Comença el judici per prevaricació contra l’alcalde d’Almacelles

El jutge accepta escoltar Ibarz l'últim, tal com demanava la defensa, i també admet dos testimonis nous

L'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, assegut al banc dels acusats del jutjat penal 1 de Lleida. ACN

El judici contra l’alcalde d’Almacelles (Segrià), Josep Ibarz, per presumptes contractacions irregulars, ha començat aquest dilluns al jutjat penal 1 de Lleida, amb la declaració dels Mossos d’Esquadra, després que el jutge hagi acceptat escoltar Ibarz l’últim, previsiblement dijous, a petició de la defensa.

També dijous s’ha acordat la declaració de dos testimonis nous; el regidor que signava en nom de l’alcalde en absència d’aquest, i el regidor encarregat de Recursos Humans entre els anys 2005 i 2009. La Fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per a l’acusat com a presumpte autor d’un delicte continuat de prevaricació administrativa. El primer dia de judici s’ha allargat fins a la tarda i continuarà els dies 18, 20 i 21 de maig.

El judici ha començat amb les qüestions prèvies, que s’han allargat més d’una hora. La defensa ha qüestionat la competència d’un jutjat penal per jutjar aquesta causa, basant-se en un canvi de la llei de 2015 que obligaria a traslladar-la a l’Audiència si es volguessin jutjar fets més enllà d’aquesta data. El jutge, però, ha desestimat la petició i ha limitat els fets jutjats al període 2006-2015 i no fins al 2017 com inicialment demanava la Fiscalia, que ha aclarit que els fets presumptament delictius s’havien comès fins al 2012.

L’advocat de la defensa també ha intentat que el jutge desestimés com a proves els 3.581 arxius informàtics obtinguts per un policia local del municipi que va donar després als Mossos, els 231 gigues d’informació que els Mossos es van endur de l’Ajuntament el 15 de novembre de 2017 per ordre de la Fiscalia així com els 19 àudios de veu aconseguits per la regidora de l’Ajuntament d’Almacelles que va denunciar els fets, en els quals s’escolta suposadament un treballador del consistori queixant-se que les contractacions de l’Ajuntament d’Almacelles es feien a dit.

L’advocat qüestiona la custòdia de tots aquests documents, si es va vulnerar el dret a la intimitat així com l’autenticitat dels últims. El jutge, però, ha decidit que siguin admesos de moment com a prova i deixa la decisió final per quan acabi la vista després d’haver escoltat tots els testimonis. El magistrat sí que ha acceptat, en canvi, a petició de la defensa, que declarin dos testimonis nous i que l’acusat ho faci l’últim. Així doncs, el judici ha començat amb les declaracions dels Mossos d’Esquadra.

“La modalitat de contractació seguia un patró”

El responsable de la investigació ha declarat que en la documentació obtinguda es van observar “indicis d’una contractació irregular continuada” i que “aquesta modalitat de contractació no era un fet aïllat sinó gairebé un patró”. A més, dos dels mossos que van analitzar els documents extrets de l’Ajuntament d’Almacelles així com els anuncis del Butlletí Oficial de la Província (BOP) han explicat que es van trobar amb indicis de contractacions irregulars, la majoria fetes l’any 2011, sense que l’ajuntament hagués engegat cap procés de selecció, ni convocatòria ni bases de concurs.

Algunes d’elles, han explicat, s’havien fet per decret d’urgència i d’altres començaven cobrint places ofertades per plans del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que després s’enllaçaven amb contractes d’obra i servei, seguien amb un altre contracte del SOC i així successivament fins a convertir aquests treballadors en indefinits. Alguns dels contractes que s’haurien fet de manera irregular, han explicat, són els de la interventora, un policia local, dues auxiliars administratives o l’arquitecta tècnica, entre d’altres.

A més, segons els Mossos, quan van entrar a l’Ajuntament d’Almacelles amb els manaments de la Fiscalia, la secretària del consistori va col·laborar i els va deixar el seu ordinador perquè accedissin als documents que volien consultar i que van copiar. Al llarg del dia, però, han afegit, la secretària va rebre diverses trucades, “es va posar molt nerviosa” i no va voler signar l’acta dels fets.

Segons el ministeri fiscal, l’Ajuntament d’Almacelles va passar de 63 treballadors el 2003 als 123 el 2015 i la majoria dels contractes es van fer de manera “totalment arbitrària”, per decret d’urgència signat per l’alcalde i sense convocar cap concurs públic. A més, segons el ministeri públic, Ibarz hauria aprofitat el seu càrrec per contractar amics, persones afins a la seva ideologia política o familiars, impedint així accedir a aquests llocs de feina persones amb més mèrits.

Contractes sense concurs per a la dona del mecànic de confiança o per a la cosina d’una regidora

Alguns dels exemples que han posat els Mossos d’Esquadra durant la declaració han estat la contractació d’un policia local, sense graduat escolar, que va accedir al lloc de feina perquè “es va oferir”. També es va contractar a l’Ajuntament, segons els Mossos, el fill de l’encarregat de l’empresa que s’encarregava de la recollida d’escombraries així com la dona del mecànic del poble que arregla els cotxes de l’Ajuntament així com la cosina d’una regidora del consistori, tots ells sense concurs públic.

En el cas de l’arquitecta tècnica, han afegit els agents, se la va contractar a través d’un POUM per un any però després se la va fer indefinida sense cap concurs públic. El mateix va passar amb la tècnica de medi ambient, han explicat, amb la directora de la llar de jubilats, la tècnica de disseny o la tècnica de Treball Social, que van començar amb un contracte d’obra i servei abans de ser contractades de manera indefinida, sense oferta pública.

En el cas de la directora de la llar d’infants va ser nomenada per decret, han afegit, sense treure cap plaça a concurs. I pel que fa a la interventora, va ocupar aquest lloc de feina després d’un contracte inicial de sis mesos com a auxiliar administrativa. En aquest cas, se la va retirar del càrrec d’interventora perquè no complia els requisits però se la va recol·locar com a funcionària interina per poder tornar a ocupar després el lloc d’interventora sense cap oferta pública.