Per contra, el tribunal sí que veu constitucional considerar l’aranès com a llengua “normalment emprada per les administracions catalanes en les seves relacions amb l’Aran” ja que l’ús “normal” no implica cap exclusió ni preferència per sobre de les altres dues llengües oficials.
L’alt tribuna considera que l’atribució de preeminència és contrària a l’article 3 de la Constitució. En aquest sentit, creu que la determinació de “preferència” en l’ús de la llengua oficial respecte “transcendeix la mera descripció d’una realitat lingüística”. Així, considera que implica la primacia d’una llengua per sobre d’una altra, “imposant la prescripció d’un ús prioritari d’una d’elles en prejudici de l’equilibri entre dues llengües igualment oficials, que no poden tenir un tracte privilegiat”.
El TC també recorda que la mesura guarda “evidents paral·lelismes” amb l’article 6 de l’Estatut en què atribuïa el caràcter “preferent” del català, que ja va ser declarat inconstitucional i nul.
Per contra, els recursos presentats per la Generalitat i el Parlament es defensava que la preferència de l’aranès suposava una mesura de protecció lingüística perfectament “lícita i proporcionada” per corregir la situació de “desequilibri” respecte el castellà i el català, inscrita en el foment i la protecció de l’aranès. Una decisió que s’adopta, defensaven, en exercici de la competència de la normalització lingüística.
Un recurs del govern Zapatero
El Consell de Ministres va sol·licitar al president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, el juliol del 2011 la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de l’occità, aranès a l’Aran. Aquesta llei va ser aprovada al Parlament de Catalunya per 117 vots a favor i 17 en contra.
El Govern va avançar llavors plantejar “batalla legal” davant del Tribunal Constitucional en la defensa de la llei de l’aranès, argumentant que “allò que valia pel català, valia per l’aranès”.
A Europa, el territori lingüístic de l’occità, és de 15 milions d’habitants. Només a Catalunya té consideració jurídica i protecció.
