La Paeria de Lleida tanca els últims serrells pendents abans que tots els partits es posin de ple en campanya per les municipals. Pel que fa a urbanisme, la cartera que ha gestionat Toni Postius, aquest 2023 ja han adjudicat qüestions com la rehabilitació del Palau de Vidre i han plantat la llavor d’un seguit de punts que es desenvoluparan el pròxim mandat. Entrevistem el primer tinent d’alcalde i alcaldable per Junts, Toni Postius, per fer un balanç final de la tasca de govern i conèixer quin horitzó preveu a partir del 28 de maig.
Estem ja a les acaballes del mandat. Quina nota li posa a l’acció de govern?
Han estat quatre anys complicats amb una pandèmia que va comportar molt de patiment, però també ha generat algunes oportunitats. Malgrat que la situació ha sigut complexa i queda feina per fer, crec que hem aprovat i ens podem sentir orgullosos dels projectes que hem posat en marxa.
La Paeria ja ha adjudicat la rehabilitació del Palau de Vidre. En què consisteix l’actuació?
El Palau de Vidre és una gran assignatura pendent, com també ho és el conjunt dels Camps Elisis i la Fira de Lleida. Aquest va ser un dels elements que ens vam posar com a objectiu. Se’ns va adjudicar una subvenció per arreglar l’antic xalet, vam enderrocar l’antiga piscina que hi havia per ampliar l’escola Camps Elisis, ben aviat es licitarà la construcció d’un tercer pavelló per la Fira de Lleida i ens quedava per resoldre el Palau de Vidre. Un edifici que va ser una icona de la ciutat, però des de feia dècades no s’havia fet cap mena de manteniment i donava una molt mala imatge. Vam aprofitar la convocatòria dels fons europeus per rehabilitar-lo de forma integral, substituint tots els panells de vidres. D’altra banda, també comporta una concepció diferent de la que teníem fins ara. La planta baixa serà un espai polivalent de 2500 metres quadrats perquè es pugui utilitzar els 365 dies a l’any i a la part superior es contempla un hotel d’entitats. La filosofia és que sigui un espai molt viu. Finalment, a la coberta superior s’instal·larà una planta fotovoltaica perquè sigui eficient al 100%.
Li preocupa que la ciutadania no apreciï els projectes del govern perquè encara no són visibles aquests canvis?
Hi havia grans reptes pel que fa a la ciutat. Cada vegada que hi havia eleccions es parlava de la Fira de Lleida, dels Camps Elisis, de la industrialització de la ciutat, del Pla de l’Estació i de les Basses d’Alpicat. Durant dècades, el PSC havia estat incapaç d’abordar-los i el que hem fet és posar-los en marxa. Venim de molt enrere perquè, més enllà de declaracions públiques, no s’havia fet res. Hem treballat des del rigor, des de la discreció i la solvència. Un voldria presentar resultats palpables, però aquests grans projectes de ciutats requereixen temps i s’ha fet més en aquest mandat que en els últims del PSC. Un bon exemple és la industrialització de la ciutat amb la creació del polígon Torreblanca-Quatre Pilans, que permetrà que Lleida faci la gran revolució industrial. A més, en breu portarem aigua potable al polígon del Segre i hem posat ordre a les finances municipals.
En un principi, van tenir conflictes amb el polígon Torreblanca-Quatre Pilans amb relació a les cases afectades i al sol agrari.
La industrialització no és una qüestió que sigui fruit d’un caprici, sinó d’una necessitat. Cal generar llocs de treball qualificat i hem de ser capaços d’atraure empreses que volen venir a Europa. Com qualsevol transformació urbanística, és evident que poden haver-hi controvèrsies i sempre hem tingut la mà estesa per trobar solucions. Amb relació a projectes anteriors, la proposta que posàvem sobre la taula reduïa de més de 50 habitatges afectats a poc més de 10, dels quals el 50% no estaven legalment implantats. I amb la feina amb la Generalitat hem reduït encara més l’impacte. Hem d’agrair també a la cambra de comerç, amb qui hem treballat per trobar el punt d’equilibri d’un projecte que ha de transformar la ciutat.
Aquest any han anunciat el nou càmping a les Basses per a 2024. Com serà la transformació que es preveu per aquesta zona?
Fa unes setmanes es va anunciar un projecte que permetrà renaturalitzar la part pública de les Basses i que s’hi puguin fer obres de millora, fruit dels fons europeus. Això ens facilitarà fer un salt endavant en 2/3 parts de la zona del parc de les Basses. Per un altre costat, ara abordarem la licitació de la zona del càmping. Volem que vagi més enllà del càmping i que l’operador que gestioni l’espai sigui qui es responsabilitzi del manteniment i de la vigilància del parc i del complex esportiu. És un projecte que s’ha treballat a foc lent i els potencials operadors veuen com una gran oportunitat la implementació del càmping. A més, consideren que té un gran potencial perquè s’hi poden organitzar moltes activitats. En conseqüència, serà una zona que recuperi la vitalitat que ha tingut i l’orgull de ciutat. Fins i tot avui en dia hi ha caravanes que busquen el càmping.
A principis d’any va declarar per la querella de Torre Salses. Quines sensacions té sobre aquest procés judicial?
Sempre hem defensat que el nostre model de comerç és de proximitat. La ciutadania demanda més comerç als barris. Per això, hem desencallat una assignatura pendent com el Pla de l’Estació amb una inversió de més de 200 milions d’euros. El dia que vam declarar vam explicar al jutge que havíem fet les coses com corresponia, d’acord amb la llei i amb els informes tècnics. Estem tranquils i creiem que la justícia ens acabarà donant la raó.
A vegades, el soci minoritari de les coalicions és qui menys rèdit s’emporta de l’obra de govern. Com volen enfocar la campanya perquè això no succeeixi?
Quan vaig decidir fer coalició amb ERC i en el seu moment amb els Comuns, no va ser per un afany personal, sinó que va ser per una vocació de treball per la ciutat. Sempre he dit que no es tracta de qui es posi la medalla, sinó que els projectes tirin endavant. En segon lloc, el pluralisme polític obliga a tots els partits a arribar a acords i consensos. El fàcil és optar pel no i quedar-te al marge. Mentre que el complicat és involucrar-se, prendre decisions i gestionar les discrepàncies internes.
Hem de tenir molt clar que estem aquí per servir a 140.000 lleidatans i lleidatanes que ens van escollir. Si tens clar això, les coses són més senzilles de fer. Al final, hi ha un govern municipal encapçalat per l’alcalde Pueyo i des de les àrees de Junts com urbanisme, on recauen molts d’aquests projectes transformadors, el que hem fet és treballar, treballar i treballar. Si es mira l’hemeroteca, es pot veure que no hi ha hagut discrepàncies públiques perquè les hem de gestionar internament i hem de mostrar unitat. La ciutadania decidirà qui ha de ser el Paer en Cap. Em postulo per continuar liderant el canvi a Lleida, però soc conscient que ens haurem de posar d’acord l’endemà, ja que no hi haurà majoria absoluta.
A l’última enquesta de Ua1 es plantejava un escenari amb el PSC com a primera força amb 7 o 8 regidors i hi hauria un empat tècnic entre ERC i Junts 6-7 regidors. Com llegeix aquests números?
Les enquestes no deixen de ser una fotografia en un moment concret. És millor que et vagin a favor que en contra, però l’experiència em diu que s’ha de treballar fins al final i que les percepcions de la ciutadania es recullen fruit de la feina en els darrers 4 anys. Estic agraït amb la gent que valorava positivament la feina de Junts i treballaré per acabar el projecte i encapçalar el proper govern municipal. Hem demostrat que la ciutat pot tirar endavant projectes i és capaç de generar moltes oportunitats. Si Lleida sap aprofitar totes aquestes oportunitats, té un futur esplendorós per ser allò que sempre ha estat: la segona capital de Catalunya. Massa vegades hem viscut instal·lats en la idea que a Lleida ja van bé les coses, però no és així. Crec en una ciutat dinàmica, potent, valenta, que es reivindiqui i es cregui el seu projecte.
La seva número dos serà l’exconsellera Violant Cervera. Què aporta a la candidatura i en un futur govern el seu perfil?
La incorporació de la Violant Cervera aporta un bagatge i una experiència important en una àrea que des de junts volem gestionar. L’àmbit social és un tema que personalment em preocupa i que l’he vist aquest mandat des d’un àmbit d’urbanisme. La ciutat té grans assignatures pendents en aquest aspecte. Les persones han d’estar al centre. Tant pel que fa a la gent gran com els col·lectius concrets que no hem estat prou valents d’abordar des del govern municipal. Per tant, la incorporació respon a aquesta voluntat de fer una gran transformació en l’àmbit social i abordar els problemes apartats.
Quins són els reptes a encarar el pròxim mandat?
Hem plantat la llavor dels grans projectes de transformació que s’aniran desenvolupant, però el proper mandat ha de ser aquell que abordi les qüestions del dia a dia. Un exemple és el manteniment de la via pública, que en els últims anys l’Ajuntament no hi havia dedicat gaires recursos. També hem notat des de la pandèmia un increment de les actituds incíviques i s’ha de ser molt exigent a l’hora de remarcar que la via pública és un espai de tothom que s’ha de respectar. S’ha treballat en l’àrea de seguretat, però cal posar-hi més recursos. Tot i que hem implementat un sistema de videovigilància a l’Horta de Lleida, hem de predicar que hi ha un marc de drets i deures que s’ha de complir. A més, també s’haurà de tractar tot allò que fa referència a com ens desplacem. Quan s’hagi de licitar el nou contracte del transport públic, podrem repensar la mobilitat en termes generals. Finalment, com deia abans, haurem de posar molt d’accent en l’àmbit social.
