El Departament d’Agricultura només executa els treballs per portar l’aigua a les finques en un determinat sector quan es comprometen a regar -i a assumir la seva part el cost- el 60% dels pagesos. Segons Jové, ja hi ha prop de 4.000 hectàrees més on s’està a punt d’arribar a aquest percentatge, per tant, “les expectatives d’adhesió pel 2018 són molt bones, però és l’administració la que ha de posar els fons necessaris per tirar endavant les obres”. Són zones on la promoció del regadiu està molt avançada a les Borges, Castelldans, Maldà o al Baix Segre.
Al projecte de pressupostos del Govern pel 2017, el canal Segarra-Garrigues va tornar a encapçalar les inversions a les comarques de Lleida, amb 18,7 milions d’euros. El president de la comunitat de regants admet que, tot i les restriccions pressupostàries que pateix en general el sector agrari, “per a nosaltres el 2017 no ha estat un mal any pel que fa recursos per posar hectàrees en regadiu”. Assegura que “hem passat de les 1.000 hectàrees noves el 2017”, per tant, “sembla que hem tornat a reprendre el ritme que teníem abans de la crisi i ara esperem que els recursos es mantinguin o s’augmentin per poder seguir transformant hectàrees de secà en regadiu”.
Cal recordar que el cost de fer arribar el reg a una finca del Segarra-Garrigues és d’uns 10.000 euros per hectàrea. En el cas de terres amb dotació plena (6.500 metres cúbics per hectàrea), el pagès en paga el 30% (uns 3.100 euros per hectàrea). A això cal afegir el preu de l’aigua: 113 euros per hectàrea i any més 10 cèntims per metre cúbic consumit. Perquè assumir aquesta despesa valgui la pena cal que l’agricultor aposti per cultius amb un alt valor afegit, ja que, segons Jové, s’ha demostrat que els cultius extensius tradicions de blat de moro i cereals no són rendibles per si sols. És el cas de productes hortícoles com el bròquil, que ja s’ha plantat de forma experimental aquest 2017 gràcies a un acord una empresa navarresa de congelats que en compra la producció.
S’ha començat amb prop de 40 hectàrees a Juneda, Artesa de Segre i Vilanova de l’Aguda però l’objectiu és ampliar la superfície plantada a més de cent hectàrees durant el 2018 i aconseguir una planta on es faci el trossejat del bròquil abans d’enviar-lo a Navarra, ja que d’aquesta manera s’incrementa el seu valor. Josep Maria Jové remarca que aquest és el cultiu ideal per combinar-lo amb el blat o l’ordi ja que es planta quan s’acaba la collita del cereal a l’estiu i es recol·lecta al cap de tres mesos, de manera que s’aconsegueixen dues collites anuals amb menys consum d’aigua.
“Encara està en una fase embrionària però tenim moltes esperances que el bròquil pugui ser una alternativa viable”, afirma. A més, destaca que els guanys -que podrien arribar als 1.000 euros per hectàrea nets- s’obtenen de forma molt més immediata, ja que en pocs mesos els bròquils es cullen i es cobren mentre que el el cas del pistatxer pot trigar uns 8 anys a donar la primera collita. Igual que amb el bròquil, el president de la comunitat de regants també veu futur en cultius com el pebrot, les albergínies, la mongeta tendra o el pèsol.
