El vicepresident tercer de la Diputació, Jordi Latorre, acompanyat de l’assessor cultural de la Diputació, Antoni Balasch, i del director de l’Institut Cervantes a Cracòvia, Fernando Martínez-Vara de Rey Irezábal, han assistit aquest divendres al visionat del documental ‘Perseguits i Salvats’, basat en les investigacions de l’historiador Josep Calvet i produït per la Xarxa Audiovisual Local (XAL), que ha permès identificar els itineraris utilitzats per a la fugida de jueus a través dels ports de muntanya, els camins i les carreteres del Pirineu.
Aquesta activitat forma part dels actes d’inauguració de l’exposició ‘Perseguits i salvats. No volien que existíssim’ que es fa fer aquest dijous dia 10, i que restarà oberta en aquesta ciutat polonesa fins al 28 de febrer.
Produïda per la Xarxa de Comunicació Local i la Diputació de Lleida, la cinta reuneix tres generacions en els principals escenaris d’aquella travessa per rememorar, a través del propi record o del relat de familiars, una experiència vital terrible. El documental va ser dirigit per Daniel Serra i Jaume Serra i va comptar amb l’assessorament de l’historiador Josep Calvet.
El documental centra el seu relat en les informacions que constaten que entre 1939 i 1944 prop de 10.000 jueus van arribar a Catalunya creuant el Pirineu català, fugint de la persecució nazi i el col·laboracionisme francès, i que uns cinc mil ho van fer pel Pirineu lleidatà. Així, “Perseguits i Salvats” ressegueix sobre el terreny l’odissea d’aquells refugiats amb supervivents i els seus descendents.
Especialment colpidor és el relat de Paquita Sitzer, que tenia cinc anys quan va deixar França i va arribar a Catalunya amb la seva família a través dels Pirineus. A ‘Perseguits i Salvats’, Sitzer visita els paratges que els van acollir en companyia de la seva filla, Elizabeth Lissmann.
A aquest exercici de memòria se sumen fills i nets d’altres exiliats: Paul Gans, fill d’Alexander Gans; Robert Jurgen Van Win, fill de Robert Van Win; i Raphael Ekman i Alice Ekman, nets de Leon Ekman i nebots d’Adolphe Ekman. En el documental, tots ells prenen consciència que estan vius gràcies a la lluita per la vida i la llibertat que van emprendre els seus avantpassats, en unes condicions extremadament difícils.
La duresa dels fets reviscuts té un contrapunt positiu en la solidaritat que els veïns de les comarques pirinenques van demostrar als refugiats. Així, els testimonis de la cinta coincideixen en el fet que moltes famílies jueves van aconseguir salvar la vida gràcies a l’ajut i l’empara de ciutadans anònims de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i l’Aran.
El documental complementa el projecte que el 2014 va posar en marxa la Diputació de Lleida per recuperar les sis rutes d’evasió dels refugiats jueus pel Pirineu lleidatà durant la Segona Guerra Mundial.
L’exposició ‘Perseguits i salvats. No volien que existíssim’ restarà oberta a Cracòvia fins al 28 de febrer, però la seva itinerància no s’atura aquí, ja que el dimarts dia 15, el Centre Sefarad-Israel a Madrid acull l’exposició que restarà oberta fins al 22 de febrer.
La presència del projecte a Madrid s’emmarca dins de les activitats programades per al Mes de la Memòria de l’Holocaust que organitzen el Centre Sefarad-Israel i la Comunitat Jueva de Madrid.
