Lleida ha retut aquest matí homenatge als ciutadans que van ser deportats als camps de concentració nazi, amb la col·locació de 10 llambordes davant de l’últim domicili conegut on van viure aquestes persones, que van morir o ser empresonades en els camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial.
El paer en cap, Miquel Pueyo, ha manifestat que aquest era “un acte de gran envergadura simbòlica”, ja que per llegir la inscripció de les llambordes, on figura el nom i les dades d’aquests deportats, cal inclinar-se, gest que és una forma positiva de respecte en moltes cultures.
L’alcalde ha assenyalat que avui, en la figura d’aquests 10 lleidatans es feia “un homenatge a la vida, a la memòria i al record”, per afegir tot seguit que “l’amor venç la mort, però sobretot el record venç la ignomínia”.
Miquel Pueyo ha manifestat que, en aquesta nova etapa, “la Paeria està alineada amb els objectius que inspira la tasca del Memorial Democràtica i de la Direcció General de la Memòria Democràtica”, per la qual cosa ha anunciat que, “en les pròximes setmanes, completarem la revisió del nomenclàtor dels carrers per eliminar el reconeixement i noms de persones vinculades amb el franquisme. Treballarem a enfortir i dignificar la Memòria, perquè no hi ha projecte de futur, ni concòrdia, ni convivència, si no hi ha també una bona política de Memòria”.
Acte al carrer Democràcia
L’alcalde ha fet aquestes manifestacions durant l’acte institucional que ha tingut lloc al Pati de la Paeria. Prèviament havia assistit, amb la directora general de la Memòria Democràtica, Gemma Domènech; el director del Memorial Democràtic, Jordi Fonts, i diversos regidor de la corporació, a la col·locació de la llamborda dedicada a Ramon Alandí Qui, al carrer Democràcia, 11.
Aquest acte ha comptat amb la presència d’una filla, dues nétes i tres besnétes, que han tingut una participació activa, ja que una d’elles ha estat encarregada de llegir la biografia del seu besavi.
En la seva intervenció, la directora general Gemma Domènech ha explicat què consistia el Projecte Stolpersteine. “Una iniciativa senzilla, però amb molta implicació emocional d’un abast internacional, ja que agermana víctimes d’arreu del món amb un mateix element que els recorda”.
Domènech ha destacat la presència urbana d’aquest projecte. “Un homenatge personalitzar, reflexiu i discret, amb un gran potencial educatiu, ja que integra la memòria dels deportats en el teixit urbà i en la quotidianitat dels seus veïns i veïnes”.
La directora general ha clos el seu missatge assenyalant que “el record de la seva lluita contra el feixisme ens ha d’esperonar a tots a treballar diàriament pel manteniment dels valors democràtics”.
Fins a 30 llambordes
La Direcció General de la Memòria Democràtica i la Paeria tenen previst col·locar a Lleida fins a 30 llambordes del projecte Stolpersteine, malgrat que la resta es faran pas a pas, per poder satisfer la demanda d’altres indrets del país. Només a les terres de Lleida, n’hi ha 300, de sol·licitades.
La primera llamborda a la ciutat de Lleida es va col·locar el 20 d’abril al carrer Joan Baiget, 1, en record de Miquel Sol Torres, deportat a Buchenwald, on va morir assassinat el 1945. Amb les d’avui, ja són 11 les llambordes que hi ha als carrers de la ciutat.
A més de la de Ramon Alandí, al carrer Democràcia, avui també s’han col·locat les que reten homenatge a Peret Barbarroja Sala (Camí de Canet, 17), Josep Casas Ezequiel (Canyeret, 18), Enric Curià Gatius (Cavallers, 46), Josep Estrada Fabregat (Príncep de Viana, 37), Domènec Miñano Lozano (Manuel de Montsuar, 2), Josep Pach Roselló (Canonge Brugulat, 22), Pau Pinós Abad (Canyeret, 8), Manolo San Martín Santamaría (Sant Ruf, 23) i Josep Teixidó Badia (Sant Martí, 6).
