Publiquen un llibre que fa una radiografia de 180 bandes del Pla d’Urgell des de 1905

'Cançons entre bancals', de Jordi Bonilla, vol desmentir "el mite" que la comarca no té ni història ni potencial musical

Catalunya ha viscut diversos “booms” musicals i el Pla d’Urgell va viure la seva particular explosió de bandes als 90, quan gent jove de la comarca van agafar els instruments i van començar a fer música. És un dels moments destacats de la radiografia musical que ha fet Jordi Bonilla, un jove de 19 anys, estudiant de Periodisme, que acaba de publicar el seu primer llibre, ‘Cançons entre bancals’ (Autoeditat, 2021). Al llibre hi ha un repàs històric de les bandes que s’han format a la comarca des de l’any 1905 fins a l’actualitat. En total n’apareixen 180, una xifra que segons Bonilla demostra que no tota l’escena musical ve de Girona o Barcelona sinó que a Ponent també hi hagut i hi ha “potencial”.

La inquietud per la música i el territori d’aquest jove mollerussenc que està a punt de cursar 3r de Periodisme l’ha portat a publicar el seu primer llibre que ha acabat sent un extens recull de dades i grups de música que han tingut el Pla d’Urgell com a punt de partida. Segons Bonilla, està fet amb ganes d’ensenyar a la gent que el Pla d’Urgell “té història musical”, tant actualment com també durant tot el segle XX. L’inici del viatge està fixat a l’any 1905, després de la fundació de la Societat Recreativa l’Amistat, quan comencen a aparèixer les primeres bandes i músics. I des de llavors, segons Bonilla, la creació de grups “no s’ha tallat en cap moment” i n’hi ha hagut durant totes les dècades.

El panorama català ha viscut diversos “booms musicals” com el de la ‘Nova cançó’ o el del ‘Rock català’ als 90. Segons Bonilla, el Pla d’Urgell no ha sigut menys, tot i que no se n’ha parlat tant als mitjans, i als 90 hi va haver una explosió de bandes. Actualment, assegura que aquest fenomen s’està repetint i destaca que hi ha una quarantena de formacions musicals en actiu; una xifra que no s’havia donat mai abans. Tot plegat, demostra, segons l’autor, que a Lleida i el Pla d’Urgell hi ha una “gran escena musical” i per això defensa que el llibre va enfocat a reivindicar-ho.

Bonilla va començar el recull l’abril de l’any passat, en ple confinament. Tenia comptabilitzades una trentena de bandes i ha arribat a radiografiar-ne fins a 180. “Una barbaritat”, destaca, que no s’esperava, però ha anat estirant el fil fins trobar-les totes. Tant és així que creu que no se n’ha deixat cap. Bonilla també parla de fets curiosos que ha pogut detectar durant la recerca, com que a Ivars d’Urgell hi hagi una escena de musica jamaicana consolidada o que a Linyola, es decantin més pel punk. Segons Bonilla, la música “fa que ens expliquem a nosaltres mateixos” i el fet que hi hagi tantes bandes demostra que hi ha moltes realitats diferents a la comarca.

Bona rebuda per part del públic

Jordi Bonilla va publicar el llibre el dimecres 1 de setembre i en tres dies es van esgotar els exemplars als tres punts de venda que ha fixat a la comarca. En total n’ha fet 400 exemplars, autoeditats però amb el suport del Centre de Recerques Mascançà ja que el llibre forma part de la Col·lecció la Boira, essent-ne la cinquena publicació. Durant les entrevistes que ha fet, Bonilla ha detectat que molta gent tenia la música “amagada” als seus records i la recerca ha servit per “estirar el fil i mirar enrere”. Ara diu que molts li agraeixen aquesta retrospectiva perquè han recuperat part de la seva joventut a través de la música i fins i tot hi ha hagut retrobaments d’antics companys que feia anys que no es parlaven.

El pròxim 22 d’octubre es farà una presentació de l’obra al Teatre l’Amistat de Mollerussa en una jornada on hi haurà actuacions bandes del llibre. Algunes dissoltes de fa anys, que es reuniran especialment per l’ocasió.

El llibre no només repassa la història de les bandes que hi ha hagut a la comarca sinó que també fa referència al fet que entre els anys 80 i 90, el Pla d’Urgell es va situar a “l’epicentre” de l’oci nocturn a tot Catalunya. Això va motivar que hi haguessin actuacions de grups de primer nivell mundial, com ara els New Order, Status Quo o Boney M, que van passar per la mítica discoteca Big Ben de Golmés. Segons Bonilla, aquesta circumstància, de ben segur que va ajudar a influenciar a la gent a l’hora de crear grups.

Cada dècada tenia formacions destacades

Tot i que donada la seva joventut Bonilla no ha viscut en primera persona pràcticament cap dels moments més destacats dels quals parla al llibre, considera que aquest fet li atorga un punt d’objectivitat a l’hora de parlar de les bandes que no tindria algú que hi va ser des de dins. D’aquesta manera, apunta que cada dècada ha comptat amb formacions destacades i a tall d’exemple anomena casos com el del Santi Palau, que segurament seria recordat pels padrins ja que va ser el “gran dandi” de la comarca; els Loopside de Torregrossa, a la dècada dels 90, que van arribar a actuar en festivals com el de Benicàssim; i dels més recents fa referència als Hewel, que a la dècada dels 2000 van guanyar el Sona 9 i van tocar per tot Catalunya.

Actualment Bonilla assenyala que hi ha molt “potencial” a la comarca i que la filosofia de treball ha canviat respecte als anys 90 o principis del 2000. Destaca que ara la gent jove que comença està molt més convençuda del que fan i aposten pels projectes perquè són conscients que “ho poden petar”. “Piquen pedra per intentar arribar més lluny”, afegeix, tot i que lamenta la manca d’indústria musical al Pla d’Urgell i Lleida en general. L’important però, és segons Bonilla, que d’aquí uns anys es veuran els fruits, sobretot si hi ha suport del públic i les administracions “per arribar més lluny de la Panadella”.