El president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, ha destacat que el projecte, que es desenvolupa inicialment durant un any com a prova pilot, ajudarà a fer “un salt qualitatiu” al patrimoni etnogràfic de la comarca que, ha afegit, esdevindrà “un únic museu”, ja que les noves visites guiades permetran oferir un relat unificat de tots ells. En aquest sentit, ha explicat que tot i que aquest tipus d’equipaments són petits, suposen una font de “riquesa i orgull” per la zona.
Per la seva banda, el tècnic de patrimoni cultural d’aquest ens comarcal, Carles Gascón, ha explicat que la idea és que el visitant pugui conèixer millor aquests equipaments, el contingut dels quals està “molt vinculat a la història, tradició i els antics oficis que es desenvolupaven a l’Alt Urgell”. De fet, tots els que s’hi han sumat formen part de la Ruta dels Antics Oficis i la idea és que en un futur el servei es pugui ampliar a d’altres espais, tant de titularitat pública com privada.
El projecte per permetre usos lúdics a la cua del pantà de Rialb, ajornat un mínim de deu anys
D’altra banda, l’alcalde d’Oliana, Miquel Sala, ha lamentat la decisió de la direcció general de l’Aigua, organisme que depèn del ministeri d’Agricultura de l’estat espanyol, d’ajornar la construcció del dic de cua del pantà de Rialb i encabir aquesta obra en el Pla Hidrològic Nacional 2028-2033. Aquest fet implica, entre d’altres, que el projecte per dotar d’usos lúdics i turístics una àrea de 42 hectàrees aigües avall d’aquest terme municipal haurà d’esperar.
Sala ha dit que per ells ha estat un “gerro d’aigua freda” que aquests treballs, corresponents a la compensació de la posada en marxa de la infraestructura l’any 2000, no es duguin a terme, com a mínim, fins d’aquí a una dècada.”Quan van coronar i posar en funcionament l’embassament, al dia següent ja es podia disposar de l’aigua i nosaltres haurem d’esperar 30 anys a veure finalitzades aquestes obres”, ha afirmat.
L’alcalde ha explicat que l’argument que els hi ha donat l’Estat per no executar abans els treballs és la manca de recursos econòmics. Principalment, el projecte contemplava que, a través d’una làmina d’aigua estable en aquesta zona, es poguessin construir vuit carrils d’1,5 quilòmetres per practicar piragüisme o vela, entre d’altres. A més, també s’havien definit unes illes centrals per afavorir la nidificació d’ocells i reservar un espai al marge dret per a la contemplació d’aus.
