L’Intitut Català del Sòl (Incasòl) té previst vendre a partir de la tardor i abans d’acabar l’any 10 parcel·les de fins a 60.000 metres quadrats cadascuna al polígon Vinyes del Mig de Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell), situat al costat de l’autovia A-2. En una entrevista, el director de l’ens públic, Damià Calvet, ha explicat que després del ”fracàs” inicial d’aquest polígon de 600 hectàrees on des del 2010 només compta amb una empresa, ”l’oferta ha repuntat” i ara hi ha una cartera d’empreses concretes que ”demanen poder-se instal·lar al polígon”. Una modificació puntual del Pla General de Bell-lloc permetrà l’activació dels instruments de gestió urbanística fer-ho possible i segons Calvet, a principis de 2018 les empreses podran començar obra. Respecte al polígon de Quatre Pilans de Lleida, Calvet ha proposat que la Paeria juntament amb l’Incasòl i la Diputació facin actuacions de promoció en fires o altres indrets, per donar-lo a conèixer a diferents sectors.
Damià Calvet ha explicat que després d’un repunt de l’ofert ja tenen empreses concretes que han demanat a l’Incasòl poder-se instal·lar al polígon Vinyes del Mig de Bell-lloc. És per això que s’ha reactivat de nou tota la feina sobre aquest sector d’activitat econòmica amb ”molt satisfacció” per part del Govern i l’Incasòl. Ha calgut però, ”tancar instruments de gestió urbanística, un conveni i una modificació puntual del Pla General de Bell-lloc d’Urgell” que han de permetre la implantació d’aquestes empreses al polígon. Això es va fer durant un Ple el passat mes de juny i després de l’aprovació inicial d’aquests dos instruments – el conveni i la modificació – s’ha obert un període d’informació pública, al qual no es preveuen al·legacions, i posteriorment la Comissió d’Urbanisme farà l’aprovació definitiva.
Aleshores, a la tardor, segons Calvet es podran vendre aquestes 10 parcel·les, de fins a 60.000 metres quadrats. Mentrestant, les empreses interessades ja estan treballant en els seus projectes d’edificació i fins i tot està previst que els avancin a l’Ajuntament del municipi perquè ”de seguida que hi hagi l’aprovació definitiva ja puguin obtenir les llicències d’edificació i construir”. Per tot plegat, Calvet calcula que a principis de 2018 les empreses que es volen instal·lar al polígon podran començar a construir les edificacions que tenen previstes al polígon.
El director de l’Incasòl ha remarcat que aquest és l’objectiu de l’ens que dirigeix, que els polígons estiguin ”ocupats per empreses del sector privat, que és el que mou l’economia i el que genera llocs de treball”. De moment però, no ha transcendit de quin tipus d’empreses són les que volen anar a Bell-lloc ja que és una informació que cal mantenir ”de manera reservada fins que no surtin els anuncis oficials, ja que sinó estarien sortint elements competitius d’unes i altres a la llum pública”.
La previsió de futur va més enllà i Calvet assegura que després de la venda d’aquestes 10 parcel·les se’n vendran més, ”a mesura que es vagi completant la urbanització en base al conveni que s’aprovarà definitivament i per tant hi haurà més oferta al mercat perquè més empreses de Lleida i d’arreu del món puguin venir a Bell-lloc a desenvolupar els seus projectes, dinamitzar l’economia i generar més ocupació”.
Posició ”estratègica” del polígon de Quatre Pilans de Lleida
D’altra banda, el director de l’Incasòl ha destacat la posició ”estratègica” del polígon de Quatre Pilans de Lleida, en el qual ha assegurat que fa molt de temps que hi estan posicionats, des d’un punt de vista estratègic. Això no obstant, matisa que es tracta d’una gran oferta potencial que cal ”posar a punt en el moment adequat”. Segons Calvet, es faria un ”mal favor al país” si ara es dissenyés la urbanització o inclús s’hi destinessin diners públics.
És per aquest motiu i ”de manera convinguda” amb l’Ajuntament de Lleida i el territori, que Calvet creu que en l’avanç de la revisió del Pla que està fent Lleida, aquests terrenys es mantinguin com a sòl no urbanitzable però a la que hi hagi oferta sobre la taula, a través d’un Pla director urbanístic, es pugui posar el polígon en funcionament. Calvet creu que caldrà fer-ho d’una forma mol ”acompassada”, amb ofertes de certs operadors logístics, de manera que es pugui combinar amb molta certesa les necessitats d’urbanització genèriques d’aquest àmbit amb les necessitats d’urbanització de les empreses.
Segons Calvet, es disposa de grans actius per poder donar resposta a la posició estratègica d’aquest polígon, entre els quals els ports de Barcelona o de Tarragona i també les Centrals Integrals de Mercaderies (CIM), com les que hi ha a Lleida. És per això que aposta per fer promoció conjunta del polígon amb la Paeria i la Diputació de Lleida, en fires o altres llocs, per tal de captar empreses interessades.
