La UdL, en la lluita de l’OMS contra la Leishmaniosi visceral

Personal investigador de la Universitat de Lleida (UdL) participa en un projecte de cooperació a la República d’Uganda que té com a objectiu combatre la Leishmaniosi visceral (LV), una malaltia parasitària que registra entre 29.400 i 56.700 casos anuals a l’Àfrica Oriental i que, si no es tracta, pot provocar la mort en més del 90% dels casos, especialment en infants.

El projecte, amb finançament entre altres de la Unitat de Cooperació i Sostenibilitat de la UdL, compta amb les Universitats de Makerere (Uganda), Barcelona, Autònoma de Barcelona i Autònoma de Madrid, així com l’Associació Andorrana de Cooperació Veterinària a l’Àfrica de l’Est Daktari. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) té com a objectiu pel 2030 reduir la mortalitat de la LV a menys de l’1% en 64 dels països endèmics. A Kenya s’estan plantejant declarar-la pandèmia.

La Leishmaniosi és la segona malaltia parasitària més prevalent després de la malària. La transmeten uns insectes anomenats flebòtoms en xuclar la sang de mamífers infectats per protozous paràsits del gènere Leishmania. Actualment es coneixen 22 espècies de Leishmània que són patogèniques pels humans. La visceral, present en 80 països, també és coneguda com a Kala-Azar, un terme hindú que significa “febre negra”. El cicle epidemiològic pot ser antroponòtic (transmissió entre humans) o zoonòtic (entre animals i humans). En aquest segon cas, altres mamífers agafen el rol de reservori i dificulten el control de la malaltia.

“Tot i que la Leishmaniosi visceral és tradicionalment considerada antroponòtica, causada per Leishmania donovani i transmesa pel Phlebotomus martini, se sospita que altres animals, com els rosegadors, també poden actuar com a reservoris dels paràsits”, explica la professora del departament de Ciència Animal de la UdL Diana Gassó. L’estudi determinarà les espècies de flebòtoms presents a la zona, el seu règim alimentari i la presència d’ADN de Leishmània en les femelles capturades. “La comprensió detallada dels hàbits alimentaris i del comportament dels insectes ens pot ajudar a esbrinar el possible reservori no humà”, afegeix la investigadora.

Un primer treball finançat per l’OMS, on estudiantat de la UdL va recollir i processar mostres biològiques, es va centrar en el rol dels gossos com a reservoris de la malaltia. En aquest segon projecte, l’equip ha estat tres setmanes capturant flebòtoms a la regió de Karamoja, al nord-est del país; una de les més vulnerables del país, situada a la frontera amb Sudan del Sud i Kenya. “El seu aïllament geogràfic i econòmic, agreujat per la manca d’infraestructures, els conflictes interètnics i les condicions climàtiques adverses, dificulta la implementació de mesures sanitàries efectives”, destaca Gassó. La LV afecta principalment les comunitats pastorals i nòmades, tant ugandeses (Karamojong) com kenyanes (Pokot i Turkana), que es desplacen a la zona en cerca d’aigua i pastures per al bestiar.

Per fer les captures, han utilitzat tres mètodes: trampes de llum tipus CDC (Center of Disease Control, Atlanta, USA), trampes de llum casolanes i de baix cost (DIY Flebocollect) i trampes adhesives impregnades amb oli de ricí. De fet, un dels objectius del projecte és facilitar a la població ugandesa la construcció de trampes amb materials reciclats i recursos assumibles, que reforçarien altres mesures de protecció com l’ús de mosquiteres. Aquest projecte de cooperació també preveu impartir diferents cursos amb la informació generada per als veterinaris i metges locals, així com a la Universitat de Makerere i la xarxa Africa One Health University Network (AFROHUN). “L’OMS vol que continuem amb el mostreig al nord i amb la formació a les comunitats sobre la malaltia, ja que molta gent mor per desconeixença”<, conclou Diana Gassó.