Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Toni Postius, portaveu del grup municipal del PDeCAT: “El govern d’Àngel Ros dóna signes d’esgotament, de final d’etapa”

Avatar photo

Què destacaria del ple extraordinari d’aquest mes de juny?
Destacaria que l’alcalde Àngel Ros va demostrar públicament que té un acord, bàsicament de govern, amb PP i C’s. Aquests que s’oposen a la voluntat majoritària de la ciutadania de poder votar el proper 9 d’octubre. D’altra banda, l’alcalde amb el seu discurs va mostrar una manca d’autocrítica i es va negar a veure que la ciutat es troba saturada després de quaranta anys de govern del partit socialista i que el seu gabinet no dóna més de sí.

Què en pensa sobre el vot negatiu a la seva proposta sobre l’ús preferent del català a l’Ajuntament?
Crec que –novament— el Partit Socialista ha decidit evitar estar al costat del país i de la llengua catalana, creant un problema que no existia fins llavors. El més greu de tot no va ser que es votés en contra de l’ús del català com a llengua preferent a la ciutat de Lleida, sinó que el partit socialista va votar en contra de la normalització lingüística i de protegir el català en la societat, en un àmbit de parla catalana.

Pel que fa al referèndum, com definiria aquest moment a Lleida?
Hi ha una majoria clara de ciutadans que volen votar, ho vam dir al ple. Aquest procés no només va de la independència, sinó sobretot va de democràcia: va de vots, va de paperetes, va d’urnes… Per tant, jo crec que l’alcalde no és ningú, a data d’avui, per parlar en nom de tota la ciutat i dir que a Lleida s’impedirà votar o s’intentarà fer el possible per impedir-ho.

En clau nacional, gran part de les darreres eleccions sempre ha sortit una majoria de vots cap a formacions que són favorables a que hagi un referèndum i que es pugui consultar a la gent.

És comparable aquest vot amb l’aprovació de la proposta de Ciutadans per convidar a la selecció espanyola de futbol a jugar un partit a la ciutat?
En primer lloc, sorprèn que els qui diuen que no s’han de barrejar temes esportius amb els de la ciutat, siguin els que presenten una proposta com aquesta al ple. En segon lloc, no deixa de ser sorprenent que el dia que el partit socialista accepta que vingui la selecció espanyola a Lleida, votés en contra de la normalització del català i en contra de facilitar i d’oferir espais i locals per poder votar pel referèndum el dia 1 d’octubre. I en tercer lloc, jo lamento profundament que aquesta mena d’iniciatives –com és portar a la selecció espanyola— són iniciatives pensades per anar a provocar reaccions i no per anar a veure l’esport.

Canviant de tema, com definiria la situació actual de l’Ajuntament de Lleida?
Fa dos anys –arran de les eleccions municipals del 2015— que vam extreure la primera conclusió: gran part dels ciutadans i ciutadanes van donar l’esquena a Àngel Ros perquè va passar de tenir 15 regidors a tenir-ne 8. Això demostra que molts ciutadans no estaven d’acord amb la seva forma de model socialista que porta establint en aquesta ciutat durant quaranta anys. Tot demostra que el govern de Ros dóna signes d’esgotament, de final d’etapa. El seu projecte per aquesta ciutat està arribant al seu límit. Des del grup municipal del Partit Demòcrata estem percebent que la gent té ganes de canvi, està cansada del govern actual i de les polèmiques que estan sorgint a partir de declaracions i projectes de l’alcalde.

Es podria potenciar més la ciutat?
Sí, i tant. Però tenim moltes assignatures pendents com la industrialització de Lleida, l’àmbit turístic –s’han d’aprofitar els actors que tenim– o el comercial… També és important complementar l’oferta d’oci de la ciutat, però des del punt de vista de crear sinergies. Falten més serveis endreçats, que tinguin un bon manteniment perquè s’ha de tenir cura de la via pública. I, sobretot, és necessari un canvi a la manera de fer política –fer una segona transició— que s’ha vist a aquesta ciutat. Ha de ser transparent, participativa, més oberta, que prevalgui l’interès públic per sobre del privat, etc. Avui en dia aquestes coses no succeeixen.

La polèmica de l’Horta és una de les més recurrents en els últims mesos, com es troba actualment?
D’entrada, de cop i volta ara el partit socialista descobreix l’Horta, quan fa quaranta anys que governa la ciutat. Aquesta ha estat una de les zones més abandonades pel govern lleidatà.
L’Horta té moltes assignatures pendents, moltes de les quals són competència directa de l’Ajuntament, com per exemple, arreglar els camins. Això demostra que quan s’ha de passar de les paraules als fets, el partit socialista no ho fa. Així veiem el compromís que té el partit socialista amb l’Horta de Lleida, que canvien les formes, però no canvia el rerefons de les actuacions.

Quina solució proposeu per aquest espai?
Nosaltres som partidaris de fer un projecte de futur a l’Horta, però sota la premissa que els veïns decideixin el seu futur i la seva manera de fer. Per exemple, una de les propostes que vam ser capaços de consensuar va ser la creació de la comissió de l’Horta, que és l’organisme que ha de validar i consensuar les actuacions per fer.

A més, una altra solució que proposem seria un pla de recaptació de l’IBI (Impost sobre els Béns Immobles) rústic de totes les finques de l’Horta. Per tal d’aconseguir diners i poder destinar-los directament a l’arranjament dels camins.

D’altra banda, la tercera solució que proposem seria que els veïns de l’Horta tinguessin un IBI diferenciat de la gent que viu al centre de Lleida, ja que la gent que viu al centre té uns serveis que gent d’altres zones no poden accedir-hi. Amb aquesta segona proposta ens assegurem que els ciutadans puguin pagar el seu IBI.

Què milloraries a la ciutat?
D’entrada, tot allò que fa referència als serveis bàsics de la ciutat, com per exemple la neteja. La segona qüestió seria tot el que és referent a la il·luminació. Lleida ha de ser una ciutat ben il·luminada, i actualment hi ha carrers que tenen moltes mancances en aquest àmbit. La tercera qüestió, seria millorar el transport públic –que sigui de qualitat i ràpid—en alguns barris en concret. D’altra banda, cal avançar la mobilitat privada i els aparcaments, en els quals no s’han buscat ni millores ni solucions. En l’àmbit comercial, encara hi ha camí per recórrer, no pot ser que la ciutat no tingui una oferta atractiva d’oci.

Hi ha molts àmbits que es podrien millorar en aquesta ciutat. Potser això es podria millorar amb una bona gestió econòmica, ja que els ciutadans paguen impostos i tenen tot el dret a rebre uns serveis de primera, i no de segona o tercera com és avui en dia.

Com definiria el govern de Ros?
Com un govern que ha preferit instal·lar-se amb la forma de fer política vella i antiga, sense entendre que la pluralitat requereix diàleg, consens, negociació… Un govern que no és conscient del que passa avui en dia a la ciutat i de les necessitats dels seus ciutadans.

Un altre punt important a destacar és que s’ha de ser conseqüent amb el discurs polític que dónes, i Ros no ho és. Primer es posicionava com a catalanista del PSC i ara ha passat a ser de l’espanyolisme més ranci.

A la ciutat de Lleida li fa falta un canvi. Per la salut democràtica no és bo que el mateix partit governi quaranta anys.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Camioner crític en un xoc contra un guarda-raïl al Port del Barcelona

Notícia següent

50 ingressos en sis mesos a la unitat de psiquiatria infantil de Salt

Notícies relacionades