Marc Solsona: “Després de la pandèmia, els ajuntaments hem retornat als bàsics”

Marc Solsona i Aixalà (Mollerussa, 7 d’abril de 1976) ens até al seu despatx de l’Ajuntament de Mollerussa, on ocupa el càrrec des de fa gairebé 14 anys quan l’11 de juny del 2011 pren possessió com a alcalde electe després d’obtenir majoria absoluta a les eleccions municipals, renova la majoria en les eleccions del 2015, sota les sigles PDeCat-Demòcrates, i en les 2019 per JuntsxCat.

Després de les eleccions del 28 de maig del 2023, renova l’alcaldia en ser la candidatura municipalista que encapçala, Mollerussa Primer, la més votada. En aquesta entrevista coneixem una mica més de la vida personal de l’alcalde de Mollerussa, casat i amb dos fills, i que ens parlarà dels reptes i desafiaments més actuals del municipi on ell mateix creu que és el millor lloc per viure-hi en tenir els 5 pilars bàsics de ciutat coberts i on afirma que s’han hagut d’adaptar a una nova manera de gestió després de la pandèmia.

Vull començar una mica per aquí alcalde, com es gestiona tota aquesta àmplia trajectòria política amb el fet de ser pare de dos fills?
Els meus fills, des que tenen consciència, han vist el seu pare sent alcalde o fent política, i això, vulguis que no, vol dir que es gestiona des de fa temps que hem crescut i hem conviscut amb aquesta feina del pare, que és la de ser polític amb tots els adjectius que això comporta. Es gestiona bé, amb organització, com qualsevol altra feina. La política no és res més que un acte de servei. Per tant, t’organitzes. Intentem combinar-ho sabent que a la part pública pot tindre una afectació més en el teu entorn familiar pel que diuen o pel que diran. I, per tant, en ser una feina pública estàs més exposat, però en qualsevol cas ho gestionem bé des del principi. Qualsevol decisió que he pres jo a nivell polític com presentar-me a alcaldia, anar a llistes al Congrés o al Parlament de Catalunya, són decisions que al final abans de prendre-les he consultat amb la meva dona. Per tant, diguem-ne que ja estem programats per assumir-ho.

Ets alcalde de Mollerussa des de fa pràcticament 14 anys. En tot aquest temps, quins diries que han estat els reptes més importants de ciutat amb els que t’has trobat i si els has pogut solucionar.
El repte és com pot ser que una ciutat de 7 quilòmetres quadrats de terres municipal sigui la quarta ciutat amb número d’habitants de les Terres de Lleida, però sigui de les més potents a nivell industrial, comercial i de generació de riquesa. El repte és mantenir el lideratge de Mollerussa que fa que siguem referents, sempre en positiu, en temes socials, econòmics, esportius i industrials.

“El repte és mantenir el lideratge de Mollerussa que fa que siguem referents, sempre en positiu, en temes socials, econòmics, esportius i industrials”

Hem hagut d’afrontar temes de transformació de ciutat, transformar tot el centre amb el tema pla de barris i afrontar aquests 5 pilars bàsics de ciutat. És a dir, jo per viure a Mollerussa i per desenvolupar la meva vida a Mollerussa que necessito? Per exemple, que si em poso malalt sigui atès. Jo tinc el CAP més gran rural de tota Catalunya i en breu la inauguració d’un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), també aquí Mollerussa. O que si vull estudiar pugui estudiar a Mollerussa, doncs venen cada dia a estudiar entre els mollerussencs i els comarcans més de 5000 persones amb edats des de zero fins a l’escola d’adults, passant per idiomes i passant per primària, secundària i instituts, cicles formatius, inclús estudis universitaris a través de la Universitat de la Salle d’Andorra. D’altra banda, si m’envelleixo que pugui tindre un espai d’envelliment digne. El repte futur i present és el tema de l’habitatge, on hi ha una desconeixença brutal i hi ha moltes incongruències al territori.

“Mollerussa té coberts els 5 pilars bàsics de ciutat: educació, salut, envelliment, mobilitat i connectivitats”

Catalunya és molt diversa i té 947 municipis. A les Terres de Lleida, només hi ha un municipi de més de 10000 habitants, que és Lleida ciutat. Per tant, l’arquitectura administrativa d’atenció i de serveis no està dimensionada a la realitat del nostre territori, i això penso que una reivindicació que hem de fer sempre els alcaldes en aquest cas de capital.

“L’arquitectura administrativa d’atenció i de serveis no està dimensionada a la realitat del nostre territori”

Un altre dels pilars bàsics és el tema de la mobilitat, i en aquest cas Mollerussa està molt ben connectada. Està l’eix de l’N-2, a 20 minuts de Lleida, està a una hora i quart de Barcelona, 45 minuts-50 de Tarragona, a dues hores de pista d’esquí i amb AVE a dues hores de Madrid. Per tant, tinc una situació estratègica brutal, és un bon lloc que està ben connectat per poder-hi arribar. Però igual que és fàcil que la gent pugui venir a Mollerussa, també és fàcil que si no fem coses la gent també li sigui fàcil marxar-ne. Si s’acaba el tema de Rodalies i podem tindre un servei llançadora com toca a nivell de ferrocarril, penso que podem reduir el transport privat i podem fer una aposta definitiva pel transport públic, que és un dels reptes de ciutat.

I després l’altra pota, a nivell de connectivitats està bé Mollerussa? Tenim 4G, tenim 5G, tenim tota la fibra instal·lada? Doncs sí que ho tenim i, per tant, a Mollerussa tothom que vulgui treballar o teletreballar està amb condicions de poder-ho fer. I a més, tenim la gran sort de què no és un espai que com que està molt industrialitzat nosaltres no tenim talls de llum o microtalls com tenen altres zones i, per tant, l’assentament laboral, social, educatiu relacionat a Mollerussa, és d’uns estàndards de qualitat molt bons. Si tothom s’ho cregués com jo, no hi hauria cap lloc millor on poder viure. En definitiva, penso que tenim cobertes aquelles necessitats bàsiques i vitals que permeten desenvolupar-te i viure en una ciutat com Mollerussa.

“Si tothom s’ho cregués com jo, no hi hauria millor lloc per a viure com a Mollerussa”

Has parlat de diversos reptes com a ciutat, però vull parlar-ne també dels desafiaments als quals s’enfronta Mollerussa en l’actualitat. S’ha parlat molt de seguretat i neteja.
El desafiament és, paradoxalment, que hi ha una gestió municipal abans de la pandèmia i una gestió postpandèmia. Abans de la pandèmia donem per resolt els bàsics (neteja, seguretat…) i els ajuntaments el que havíem de fer per tindre valor afegit era ser més sofisticats, des de fer plans de cohesió social, plans d’igualtat, polítiques, etc. És a dir, ens estàvem especialitzant i sectoritzant amb plans que ens poguessin donar valor perquè els bàsics es donaven per assumits. I després de la pandèmia, quan la gent torna a fer una descoberta del seu municipi i de la ciutat, tornen a créixer les exigències en el que seria l’espai públic. Per tant, fem un retorn als bàsics. La gent de cop i volta són més exigents en neteja, tenen la percepció que falta seguretat, que falta llum al carrer, que hi ha més incivisme. Després de la pandèmia, el que hem de gestionar els ajuntaments és un retorn als bàsics. I quins són els bàsics? Són aquells que qualsevol persona, tingui estudis o no, vingui d’on vingui, pot ser generador d’opinió.

És veritat que tot és millorable, però el focus no estava aquí abans de la pandèmia, ara està aquí i encara continua estant aquí. I si tu vols guanyar les eleccions, has de dir que el poble està brut; i si tu vols guanyar les eleccions has de dir que és insegur; i si tu vols guanyar les eleccions, has de dir que falta llum al carrer. Qualsevol governant ha hagut d’assumir les mateixes queixes en aquestes últimes eleccions municipals, tant el de Lleida, com el de Mollerussa, o l’Ada Colau. Per tant, com que sabem quins són els bàsics i què és lo fàcil opinar, que són aquelles coses que tothom independentment de la seva formació o provinença o classe social pot tenir opinió, doncs hem de fer una aposta pels bàsics i deixar-nos de sofisticacions. Tots teníem plans, jo deia que era el país del pim pam pum: del pla d’evacuació, del pla de mobilitat, del pla d’emergències, del pla d’inclusió, del pla de… tot eren plans. Doncs ara deixem els plans, els mantenim perquè si no no tenim subvencions, però el bàsic no és aquest pla, és un retorn als bàsics.

“Si vols guanyar les eleccions, has de dir que el poble està brut, que és insegur i que falta llum al carrer”

Es parla molt del despoblament en municipis de les terres de Lleida. Pel que fa a Mollerussa, quines polítiques s’han dut a terme per intentar atreure població o en polítiques d’emancipació juvenil?
Nosaltres no perdem població, nosaltres guanyem cada any i anem creixent. Ja som més de 15.000 habitants. I de fet, la política de despoblament encaixa amb el que t’he dit abans. Quan una persona decideix quedar-se en un municipi és quan té resolts tots aquests pilars del seu estat del benestar perquè es pugui guanyar la vida. I això a Mollerussa ho tenim resolt.

Pel que fa a les polítiques d’emancipació juvenil, ja he comentat abans que falta habitatge. Però per molt que hi hagi habitatge, si no hi ha feina a la gent no li serveix, i això a Mollerussa no passa. Aquest mes d’abril ha fet un any sencer consecutiu de què Mollerussa estem per sota de 10% de la taxa d’atur de l’atur registral. Vull dir que Mollerussa és un lloc on va creixent la població i a la mateixa vegada tenim els indicadors d’atur de capital de comarca més baixos igual que Tàrrega, per tant, per sota del 10%. Estem al 9,26 al mes d’abril. Ara els joves tenen més marge perquè estem en una societat canviant d’hàbits i el repte és el repte a l’habitatge. I nosaltres aquí tenim projectes per segments de població més grans, com poden ser projectes com el ‘Compartir és viure’, que ara volem treballar aquest projecte més de cara als joves.

“A Mollerussa guanyem població cada any, som més de 15.000 habitants, i a la mateixa vegada tenim els indicadors d’atur per sota del 10%”

Quina és la iniciativa o política social que has dut a terme com a alcalde de Mollerussa i de la qual estàs més orgullós?
El projecte ‘Compartir és viure’ és un projecte molt xulo i que venia presidit per un altre projecte que es deia ‘Amic de la gent gran’. A Mollerussa vam identificar a tota la gent major de 65 anys, vam trucar-la individualment, vam fer unes enquestes i vam tindre el control coordinat de tota la gent gran de Mollerussa. I també a nivell social, Mollerussa és de les poques ciutats de Catalunya ciutat amiga de la infància. Nosaltres som una ciutat amiga de la infància per UNICEF i vam ser un any amb menció d’excel·lència.

“Mollerussa és de les poques ciutats de Catalunya ciutat amiga de la infància per UNICEF”

Per tant, hem treballat dos focus importants, el sector de la infància i el sector de la gent gran. I les polítiques que fem sènior aquí a Mollerussa, si a això hi afegim que a nivell social totes aquestes polítiques van relacionades amb què tenim consells de participació en totes les edats, com el Consell de participació infantil, Consell de participació adolescent, Consell de participació sènior, Consell social de la ciutat i el Consell de ciutat, que són òrgans que funcionen de participació de veritat. Per això, ara, per exemple, hem estat triats per la Universitat de Barcelona per un estudi sobre sexualitat en el Consell de participació infantil, per tant, dius, per què? Tenim una metodologia de veritat i són grups d’interès de veritat a la ciutat que funcionen. Estic molt orgullós de tenir una ciutat on els consells de participació funcionen i que els hem creat i no els hem vist mai com un enemic, sinó com un company de viatge.

“Estic molt orgullós de tenir una ciutat on els consells de participació funcionen”

Tenim una ciutat cohesionada, on no hi ha conflictivitat social i penso que, amb uns percentatges d’atur de menys del 10%, amb 67 nacionalitats diferents a Mollerussa, hi hauria elements per poder tenir una altra realitat i la que tinc penso que està ben gestionada en aquest sentit.

“Tenim una Mollerussa cohesionada, sense conflictivitat social on conviuen 67 nacionalitats diferents, i amb uns percentatges d’atur de menys del 10%”

Parlem de seguretat. A continuació llegeixo alguns titulars que han aparegut en mitjans de comunicació en els últims mesos: Detenen dues joves de 19 i 19 anys per incitar una menor a prostituir-se i consumir drogues a Mollerussa: Cinc detinguts a Mollerussa per intentar sostreure 354 kg d’haixix d’un remolc a l’Urgell; Una dona detinguda a Mollerussa per tràfic d’amfetamina a la via pública a Mollerussa. Com combatiu tot això des de l’ajuntament?
Mollerussa té els indicadors de seguretat per sota de la mitjana catalana i per sota de la mitjana lleidatana. Per tant, evidentment, amb una ciutat de 15.000 habitants que té una comarca objecte de vora 40.000, i que té un trànsit diari on venen més d’11.000 vehicles al dia a Mollerussa a treballar, doncs és normal que hi hagi fets delictius. El tema és, l’indicador de seguretat és alt o és baix? Continuem estant, malgrat totes les il·legalitats que puguem tindre aquí, que poden ser extrapolables a qualsevol municipi, Mollerussa és en aquest sentit, una ciutat segura.

“Mollerussa té els indicadors de seguretat per sota de la mitjana catalana i per sota de la mitjana lleidatana”

Però una notícia bona és que per combatre això, aquest estiu o aquesta tardor començaran les obres de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del Pla d’Urgell-Les Garrigues i que es farà a Mollerussa. Serà una comissaria nova amb servei d’investigació propi, amb galeria de tir i amb espais de formació. I ho hem aconseguit picant pedra durant molts anys perquè aquest projecte es faci aquí, amb un pressupost vora els 8 milions d’euros d’execució d’obra. I quan això passi, la policia local de Mollerussa anirà a l’actual comissaria dels Mossos d’Esquadra. Nosaltres incrementem la plantilla de policia local aquest 2024 amb 3 efectius més i anem dimensionant la ciutat, malgrat les queixes que pugui haver-hi vegades. A part de Lleida ciutat, som la policia local amb més efectius, tot i ser la quarta amb població.

“Durant aquest estiu-tardor començaran les obres de la nova comissaria a Mollerussa”

Quan veig aquests titulars, per a mi no és una mala notícia que detinguin dues persones a Mollerussa per un tema de prostitució. Això vol dir que hi ha un servei de seguretat capaç de detenir. Com a alcalde, jo no puc evitar els fets delictius, però el que em diferencia és la resolució dels casos. A Mollerussa, a nivell de trama urbana, tenim més de 100 càmeres de seguretat entre via pública i espais municipals. Va haver-hi un moment que en via pública Mollerussa tenia un 75% de resolució de fets delictius, dit pels mateixos Mossos d’Esquadra. És un indicador molt alt i és cap a on aniran totes les ciutats.

“A Mollerussa tenim més de 100 càmeres de seguretat amb un 75% de resolució dels fets delictius en via pública”

Has comentat les reivindicacions de la Policia Local de Mollerussa, que van demanar millors condicions laborals i més efectius, denunciant l’incompliment en el pagament de triennis i d’altres complements. Com està tot aquest tema, s’ha intentat millorar les condicions de la policia local de la ciutat?
Com qualsevol col·lectiu laboral, tothom demana i encara hi ha una reivindicació del preu de les hores extres que s’ha d’aprovar, però ja està en vies de solució. Però aquí ho hem d’explicar tot. La policia local de Mollerussa, gràcies a la voluntat política d’aquest alcalde, va fer un esforç per equiparar la policia local al que seria les retribucions dels Mossos d’Esquadra, perquè si no el que teníem era unes fugues o unes competències entre cossos. Nosaltres vam fer aquest esforç i ho vam fer conjuntament amb la plantilla de la Policia Local i vam deixar per més endavant abordar els termes dels preus de les hores extres.

Per tant, això és una conseqüència, diguem-ne, d’haver fet abans una equiparació salarial amb els Mossos d’Esquadra, que no ho té cap altra policia. Partim que sempre hi pot haver conflictivitat laboral, partint que són cossos de risc que tenen responsabilitats. Ells també saben perfectament la voluntat política d’increment de plantilla, de solucionar el tema de les hores, d’aprovar l’annex de la policia i donar resposta amb un dia a dia operatiu de la casa a nivell de recursos humans, que també cada vegada s’ha complicat més, però en qualsevol cas estem en això.

“Hem fet una equiparació salarial entre la Policia Local i els Mossos d’Esquadra, i això no ho té cap altra policia”

Volia preguntar-te pel tema de la construcció de la nova mesquita Annour a Mollerussa, que substituirà el local del carrer Molí situat al centre, i de l’inici de les seves obres.
És una associació musulmana que tenen el seu lloc de culte. Ells sabien perfectament que el lloc on estaven era temporal perquè no estava habilitat per lloc de culte ni per aforament i havien de marxar. Durant molt temps han estat buscant diferents ubicacions, fins que han trobat una ubicació on es permet els usos de culte, que és en el polígon. En aquest sentit, estan fent la construcció a la parcel·la del polígon que han comprat ells amb els seus diners i que ells faran l’obra en base al que et permet el reglament d’activitats, per tant,  no és gran ni petita.

“La mesquita s’està construint a la parcel·la del polígon que han comprat els fidels amb els seus diners”

Parla’ns una mica sobre aquesta multiculturalitat existent a Mollerussa.
Actualment, conviuen a Mollerussa 67 nacionalitats; primer la romanesa, segona la marroquina i després anem a nacionalitats del Senegal o països llatinoamericans. A Mollerussa hi ha diferents centres de culte que són gestionats per les seves comunitats.

La dada que jo dono valor és 67 nacionalitats diferents amb un 30% d’immigració, però amb la taxa d’atur més baixa. Mollerussa és una ciutat diversa i multicultural, on no hi ha conflictivitat social, que la gent que ve aquí treballa, pot fer el seu projecte de vida i de manera ordenada. Diguem que nosaltres estem operant i, per tant, nosaltres aquí intentem fer d’això un win win, i ens estem sortint, i per això posem molt focus amb tots els populismes i extremes dretes que estan sortint. I ho hem vist en les urnes, però nosaltres intentem gestionar-ho de la millor manera i tenim bona relació amb les comunitats.

“Som 67 nacionalitats diferents amb un 30% d’immigració, però amb la taxa d’atur més baixa”

De fet, el fet que estiguin organitzats per comunitats amb associacions de diferents tipologies ens ajuda a tindre interlocucions i, per tant, també abordar les diferents realitats que poden tindre al municipi a nivell d’escolarització, a nivell d’habitatge… i nosaltres en aquest sentit intentem fer això. Hi ha un discurs en general a nivell de país que evoca lògicament, que també traspassi a Mollerussa, i hem de mirar, doncs, que això no se’n vagi de mare.

Podries fer una valoració del resultat de les eleccions al Parlament Europeu d’aquest passat 9 de juny? Com en gran part del territori, a Mollerussa la participació va baixar vint-i-set punts per sota de la del 2019.
Doncs que ens han de fer reflexionar. De fet, la dada bona no és la del 2019. No es poden comparar amb el 19 perquè van coincidir amb municipals, i quan vas a votar per municipals és molt difícil que no votis per les europees. Per tant, aquí hi hauríem d’anar amb percentatges de les anteriors de fa 10 anys, que més o menys la cosa ja anava per aquí. A les municipals va haver també abstenció i a les del Parlament de Catalunya també. Doncs potser la reflexió és que alguna cosa no estem fent bé perquè la gent ja no exerceixi un dret com és el dret a vot.

“Alguna cosa no estem fent bé perquè la gent ja no exerceixi un dret com és el dret a vot”

Hem de fer tots autocrítica. Estem votant a favor d’alguna cosa o només estem votant de manera reactiva perquè no guanyi un altre? Quin tipus de vot s’està fent? S’haurien d’analitzar si el poc votant que vota ho fa perquè hi creu, o perquè no mani un altre. Està clar que molta gent no vota perquè està tipa, decebuda i no en vol saber res perquè ha desconnectat de la política. Però la gent perquè vota, per defensar unes idees o perquè no mani un altre? En funció de qui pugui desllorigar aquesta pregunta, podria tindre una mica de recorregut i base per poder intentar fer alguna cosa diferent d’aquí a dos o tres mesos amb unes probables noves eleccions a Catalunya, o d’aquí a 5 anys a Europa.

L’evidència és que no hi ha pressupost a Catalunya, no hi ha pressupost a Espanya. I si no hi ha això, és molt possible que no hi hagi pressupost el 25 a Espanya. Una repetició electoral podria ser, no ho descarto.

“Si no hi ha pressupost a Catalunya, no hi haurà pressupost a Espanya. No descarto una repetició electoral”