Diverses entitats lleidatanes han participat aquest migdia en la posada en marxa d’una campanya de recollida de signatures per demanar a l’Ajuntament la construcció d’un memorial en record del patiment dels soldats republicans presos al final de la Guerra Civil a la Seu Vella.
L’acte, que ha tingut lloc a l’Ateneu Cooperatiu La Baula i al qual han assistit els tinents d’alcalde Jaume Rutllant i Anna Campos, ha estat presentat per l’historiador Gerard Pampalona, autor del treball ‘El campo de concentración franquista de la Seu Vella de Lleida (1938 – 1940)’, que serà editat en llibre a finals d’any.
Pamplona ha estat l’encarregat de fer la lectura del manifest reivindicatiu, “en record de la dignitat dels empresonats i de la nostra i col·lectiva memòria, ja que hi ha generacions de lleidatans que desconeixen encara la funció que va tenir l’emblemàtica Seu Vella”.
L’historiador ha explicat la funció del camp de concentració, que va arribar a concentrar entre 4.000 i 7.000 reclusos, que romanien entre 2 i 4 mesos, abans de ser enviats a altres espais. Molts d’ells van formar part de les anomenades ‘brigades de treball’, una mena d’esclavatge, que es van utilitzar per construir les casernes de Gardeny o l’edifici de Regions Devastades, segons Pamplona.
En finalitzar l’acte, el tinent d’alcalde Jaume Rutllant ha volgut recordar que el Pacte d’Entesa, signat ara fa vuit mesos pels tres grups municipals que componen el Govern de la Paeria, recull “establir i crear espais, rutes i centres de memòria per explicar la violència franquista”. I concretament especifica, com una de les prioritats, “recuperar la història del camp de concentració de la Seu Vella i del camp de treball de Gardeny”.
Conferència
L’acte també ha comptat amb la conferència de Joan Pinyol, nét de Joan Colom, soldat que va morir al camp de concentració de la Seu Vella i que fou enterrat a la fosa comuna del Cementiri Municipal on dipositaven les despulles dels soldats republicans. Pinyol, autor del llibre ‘Avi, et trauré d’aquí!’, va assabentar-se per casualitat fa 11 anys, que el cos del seu padrí era un dels que van ser triats per traslladar al Valle de los Caídos. Una exhumació del tot il·legal, ja que no hi va haver mai cap comunicació a la família per part de les autoritats del règim vigent, donant-se la dramàtica situació que durant molts anys, la vídua, els fills i néts de Joan Colom peregrinaven fins a Lleida per dipositar flors a la fosa on suposaven que hi havia les despulles del familiar.
Des de llavors, Joan Pinyol, que ha explicat aquesta dramàtica història, està dedicat en cos i ànima a recuperar el cos del seu avi, treure’l del Valle de los Caídos i donar-li sepultura al seu poble natal, Capellades.
