansen i deixen la licitació, al final, tot es va ajornant. Si no canvien les lleis, al final, els ajuntaments ens convertirem en eines inútils i absurdes perquè no tindrem marge de maniobra i, precisament, l’administració més propera a la ciutadania hauria de tenir més marge de maniobra, més celeritat i agilitat; en canvi, ens estem carregant amb procediments ‘farragosos’ i tràmits llarguíssims que fan que la gent no entengui res. 

Hi ha aquesta part negativa que hem hagut d’assumir i que hem intentat que la gent no notés. D’altra banda, la gent que ens hem quedat ho hem donat tot perquè el servei funcionés i no fos evident la manca de maquinària que hi havia; i estem molt contents de com hem treballat i que s’hagin implicat tant en el servei. Alhora, hem aprofitat tot aquest temps per arribar a un acord laboral amb ells, hem tancat ja el conveni i estem molt satisfets per la part humana del servei. I creiem que, en un futur, com només assumint nosaltres el servei ja vam incrementar un 8% la recollida selectiva, fent les coses bé ja hem aconseguit un augment important; estem segurs que les dades de finals d’enguany encara seran millors i estarem més a prop d’aquest 60% que ens demanen per assolir els objectius. 

D’aquesta manera, també, evitarem les multes que tenim els ajuntaments i que tant ens estan perjudicant i per les quals hem de pujar el servei de la brossa perquè estem pagant grans sancions per no reciclar. Ens havíem de posar les piles, per això vam assumir el servei i ara en tenim més coneixement gestionant-ho des de l’Ajuntament i no una empresa externa; ens hem empeltat de com funciona tot aquest món i alhora hem posat els recursos perquè hi hagués una millora important en el servei.

Quines altres necessitats té el municipi quant a serveis bàsics, com ara seguretat o neteja?
Hi ha una qüestió important que és la neteja viària que, també, en l’anterior legislatura vam assumir des de l’empresa municipal, i comparat amb altres ajuntaments, hem vist que estem el tercer de la província quant a inversió que es destina a la neteja. Per tant, som un municipi que tenim molt clar que ha d’estar net i endreçat, i això ens equipara al nivell de Reus, una ciutat que té molts més habitants que Calafell; ja que estem invertint pràcticament el mateix en termes de neteja. Això vol dir que la neteja forma part de la nostra imatge com a municipi turístic i hem de tenir el poble en condicions, jo crec que s’ha notat molt sobretot en urbanitzacions i molts carrers de Segur, on s’ha vist que ara passen a netejar de manera regular quan abans no hi passaven. 

Pel que fa a seguretat, sanitat, ensenyament… són competència de la Generalitat. Nosaltres ja fa anys que demanem que hi hagi més Mossos, que es faci l’ampliació de l’Hospital, que puguem tenir més possibilitats per encabir els alumnes als centres corresponents i, també, preveiem que aviat hi haurà necessitat de més instituts i escoles, tot i que cada any quadren i sembla que no creixi el municipi, estem creixent moltíssim en població i, per tant, haurem de créixer també en serveis. Des de l’Ajuntament hi estem molt a sobre, perquè la gent ens ho demana.

 

Més enllà del turisme, en els últims anys, s’ha fet un gran esforç per impulsar l’activitat econòmica i reactivar el comerç al municipi, sobretot perquè no desaparegui aquest comerç local de proximitat.
Crec que una de les coses de què podem estar orgullosos d’aquests 8 anys que portem governant és que hem sabut dinamitzar el municipi a nivell comercial. Calafell viu pràcticament del comerç, la restauració, els serveis en general; i creiem que hem fet una bona tasca en aquest sentit perquè quan vam començar, estava en una situació d’estacionalitat molt aguda en què la gent venia més a l’estiu i, al final, estirant, fent esdeveniments, fent propostes cada setmana, fent activitats… hem aconseguit que la gent, que s’estiri més aquesta temporada i s’augmenti molt el públic de cap de setmana. Això ha fet que, en general, el municipi ja no tingués aquesta estacionalitat que tenia abans, que l’hivern era molt dur.

Abans de la pandèmia estàvem en un moment de creixement espectacular, recordo comerços que em deien que, de gener del 2019 a gener del 2020, havien crescut en un 10% la seva capacitat econòmica. Per tant, estàvem en un moment clar de creixement que la pandèmia va aturar i ens vam haver de reinventar, vam invertir molts diners per ajudar els comerços, gran part de l’economia es va dedicar a sostenir aquest àmbit perquè és molt important i crec que vam ser dels municipis que més vam apostar pel comerç local. I de seguida que va passar la pandèmia, vam tornar a agafar a la roda i ara tornem a tenir un cicle econòmic positiu. 

És cert que enguany, en pujar els tipus d’interès i les hipoteques, la gent s’ha contingut més en la despesa que l’any passat, per exemple, però hem tingut un estiu dels bons, tot i que no hagi sigut dels millors a causa de la contenció de la despesa en general en els nuclis familiars, que s’ha notat en el comerç sobretot i també una mica en la restauració. Però mantenim una bona línia i segur que d’aquí a un any i mig, que sembla que tornaran a baixar els tipus d’interès, segurament podrem tenir més bones temporades i un municipi com Calafell notarà l’esforç que s’està fent.

 

En aquest mateix àmbit, el passat mes de juliol es van iniciar les primeres obres del projecte comercial Vilamar Centre de Calafell. Com avança el projecte?
El projecte és molt simple, tenim una zona on hi ha una concentració comercial important, ja tenim les botigues; hi ha més de 400 establiments en un espai molt petit i reduït al nucli de Calafell platja i això fa que, pràcticament, només calgui dotar-los de serveis perquè pugui ser un centre comercial en si mateix. És un lloc on tothom va a comprar, perquè gent de l’entorn, de tota la comarca, baixen a Calafell platja a passar el dia, comprar, es queden a dinar, passejar per la zona, juguen als gronxadors… perquè hi ha activitats i espais que complementen aquesta oferta comercial. 

És el que volem aconseguir perquè és el que mou la nostra economia i, per això, hem apostat per aquest model per consolidar-lo, però també potenciar-lo. Per tant, el projecte és reconèixer que és un centre comercial de facto, i el que fem és posar-hi els serveis que tenen tots els centres comercials ‘artificials’. Contínuament es va renovant de botigues que van apareixent i desapareixent, i durant la pandèmia, tot i que un temps van patir perquè molts comerços van haver de tancar, després tots els locals han tornat a estar plens. Això pocs municipis ho poden dir.

I és pel fet de reconèixer que és un centre que té una activitat comercial que fa que s’entengui com una unitat i, per això, li vam posar un nom i una imatge corporativa que ens permetrà fer campanyes conjuntes i oferir una proposta concreta. I serà la subvenció dels Fons Next Generation que possibilitarà que tot plegat sigui una realitat.

Un altre dels grans projectes de ciutat és la nova residència de gent gran, que es va aprovar en l’últim ple la cessió dels espais municipals de la Masia de la Sínia per a la seva construcció.
Teníem una realitat que era un centre de dia, que ja fa temps que es va obrir per part de la Fundació Santa Teresa, hi havia el projecte de fer una residència d’avis just al darrere perquè donés servei també al mateix centre de dia i que aprofités els serveis que ja s’ofereixen al centre; i ara el que hem aconseguit és desbloquejar aquesta qüestió en dos sentits: hem aconseguit una subvenció dels Fons Next Generation de 5 milions d’euros, que permet fer viable el finançament d’aquesta residència, i també que la concessió ja sigui per la Fundació i que els terrenys annexos ja puguin ser ocupats per aquesta residència.

També, tenim el projecte a l’Ajuntament, pendent de donar llicència, i un cop estigui materialitzada aquesta concessió amb tots els tràmits fets, ja podrà començar tot plegat; perquè a nosaltres ens fa molta il·lusió, però alhora és un dels projectes més demanats per la ciutadania. Perquè quan fèiem enquestes uns anys enrere per a preparar els plans de mandat i els programes electorals, sempre sortia que la demanda més forta era la de construir una residència per a gent gran i, a més, quan anaves a la Generalitat et deien que no era necessari perquè no hi havia demanda; en canvi, ho estem demostrant amb el centre de dia obert i que utilitzen 40-60 persones. Amb la residència farem el mateix, l’obrirem, haurem d’avançar la inversió des de l’Ajuntament i després demostrarem a la Generalitat que existeix aquesta demanda, perquè fins llavors no ens atorgaran el finançament.

 

En línia amb les peticions ciutadanes, enguany es tornen a promoure els processos participatius per estimular la participació. Com es portaran a la pràctica les seleccionades? Cap a on s’orienten les peticions?
Els pressupostos participatius els hem enfocat cap a complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i, per tant, s’emmarquen en l’Agenda 2030 aconseguir aquests objectius també a escala local perquè es puguin assumir després globalment. Els projectes són en la línia de la sostenibilitat ambiental, cohesió social, intentar millorar aspectes mediambientals i de mobilitat…

Aspectes orientats envers aquestes línies d’actuació que es proposen des de la ciutadania i, segurament, les propostes guanyadores d’enguany també seran representatives d’aquest model. Podem estar contents, també, perquè hem obert un nou camí, han passat de ser unes peticions generals sense cap fil argumental a propostes concretes i una línia que permet traduir les propostes en actuacions perquè compten amb uns objectius comuns.

 

Pel que fa a l’àmbit cultural, Calafell ha viscut fa poc la 21a edició del Festival High Rock-a-billy, el 24è Mercat Medieval, la 18a Cantada d’havaneres… ha estat un estiu molt actiu culturalment? La programació continua al llarg de tot l’any?
És el que comentava; pel fet de programar activitats cada setmana, hi ha molta gent d’altres municipis que s’ha acostumat a venir a Calafell i això ens ajuda moltíssim. El Rock-a-billy, per exemple, ha sigut espectacular, crec que ha estat un dels tres millors festivals de tot el món quant a programació, però també pel públic que ha vingut; hem batut rècords, ha vingut més gent que mai. I això provoca que l’any vinent ens ho haurem de replantejar i intentar modificar el festival per encabir aquesta gent que ha vingut nova i que, segurament, seguirà in crescendo.

A més, ara que ja tenim el Teatre Joan Colet en condicions i que vam rehabilitar l’espai, podem oferir una programació teatral de nivell important. També, pel que fa als altres equipaments municipals, com els centres cívics o les biblioteques -tant la del Port com la del poble que també s’han renovat-, que es fan moltes activitats i funcionen com a espai social; i estem proporcionant una oferta cultural que complementa les activitats d’oci del municipi. Així, Calafell no para mai perquè totes les setmanes s’organitzen activitats i omplim l’agenda pràcticament de tota la província.

 

La setmana passada es va suspendre la concessió de noves llicències d’urbanització i reforma de la zona de Mas Mel per evitar el tancament dels multicinemes. Creu que es podran mantenir oberts?
Ens trobem en un moment d’expansió de les superfícies comercials i d’alimentació, amb la pandèmia hem vist que pràcticament han estat els únics que eren imprescindibles i que han sobreviscut més fàcilment que els altres negocis perquè podien obrir; s’ha demostrat que és un sector primordial i vital de la nostra societat i això fa que aquestes superfícies busquin el seu espai. A Calafell no en tenim moltes, altres municipis en tenen més i fins i tot duplicades. Per tant, ara tenim molta pressió d’aquests operadors per implantar-se al nostre municipi i el nostre plantejament no preveu créixer en aquest sentit, tot i que cada vegada creix més la població i hi ha més demanda d’aquest tipus de superfícies.

Per tant, estem intentant posar una mica d’ordre i evitar carregar-nos un equipament cultural tan important com són els multicinemes, que volem preservar-los perquè a més del seu ús cultural de primer ordre, també ens atorga un prestigi en el sector turístic perquè la gent que visita el municipi de cap de setmana també surt i va al cinema. Per tant, forma part de l’oferta d’oci de Calafell i és un equipament imprescindible.

Si podem compatibilitzar que hi hagi superfícies comercials noves i que es mantinguin els multicinemes, que és el que nosaltres i la propietat volem, no podem deixar que operadors que tenen els seus interessos i les seves línies d’actuació ens posin entre l’espasa i la paret. Com a municipi, hem de poder escollir què volem ser. Hem demanat que no ens estrenyin, hem aturat tot per pensar les coses amb tranquil·litat -per optimitzar els usos i buscar solucions a les noves situacions- i hem manifestat que farem el que l’Ajuntament vol i no allò que volen operadors externs i aliens al municipi, perquè sigui compatible amb el que la ciutat necessita.

Davant aquest ventall de projectes que marcaran les línies del mandat, què li agradaria que canviés d’aquí al 2027?
En aquests 4 anys tenim reptes importants i tenim projectes que són innovadors al municipi i van en aquesta línia d’oferta comercial, d’oci i ser encara més potents a nivell turístic. Bàsicament, parlem de diferents ubicacions: la discoteca Louie Vega que vam comprar i un projecte que s’està treballant al Port de Segur, on també pensem que hi pot haver una millora de l’oferta actual, i poden convertir-se en dos pols d’atracció turística i comercial.

Això permetria tenir a Segur un nucli com el Port, que ja per si mateix ha agafat força els últims anys, ja que quan vaig entrar d’alcalde estaven tots els locals buits i ara estan plens i dinamitzats amb activitat econòmica, i encara podem anar més enllà per crear aquest centre comercial, d’oci i de trobada, que Segur de Calafell no té perquè el nucli ja està tot ocupat, no hi ha més espais verds ni per equipaments, i el Port seria aquest nucli de serveis.

I, d’altra banda, la Louie Vega també transforma, conjuntament amb els cinemes, la travessia urbana entre Segur i Calafell, com un carrer més del municipi, però un important perquè connecta les dues realitats que tenim. Aquests projectes ens ajudaran a fer més cohesió entre Calafell i Segur i alhora reforçar el paper dels nuclis econòmics que han emergit en els últims anys, encara amb més potencial.