L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, explica que al 2018 s’han tramitat 254 llicències urbanístiques, un 12% més respecte les de l’any anterior, 226. També s’han incrementat fins a les 1.741 comunicacions prèvies, un 20% respecte les 1.448 de l’any anterior tant per a noves construccions, com per a rehabilitacions, reformes i demés accions. A més, Larrosa destaca que la Paeria va concedir al 2018 un 19% més permisos d’obres, un fet lligat a la “consolidació del règim de comunicació prèvia com a eina per agilitzar la tramitació administrativa”. Aquest règim permet iniciar les obres abans d’adquirir l’aprovació dels expedients, dels quals l’exercici anterior s’hi van tramitar 1741, un 20% més respecte l’any passat, 1443. La xifra de metres quadrats de superfície construïda també s’ha vist incrementada en un 6%.
Altrament, el paer en cap es reafirma en les “perspectives positives” tenint en compte que s’han presentat diverses peticions d’informació sobre noves promocions i que esperen poder avançar en la tramitació d’aprovació del POUM. Segons Larrosa, aquest “ha de permetre avançar en noves promocions i sobretot en espais de regeneració urbana”.
Pel que fa a la construcció de nous habitatges, durant l’any que acaba de concloure s’ha demanat llicència per a la construcció de 392 habitatges de nova planta amb una superfície total de 144.404,11 metres quadrats, un 6% més que l’any anterior.
El president del Col·legi d’API de Lleida, Josep Maria Esteve, explica que en aquests dos últims anys han notat una tendència al alça en el nombre de ventes i promocions de rehabilitació. Aquestes s’han incrementat considerablement, un fet que valoren positivament tant pel sector com per la ciutat i que confien en mantenir la tendència creixent. “La crisi va durar 10 anys, en començàvem a sortir al 2016 i al 2017 ja es consolidava la recuperació”, afirma Esteve. Altrament, des del sector recolzen l’aposta de la Paeria pel Centre Històric “perquè pensem que és el lloc puntal per recuperar la ciutat”. Apunten que altres àrees residencials també creixen amb força, com són les zones de Copa d’Or, Parc de l’Aigua, Ciutat Jardí o la SUR2, tot i que remarquen que els Casc Antic esdevé “clau”. Esteve afirma que en aquesta zona “els locals comercial ja tenen vida pròpia” i que “cal fomentar aquesta cultura de rehabilitació per tal de fomentar la dinamització d’aquest entorn”, tot afegint que “hi ha interès tant per comprar com per llogar”.
