Finalitza la restauració dels esgrafiats de la façana del Portal del Pardo del Vendrell

Aquest divendres 13 d’agost, a les vuit del vespre, s’inaugurarà la restauració i consolidació de les façanes del Portal del Pardo del carrer Major. L’actuació forma part de la subvenció atorgada per la Generalitat de Catalunya per fer accessible la visita a l’edifici i de l’Ajuntament del Vendrell per restaurar aquesta decoració del segle XVIII que va renovar el Palau Renaixentista que data del segle XVI.

Els esgrafiats daten del 1786 i van ser iniciativa del Cònsol de França a Barcelona,  Jean-Baptiste Aubert i la seva esposa Gertrudis Trillas. Aquest any, el matrimoni va sol·licitar llicència a l’Ajuntament del Vendrell per fer reformes a la casa. La idea del Cònsol era fer d’aquest Palau una segona seu del consolat de Barcelona, donada la insalubritat que en aquells moments tenia la ciutat. Una vegada enllestida la reforma, els francesos van ser obligats a fugir d’ Espanya el 1793, i el matrimoni Aubert Trillas va haver d’ abandonar el Vendrell a corre cuita. Els seus hereus varen vendre la Casa a la família Guimerà el 1823, així com la casa futura d’ Àngel Guimerà.

Després de més de 200 anys de pertinença a la família Nin, la casa va passar a mans de Josep Trillas, quan una part era ocupada per una caserna de cavalleria. En el seu testament va deixar com hereva la seva neta Gertrudis, donat que la seva filla estava casada amb un home que havia estat processar pel Sant Tribunal de la Inquisició. La va instituir hereva amb la condició que, mentre fos soltera, mantingués el cognom Trillas, i quan es casés, el seguís mantenint juntament amb el del seu marit, ja que en cas contrari seria exclosa de la successió.

El Cònsol afegí al Palau una capella, i decorà totes les façanes amb esgrafiats, que eren la moda de Barcelona. De moment s’han restaurat els que corresponen a la capella i ara els del carrer Major, i l’ any vinent s’intervindrà en les façanes del pont de França.

La restauració, feta per l’empresa Lesena, amb Pau Arroyo al capdavant, ha estat supervisada prèviament per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat, donat que l’edifici és un Bé Protegit.

Destaquen d’ aquestes façanes la restauració dels elements petris dels balcons, amb una finestra gòtica, i dos renaixentistes, amb les típiques iconografies de grius mitològics. Els esgrafiats representen elements decoratius de copes, però destaquen dues columnes amb caps clàssics envoltats de raïm, i un sac de gemecs. El Cònsol va tapar la galeria d’ arcs renaixentistes, amb una superfície també guarnida que Fenosa va descobrir per recuperar l’aspecte original d’ aquesta planta superior de l’edifici.