El Jutjat Mercantil número 1 de Lleida ha acordat l’exoneració d’un deute de 102.332,50 euros a un veí de Sidamon que havia entrat en insolvència després d’avalar un préstec sol·licitat pels seus pares. El crèdit havia estat demanat per afrontar les greus dificultats que va patir l’empresa familiar arran de la crisi immobiliària i d’altres circumstàncies adverses. L’auto judicial permet al client acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat i quedar alliberat del passiu insatisfet.
La resolució constata que la seva insolvència no provenia d’una mala gestió personal, sinó d’esdeveniments extraordinaris fora del seu control. L’empresa dels pares va resultar durament afectada per la crisi de la construcció del 2008 i, posteriorment, un litigi arran d’una compravenda frustrada va generar un llarg procés judicial i més despeses.
Seguint les recomanacions del banc, la família va cancel·lar una pòlissa, va hipotecar l’habitatge i va contractar un préstec addicional amb dos anys de carència. El crèdit es renovava automàticament i l’entitat va suggerir ampliar-lo fins als 50.000 euros, però exigia que el fill i la seva germana actuessin com a avaladors. Ho van acceptar sense percebre cap benefici, mentre que els embargaments d’Hisenda i els interessos acumulats continuaven augmentant.
Quan els pares van deixar de poder pagar, es va executar la hipoteca. El valor de l’habitatge adjudicat no cobria el deute i l’entitat va iniciar un procediment contra els dos germans per reclamar-los la part restant. “A partir d’aleshores vam rebre trasbalsos constantment. A més, els interessos de demora eren elevats, però sempre vam tenir la intenció de negociar amb el banc. Aquest s’hi va negar en tot moment, arribant fins i tot a dir-nos que demanéssim diners a algun conegut per fer front al pagament del deute”, explica l’afectat.
L'advocada Marta Bergadà, remarca que “la situació era dramàtica, ja que els dos germans havien avalat els seus pares amb bona intenció i van confiar en les recomanacions del banc, però quan van arribar els problemes aquest els va girar l’esquena i es va negar a negociar, malgrat la voluntat que tenien de trobar una solució”.
La pressió va anar creixent fins al punt que, el gener del 2020, l’home va ser declarat jubilat per incapacitat permanent després de patir un infart massiu que el va mantenir més de vint dies a l’UCI. Les seves úniques fonts d’ingressos —les pensions d’invalidesa i de viduïtat— van quedar parcialment embargades. Segons l’advocada, “aquest deute no el va contreure en benefici propi, sinó per solidaritat familiar”.
L’any 2024 va cobrar una indemnització d’un segur vinculat a la seva invalesa, que va destinar a adaptar l’habitatge i a saldar deutes previs, inclosos els honoraris necessaris per aconseguir el seu reconeixement d’incapacitat. Tanmateix, aquell import li va generar un IRPF impossible d’assumir. Alhora, rebia trucades constants d’empreses de recobrament i entitats financeres.
Bergadà subratlla que “no es trobava en aquesta situació per haver viscut per sobre de les seves possibilitats, ni per haver incomplert obligacions pròpies. Sempre va actuar de bona fe, intentant protegir la seva família, i va prioritzar la seva salut i la seva llar per pura necessitat”.
Fa poques setmanes, el jutjat va dictar la interlocutòriatituttt que l’exonerava del deute. “En el moment en què em van trucar per dir-me que se m’havia exonerat el passiu insatisfet gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat em vaig emocionar. Feia anys que no podia dormir més de quatre hores seguides i aquell dia ho vaig aconseguir... Ara veig el futur amb més tranquil·litat, respiro més i espero que el cas de la meva germana també es resolgui aviat”, explica.
