La Festa Major de Vilafranca serà considerada Bé Cultural Immaterial d’Interès Nacional de Catalunya

El Govern ha aprovat el Projecte de llei del Patrimoni Cultural Immaterial català, que té com a objectiu salvaguardar aquest patrimoni, que inclou els usos, les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneixements, les activitats i les tècniques, que les comunitats, els grups o les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. El text també protegirà els béns mobles i immobles, i els espais culturals i naturals als quals estan lligades aquestes pràctiques.

La Festa Major de Vilafranca del Penedès, ja declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, passarà a reclassificar-se automàticament com a Bé Cultural Immaterial d’Interès Nacional (BCIIN), la màxima protecció existent, quan la Llei del PCI Català entri en vigor.

La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, Àngels Dalmau, assenyalava que aquesta és una “mesura important per reforçar condicions que són necessàries per al manteniment d’aquest patrimoni. A més de destacar la vàlua excepcional d’aquesta festa, la nova classificació reforçarà i assegurarà la transmissió a les generacions futures i al conjunt de la societat”. La futura llei preveu mesures com la identificació, la documentació, la investigació, la preservació, la protecció, la promoció, el reconeixement, la transmissió, la difusió i la revitalització d’aquest patrimoni en els seus diferents aspectes, així com la coordinació entre els diferents agents que participen en tots o en algun d’aquests processos.

El text del projecte de llei, que ha iniciat el tràmit parlamentari, vetllarà per la salvaguarda de festes, rituals, tècniques artesanals, danses o gastronomia, entre d’altres. Els béns identificats com a més representatius del patrimoni cultural immaterial es declararan com a béns culturals immaterials d’interès nacional (BCIIN), que s’hauran d’inscriure en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional, o bé com a béns culturals immaterials d’interès local (BCIIL). Tots els béns hauran de complir els atributs de pertinença, reconeixement, representativitat, vigència, tradició i contemporaneïtat, interculturalitat, equitat i sostenibilitat.

A més, amb l’entrada en vigor de la llei, es declararan béns culturals immaterials d’interès nacional els elements ja inscrits a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO i es reclassificaran com a béns culturals immaterials d’interès nacional les festes tradicionals d’interès nacional, els elements festius tradicionals d’interès nacional, les festes patrimonials d’interès nacional, com és el cas de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, i els elements festius patrimonials d’interès nacional.

L’objectiu d’aquesta llei és situar el patrimoni cultural immaterial català al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic, reforçant l’impuls de programes d’identificació, estudi, protecció, salvaguarda i promoció d’aquest patrimoni. Amb el Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial català, que ja es va començar a treballar en la legislatura passada, s’ha d’avançar en l’actualització de la legislació en l’àmbit del patrimoni cultural immaterial, un fet necessari donat que la normativa catalana vigent no s’adapta al concepte ni tampoc a la regulació que preveu la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

Definició de patrimoni cultural immaterial

En l’actualitat, el patrimoni etnològic s’expressa en aquelles activitats i expressions, tant de caràcter material com immaterial, que inserides en la cultura popular i tradicional de les comunitats i grups diversos que constitueixen avui la societat catalana tenen un alt valor social i cultural per a la societat. Una característica d’aquest patrimoni és que és intangible. Si bé pot tenir la seva representació física, l’element en si és un conjunt de sabers que es transmeten de generació en generació, per via oral o escrita.
El patrimoni immaterial és un factor de manteniment i de reconeixement de la diversitat cultural enfront dels riscos de la uniformització. La seva contribució al diàleg i al respecte envers altres modes de vida el converteix en un motor d’enfortiment de les societats democràtiques.