L’acció de rebatejar la plaça la va organitzar l’associació de veïns i el Comitè de Defensa de la República del barri, entitats que aquest dissabte han volgut recol·locar un dels dos cartells arrencats coincidint que just fa dos mesos i un dia del referèndum. La placa va desaparèixer el diumenge 19 de novembre, un dia després que operaris de l’empresa concessionària de la neteja intentessin retirar-la per ordre de la Paeria, que va argumentar que és el ple municipal el que decideix els noms dels espais de la ciutat. Les protestes dels veïns van evitar que els treballadors d’Ilnet acabessin de treure el cartell però l’endemà ja no hi era.
Els CDRs també volen fer més visibles que mai els llaços grocs que simbolitzen la petició de llibertat dels consellers destituïts pel govern espanyol en aplicació de l’article 155 i els líders de l’ANC i Òmnium Cultural. A banda de decorar places i passarel·les, aquests dies també n’han pintat en voreres i passos de vianants de diferents punts de la ciutat. I és que cal recordar que aquesta setmana la Junta Electoral de Lleida ha instat els ajuntaments a retirar aquests símbols i també estelades i cartells de ‘llibertat presos polítics’ en edificis i espais públics com rotondes arran d’una demanda formulada pel PP. La Junta Electoral Central també ha prohibit als membres de les meses electorals del 21 de desembre que portin el llaç groc i la de Barcelona no permet il·luminar de groc fonts i façanes a la capital catalana.
Aquest divendres al vespre els Comitès de Defensa de la República ja van recordar l’1 d’octubre amb tres marxes que van sortir de tres punts que van ser col·legis electorals amb càrregues policials -el CAP de Cappont, l’Escola Oficial d’Idiomes i el casal de la Mercè de la Mariola- i que van confluir a la plaça de la Paeria.
Desallotjament violent del CAP de Cappont l’1-O
Els agents antidisturbis de la policia espanyola van desallotjat violentament les persones que esperaven al CAP Cappont de Lleida per poder votar a primera hora del matí del passat 1 d’octubre. Els antidisturbis es van desplegar al lloc amb una desena de furgons i cap a un quart de deu van començar a dur a terme el desallotjament de les persones de forma violenta tot i la seva resistència pacífica estirant-se al terra. Els agents van disparar diversos trets intimidatoris i van carregar fet ús de les porres. A conseqüència d’aquests fets, hi va haver diversos ferits lleus, a un dels quals es van endur amb l’ambulància.
El desallotjament es va allargar fins a les deu del matí, quan els antidisturbis van entrar al CAP i es van endur dues urnes. Els organitzadors, però, en tenien més d’amagades i quan els agents van marxar les van treure i els veïns van poder finalment votar.
Altres actes de CDRs de Ponent
El de Cappont no és l’únic acte festiu i reivindicatiu organitzat aquest dissabte. També a la ciutat de Lleida, a la plaça de l’Escorxador el CDR del barri ha organitzat una recollida de signatures per reclamar l’alliberament dels empresonats i la venda de llaços grocs per recollir fons destinats a la caixa de resistència, accions acompanyades de música i xocolatada.
D’altra banda, Agramunt, a l’Urgell, acull aquest dissabte una jornada solidària amb el lema ‘No esteu sols, no estem sols’ per exigir també que surtin de la presó els consellers destituïts i els presidents d’Òmnium i l’ANC i recaptar diners per a la caixa de resistència dels CDRs de la Noguera, la Segarra i l’Urgell. La jornada ha començat a quarts d’onze amb la pintada d’un ‘mural per la llibertat’ i una xocolatada. Durant el dia hi ha previstos àpats populars, tallers, jocs infantils i actuacions musicals que culminaran amb un concert a les 23h de Diga’ls-hi Inquiets, Comandants de Tros, The Targarians i TATE. Segons els organitzadors, amb aquesta jornada també es vol seguir reclamant la instauració de la República Catalana i fomentar la participació en les eleccions del 21 de desembre.