Els alcaldes del Baix Segre asseguren que Interior reforçarà la presència de Mossos

Els representats locals insisteixen en demanar "unitat" als governs per treballar junts en la crisi de la covid-19

Imatge recurs d'una patrulla dels Mossos d'Esquadra.

Els alcaldes del Baix Segre han assegurat que el Departament d’Interior s’ha compromès a incrementar la presència policial a la zona a partir d’aquest dilluns a la tarda, tot i que no s’ha concretat encara la seva demanda de destinar una patrulla de Mossos d’Esquadra a cadascun dels set municipis d’aquesta àrea del Segrià.

Els representants locals han volgut mostrar la seva “unitat” en la gestió de la crisi sanitària de la covid-19, amb la voluntat que aquesta es pugui “traslladar”, segons han dit, a la resta d’administracions del país. Així, han demanat poder participar a les reunions del Procicat del Segrià o, com a mínim, aportar les seves propostes abans de cada trobada per tal que, d’aquesta manera, es puguin debatre en aquesta taula.

L’alcalde d’Alcarràs, Manel Ezquerra, ha dit que malgrat el compromís d’Interior d’incrementar la presència policial a la zona, no saben encara que passarà amb els controls mòbils que demanen a cada municipi per tal de fer complir les mesures de seguretat i els confinaments. Així, considera que es continua “improvisant” en aquest aspecte. Mentre, sobre la petició de participar al Procicat del Segrià, afirma que la voluntat és “sumar i explicar les singularitats de cada municipi”, com ara pot fer la ciutat de Lleida.

Ezquerra ha insistit en la petició de poder disposar d’una informació “més clara” sobre la situació en cada municipi i ha lamentat que aquest diumenge s’hagués d’assabentar de les mesures d’enduriment del confinament mitja hora abans que aquestes s’anunciessin públicament.

Ara, després que un jutjat de Lleida hagi decidit no ratificar-les, l’alcalde d’Alcarràs vol que se’ls informi sobre quina és la situació en què queda el territori fins que entri en vigor el que reguli el decret llei que tirarà endavant l’executiu català, per tal de poder-la explicar tant al sector comercial i de la restauració com a la ciutadania.

L’alcalde d’Alcarràs també ha insistit en dir que la gestió de la pandèmia “no va de política” sinó d’accions que serveixin per resoldre l’actual situació de crisi sanitària, motiu pel qual ha demanat, entre d’altres, acordar una solució entre els governs català i espanyol.

A més, ha afirmat que volen que se’ls escolti “asseguts a la mateixa taula” i no assistir a reunions per informar-se del que s’ha decidit des de Barcelona, amb la finalitat que tot plegat es pacti i es posi en marxa des del territori.

Sobre la demanda d’informació concreta sobre l’origen dels brots que s’han detectat, Ezquerra ha explicat que en els casos que coneixien perquè calia acompanyar el confinament amb mesures socials, s’han “fet els deures” i per tant, s’han “tallat” moltes cadenes de transmissió del virus.

Per la seva banda, l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, ha detallat que al protocol aprovat a finals d’abril ja es preveia que els ajuntaments demanessin les dades sobre els temporers i que aquesta mesura els ha permès actuar “abans de fer les proves” per comprovar si hi ha hagut infecció i, per tant, “parar la transmissió comunitària”.

Pujol ha demanat “diàleg i coordinació” entre totes les administracions i que “les veus municipals siguin presents i tingudes en compte”, tot plegant sent conscient que no correspon als ajuntaments prendre decisions en aquesta matèria. En aquest sentit, ha assegurat que el rastreig dels contactes “és fonamental per trencar les cadenes de transmissió”.

Altres de les demandes que s’han tornat a posar sobre la taula tenen a veure amb l’ampliació de plantilles de personal sanitari, ambulàncies i mediadors interculturals, a més d’un pla de recuperació econòmica específic pel Baix Segrià.

Mentre, pel que fa al pla de contingència de 2,5 milions d’euros per pagar despeses dels allotjaments on es fan mesures d’aïllament, s’ha posat de manifest que aquests diners no arribaran fins a l’octubre i que, per tant, ara són els ajuntaments els que paguen les factures.