Els començaments, aparentment, mai són fàcils i més si t’has de posar d’acord amb altres que potser no tenen les mateixes idees que tu. Ara bé, sembla que a Lleida i, en concret, amb la creació del nou govern hagi estat un canvi bastant més fàcil que de costum. Els membres del nou govern han apel·lat sovint a la necessitat absoluta del canvi. Això no vol dir que els primers dies hagin estat els més plàcids possibles, bàsicament i sense poder posar el fil a l’agulla encara, s’han dedicat a començar arrencar per a poder funcionar. Val a dir que encara no porten ni 100 dies al capdavant de la Paeria i potser, hem d’esperar a donar una mica més temps. Almenys queda demostrat (si fem cas a Twitter) que la majoria de membres del govern, a part d’utilitzar-lo sovint, mostren bona sintonia entre ells.
Si comentem les notícies que aquest estiu han tingut més ressò en l’àmbit polític, destaquen les tasques per “apagar focs”, no literalment tot i que també hem vist regidors fent-ho, com Ignasi Amor amb un dels incendis al turó de la Seu Vella, em refereixo doncs als problemes que han aparegut, no per art de màgia, ja que ja es suposava que sortirien com són el problema dels temporers, que després de 40 anys continua encara vigent i s’espera que comenci a prosperar de cara a l’any vinent, un tema que aniria sent hora de començar a solucionar i que la solució estigués consensuada amb tots els agents que en formen part i no només l’Ajuntament de Lleida. El que és evident és que no es pot repetir el fet que durant l’estiu moltes persones que venen buscant feina a la fruita dormin al carrer.
L’altre seria un dels grans temes de l’estiu, el gran complex comercial projectat a Torre Salses, les novetats més significants han estat la informació sobre la situació en la qual ara mateix es troba i si hi ha alguna manera de poder-ho aturar, ja que cap dels tres partits que estan a govern creuen que aquest hagi de ser el model de comercial d’una ciutat com Lleida. Caldrà veure que passa en els següents dies o mesos i com acaba afectant tan si tira endavant com si no ho fa a l’esdevenir de la ciutat, el que si és necessari, és apostar per nous models comercials que ofereixin noves oportunitats però alhora que tinguin en compte al comerç local que cada cop està més degradat en el conjunt de la ciutat i, sobretot, a l’Eix Comercial en favor de les grans cadenes.
Un altre tema que ha donat a parlar ha estat el de la pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. En aquest cas no es pot saber si és ben bé apagar un foc, encendre un altre o revifar un que ja existia. En tot cas, la pancarta ja està penjada i Lleida (almenys l’Ajuntament) es mostra clarament en una posició clara. Probablement, aquesta decisió ha estat la que ha donat més a parlar i la que ha fet reaccionar més a l’oposició.
Per acabar, l’amenaça d’Endesa, una amenaça que juga amb les persones i és que en ple segle XXI encara es juga a anar en contra de les persones més necessitades. De moment, l’Ajuntament de Lleida ja ha donat una resposta ben contundent i sembla que la matèria d’habitatge i drets socials serà un dels fonaments d’aquest nou govern, molts dels regidors no han parat de pronunciar-ho en diverses ocasions.
El que sembla que encara no ha trobat el seu lloc, i no dic que sigui tasca fàcil després de 40 anys al govern, és el PSC. Que busca adaptar-se al seu nou rol, sent el principal partit a l’oposició, però potser caldrà explicar que pretenen fer amb el “govern a l’ombra” que plantegen. Caldria una oposició amb sentit de ciutat i que ajudi a arribar a grans pactes de ciutat. Si més no, el fet que d’estar “a l’ombra” no els farà estar “cara el sol”.
En definitiva, el nou govern té un repte majúscul a l’hora de dur a terme el que tant han predicat, un canvi que han definit com a “molt necessari” i que ha de ser visible per la societat. La situació econòmica de la Paeria tampoc sembla la més adient, segons el que s’ha anat pronunciant des del nou govern. De moment es pot observar quelcom que visiblement ha canviat i són les maneres de fer, una manera “molt Pueyo” amb lideratges compartits. Caldrà veure si en un futur el pacte de Sant Joan, que des del govern s’ha anat repetint que és un pacte de programa, serà palpable i positiu pel conjunt de la població.
