La COVID-19 augmenta la complexitat dels casos que arriben als Serveis Socials de Vilafranca

L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, i el regidor de drets Socials, Ramon Zaballa, acompanyats de Montserrat Domènech, directora dels Serveis Socials, i de Nati Santacana, coordinadora de Gent Gran, van presentar ahir les memòries dels Serveis Socials Bàsics de Vilafranca corresponents a l’any 2020.

En primer lloc, Ramon Zaballa ha volgut destacar la capacitat dels equips tècnics de la regidoria a l’hora de “reaccionar i de reinventar-se per adaptar-se a la dura realitat, i l’esforç efectuat en aquest temps difícils, tal com va destacar en la seva memòria el Síndic de Greuges municipal. Tenim un equip professional de gran nivell i li hem de fer un reconeixement”. Zaballa posava èmfasi també en l’increment de la sensibilitat política envers les problemàtiques socials i en la resposta solidària de la societat vilafranquina. “Entre tots hem sabut donar una resposta adequada a la crisi derivada e la COVID-19”, ha afirmat el regidor.

Pel que fa a les xifres, durant l’any 2020, els Serveis Socials municipals han atès gairebé 4.500 persones i s’han donat d’alta 539 expedients. Les problemàtiques detectades són múltiples però en destaquen les econòmiques amb un 77%, seguida de les de salut i mancances socials amb un 20%, respectivament. També són remarcables les problemàtiques d’indole laboral i d’habitatge.

Quant al Servei d’Orientació i Informació (SOI), s’han atès gairebé 900 persones que representen el 2,7% de la població de Vilafranca. En aquest període, s’han produït 28 urgències, 21 de les quals han estat en el segon semestre de l’any, coincidint amb la fi del confinament. “Quan la gent va poder sortir, van aflorar les demanes de tipus social”, ha recordat Zaballa.

El regidor ha exposat que cada vegada la complexitat dels expedients és major, ja que de mitjana cada expedient respon a unes 6 problemàtiques simultàniament. Un 30,56% dels expedients de l’equip de tractament es troben en situació de cronicitat moderada.

Pel que fa a l’atenció a la dependència, les dades permeten afirmar que hi ha un augment dels tràmits, de la complexitat i de la fragilitat de les persones usuàries. El nombre de persones ateses és de 993 i s’observa una major claudicació familiar (famílies que ja no poden sostenir una situació més temps) i un augment en el deteriorament cognitiu i conductual.

Els Serveis d’Inserció Socioeducativa com la Casa petita, el Centre Obert o el servei SIS Adolescents, considerats uns serveis importants en la prevenció de casos i en la implicació de les famílies en la seva solució, destaquen han atès gairebé 600 persones. El nivell de satisfacció dels usuaris és de 9  punts sobre 10.

En relació a les xifres econòmiques i d’atenció, Ramon Zaballa ha ressaltat que l’Ajuntament de Vilafranca ha aportat 378.000 euros en ajuts directes per urgència social, casals d’estiu, càtering social, pobresa energètica, ajuts alimentaris, etc. En total, 55.000 euros més que l’any 2019, que se sumen a les mesures empreses per altres administracions.

Finalment, el regidor de Drets Socials ha insistit que els Serveis Socials municipals han estat un referent en l’atenció personal. Els equips tècnics del servei, tot i tenir unes ràtios superiors a la mitjana de poblacions similars, han estat reforçats amb una tècnica a jornada completa. En total l’equip tècnic està integrat per 37 professionals (algunes persones a temps parcial) i l’equip administratiu disposa de 5 persones a jornada completa.

La COVID ha suposat canvis en el servei a nivell organitzatiu i de metodologia de treball, l’augment de l’atenció telefònica i l’increment del treball en xarxa. El fet que alguns serveis aliens a l’ajuntament hagin estat tancats ha comportat un major nombre de consultes i visites als Serveis Socials Bàsics.

Ramon Zaballa assenyalava que “la contenció de les llistes d’espera, que no arriba a 10 dies,  és una mostra explícita de l’esforç de l’equip tècnic per atendre el major nombre de persones i amb les millors condicions”. Posava èmfasi també en l’escletxa digital com un element a treballar i millorar que afecta la població més vulnerable socialment i al col·lectiu de les persones grans.