“Aquest matí, Lleida ha despertat amb aquesta insígnia política “Tenim llibertat per violar. Fora les forces d’ocupació”.
En el darrer any hem experimentat moments complicats i feixucs tant a Espanya com a Catalunya els quals han suposat un fort desplegament ideològic entre els ciutadans i ciutadanes, sovint, dirigit pel passat i no per la idea d’un futur col·lectiu i millor.
Si més no, això ho hem pogut veure a partir de l’1 d’octubre, el qual va suposar un fort impacte per la societat catalana donant peu a la creació d’una política d’enfrontament.
Paral·lelament al moviment polític, Espanya s’ha vist envoltada de grans concentracions per enderrocar el masclisme que les dones patim diàriament, aquests esforços, han estat impulsats per desenes d’assassinats per violència masclista i, la gota que va vessar el vas, el cas de “La Manada” on els cinc acusats estan lliures i el militar i el guàrdia civil tornen a ocupar els seus corresponents càrrecs.
Tanmateix, quan la política deixa de ser l’eina per construir un país millor des del respecte i el diàleg i passa a ser una eina per fonamentar l’odi cap a ideologies oposades sense límits, passem a tenir una societat fracturada que s’ha de recuperar costi el que costi.
Creiem que tant el govern central com l’autonòmic han comès errors que dificulten la creació d’un país respectuós i lliure i condemnem tota negació al diàleg i la poca impunitat cap als assassinats per violència de gènere i casos com el de “la Manada” a l’igual que la llibertat dels acusats i el seu retorn com a càrrecs públics i de seguretat.
No obstant això, no podem deixar que la rancúnia i el passat ens tapi els ulls cap a un futur el qual en comú podem construir, no podem banalitzar insults i amenaces de caràcter radical, no podem utilitzar la generalització com a eina letal, no podem utilitzar el masclisme com a arma llancívola per fer front a altres lluites que poc tenen a veure amb el feminisme, no podem fer del masclisme un joc, no podem oblidar-nos que per canviar el país necessitem generacions sense odi, generacions crítiques, respectuoses i emprenedores per així, construir un país en comú.”
Carla Galeote
