Tàrrega inaugurarà aviat un museu exponent del judaisme català

L’Ajuntament de Tàrrega inaugurarà el proper dissabte 3 de setembre un nou equipament cultural que consolidarà la capital de l’Urgell com un dels centres divulgadors sobre el judaisme català. Es tracta de la Casa del Call, edifici deshabitat del nucli antic que ha estat objecte d’un acurat procés d’adequació i museïtzació. El vestigi, que ara s’ha fet visitable, esdevindrà una peça clau per interpretar el passat jueu de la vila medieval de Tàrrega i completarà les troballes realitzades a la necròpolis de les Roquetes i el traçat urbà del call. L’edifici s’obrirà finalment al públic sota el nom de Casa d’Avraham Xalom, ja que es tracta del lloc on va residir el metge i filòsof jueu targarí.

La ciutat guanya així un nou atractiu turístic i cultural que s’integrarà dins discurs museogràfic ‘Tragèdia al Call-Tàrrega 1348’, l’eix del qual és la sala permanent monogràfica inaugurada l’any 2014 al Museu Tàrrega Urgell. L’acció ha estat finançada per la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Tàrrega mitjançant els fons FEDER dins el projecte ‘Paisatges de Ponent’, amb una inversió de 108.927 euros. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya també ha col·laborat en les diverses campanyes arqueològiques realitzades a l’interior de l’immoble, situat al carrer Estudi, 15. A més dels treballs de consolidació i rehabilitació de l’edifici, el projecte ha inclòs la instal·lació de plafons informatius que ajudaran a interpretar aquest conjunt patrimonial.

Actes oberts al públic els dies 3 i 4 de setembre

La inauguració de la Casa d’Avraham Xalom s’emmarcarà en els Dies Europeus de la Cultura Jueva. L’acte oficial se celebrarà a 2/4 de 8 del vespre amb la participació d’autoritats i representants de les administracions que han contribuït a fer realitat el projecte. Així mateix, es convocaran dos torns de portes obertes al públic de 5 a 7 de la tarda i de 8 a 2/4 de 10 del vespre. El programa s’arrodonirà a les 8 del vespre amb un concert de música mediterrània a càrrec de la formació La Hafla Fiesta a la plaça dels Comediants, també al nucli antic. D’altra banda, el diumenge 4 de setembre s’oferirà una visita guiada a 2/4 d’11 del matí que inclourà la sala permanent del Museu Tàrrega Urgell, els indrets emblemàtics del call i la casa d’Avraham Xalom (places limitades). L’estrena del nou equipament culminarà el mateix diumenge amb un altre torn de portes obertes de 12 a 2 del migdia.

Testimoni únic de la vida al call de Tàrrega

La singularitat de l’edifici rau en què s’ha pogut conservar d’una manera excepcional bona part de la seva estructura medieval perquè les obres fetes al llarg del temps han alterat ben poc la seva fisonomia, esdevenint un testimoni únic de com podia ser una casa del call de Tàrrega els segles XIV i XV. Darrerament, la titularitat era de la família Minguell i, gràcies a la seva bona predisposició, el consistori targarí n’adquirí la propietat pel seu interès cultural l’any 2016. L’immoble ocupa 40 metres quadrats amb planta baixa (dividida per un altell), primer pis i golfes. Els treballs realitzats també han permès deixar al descobert una estructura gòtica i han corroborat l’afectació de la rubinada de Santa Tecla de l’any 1874.

Avraham Xalom, figura cabdal del judaisme català

El carrer Estudi és considerat el cor del call i on vivia la major part de la comunitat jueva de Tàrrega. A la part alta d’aquella via s’hi trobava el forn dels jueus, i carrer avall, prop del mur, el conjunt sinagogal. Avraham Xalom i la seva família hi van residir fins a l’any 1492, quan es van haver d’exiliar a causa del decret d’expulsió dels Reis Catòlics. Xalom va néixer a Tàrrega pels volts del 1412 en el si d’una família que comerciava amb teles i robes de valor. Ell, en canvi, va optar amb èxit per la medicina. En els ambients erudits, Xalom també fou conegut per una dedicació a la filosofia estudiant obres de pensadors grecs, àrabs i jueus. Va traduir a l’hebreu diverses obres de filosofia escolàstica cristiana i va escriure un famós tractat de filosofia en hebreu. Pòstumament, la seva obra fou reeditada a Istambul i Venècia.