L’estany d’Ivars i Vila-sana es buidarà parcialment per renovar i millorar la qualitat de l’aigua

Es vol reduir la càrrega de matèria orgànica que genera grans consums d'oxigen i afecta l'ecosistema de l'espai natural

Imatge on es pot veure una de les zones d'aguait a la part on entra l'aigua a l'estany d'Ivars i Vila-sana,. ACN

El Consorci de l’estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell) començarà a buidar parcialment l’estany a partir de dijous 1 d’octubre. La previsió es rebaixar el nivell entre 1,10 i 1,20 metres en el marc d’un projecte experimental que té com a objectiu renovar i millorar la qualitat de l’aigua que hi va començar a entrar quan es va recuperar l’espai al 2005.

El biòleg i professor de la UdL encarregat del procés, Antoni Palau, ha explicat que aquest tipus d’estanys de poca profunditat reben una càrrega important de nutrients i matèria orgànica que generen grans consums d’oxigen i això provoca una afectació a tot “l’ecosistema”. A la primavera, l’estany començarà a recuperar el seu nivell d’aigua habitual.

Amb el buidatge es vol deixar el sediment a l’aire lliure perquè l’oxidació d’aquesta matèria orgànica passi directament a l’atmosfera. Segons Palau, la càrrega de matèria orgànica és perjudicial perquè s’ha de des composar i en aquest procés hi intervenen bacteris que consumeixen molt d’oxigen i això fa que al fons de l’estany n’hi hagi molt poc o gens. De fet, les mostres de sediments analitzades pels tècnics de la UdL constaten que el fang del fons és “completament negre, com si estès podrit” per l’excés de matèria orgànica.

Per solucionar aquesta situació convindria buidar completament l’estany, però com que això és “implantejable” es fa aquest buidat parcial, que es preveu repetir cada 7 o 9 anys, acompanyat de determinats canvis en la gestió per evitar que la qualitat de l’aigua no empitjori tan aviat. L’operació començarà dijous 1 d’octubre i s’allargarà fins a finals de novembre, quan s’aturarà el buidatge i l’estany quedarà a un nivell baix durant unes setmanes. A partir del març, quan arrenqui la campanya de reg del Canal d’Urgell, començarà el reompliment.

Durant aquest temps, els biòlegs estaran pendents del canvis que hi haurà en la fauna de l’estany. Segons palau, en la vida aquàtica no es preveu afectació, tot i que tampoc ho descarten. Pel que fa a l’avifauna, creuen que hi poden haver determinats canvis perquè potser vénen més aus piscícoles. A més a més, és probable que les zones de canyissar que perdran volum d’aigua també deixin de rebre determinades espècies.

Una vegada es recuperi el volum d’aigua actual de l’estany, estimat en uns 2,7 hectòmetres, es maximitzarà el “filtre verd” del canyissar de depuració que hi ha a la zona d’accés d’aigua per tal que “funcioni millor” i la càrrega de nitrogen i fòsfor sigui més baixa i per tant millori la qualitat.

Pel que fa a les espècies invasores com el cranc americà, el musclo zebrat o la cloïssa asiàtica, es vol portar un control per veure si n’hi ha i en quina quantitat. També es vol portar un control sobre l’excés de carpes que hi ha a l’estany, que en part són les qui ocasionen el desgast de tota la part del fons. Mentre es faci el buidatge se sobrevolarà amb drons l’estany per controlar punts on es puguin fer retirades d’aquest peix i contribuir també així en la millora de la qualitat de l’aigua.