Lleida esdevé seu del debat de les polítiques de joventut del futur

En el marc del XXI Fòrum d'Estudis sobre la Joventut, on hi han participat més d'un centenar de professionals

0
59
Pla obert de la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, durant la seva intervenció al XXI Fòrum de d'Estudis sobre la Joventut celebrat a la Sala Víctor Siurana de la Universitat de Lleida, el 28 de novembre de 2019

Més d’un centenar de professionals han participat aquest dijous a la Universitat de Lleida (UdL) al XXI Fòrum d’Estudis sobre la Joventut, organitzat per l’Agència Catalana de la Joventut i que enguany ha girat al voltant les polítiques de joventut per a la pròxima dècada basades en el diàleg transgeneracional com a alternativa a l’adultcentrisme. Segons la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, és necessari “enfocar les polítiques de joventut responent a les necessitats, somnis i voluntats dels joves i no d’es duna visió dels adults”. El Fòrum d’Estudis sobre la Joventut ha aplegat més d’un centenar de persones, entre investigadors, professionals de joventut, representants de l’àmbit social, econòmic i polític.

El Fòrum, que enguany portava per títol ‘Polítiques de Joventut 3.0’, ha estat inaugurat per la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, i l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo.

Segons ha explicat Oliva, “hem de ser partícips i reflexionar sobre com han de ser les polítiques de joventut, donat que “no podem ser alienes a la transformació profunda que hi està havent al món i, especialment, a Catalunya”. En aquest sentit, Oliva considera que és necessari fer “democràcia radical” a les polítiques que afecten els joves.

Per la seva banda, Pueyo, ha indicat que Lleida, com a “ciutat governada amb criteris republicans”, “s’aliena com no sempre s’ha fet” amb les polítiques de Catalunya en matèria de joventut. Pueyo també ha explicat que des de la Paeria estan “molt disposats i amb ganes” per començar a treballar amb el Pla de joventut de la ciutat per als properes anys. El paer en cap ha explicat que han de ser polítiques transversals “en matèria de treball i habitatge i no només en educació o cultura” i ha afegit que els joves “n’han de ser els protagonistes”.

La conferència inaugural, amb el títol “Adultcentrisme i polítiques de joventut”, ha anat a càrrec del sociòleg Klaudio Duarte, que ha remarcat la necessitat de “revisar i observar permanentment” què és “ser jove”, donat que no hi ha cap norma ni llei que ho determini. En aquest sentit, ha destacat la “gran importància” que té el Fòrum perquè permet a les persones que treballen amb joves, actualitzar i replantejar les necessitats que aquests tenen en l’actualitat.

Duarte també ha defensat que es qüestioni l’adultcentrisme, un “sistema de domini” que, segons ha explicat, “posa els i les joves com a subjectes de futur que no tenen importància al present”. “Posar-ho en dubte vol dir que els joves podrien assumir rols protagonistes a la societat”, ha afegit. Segons Duarte, l’alternativa a l’adultcentrisme són els “diàlegs intergeneracionals” de manera que “no s’hagi d’esperar a que els joves siguin adults perquè siguin part de la societat i que els adults ens preguntem què podem aprendre de les noves generacions”.

La jornada també s’ha plantejat com un “laboratori” per debatre les polítiques de joventut per a la pròxima dècada que es recolliran dins el futur Pla Nacional de Joventut de Catalunya, donat que l’any vinent acaba la vigència de l’actual. Oliva ha explicat que estan en “procés d’avaluació i construcció” d’aquest nou Pla, el qual volen “repensar” perquè sigui el “màxim de participat possible”.

Fòrum de Joventut a Lleida

Més de 1.400 persones han participat en les vint edicions anteriors dels Fòrum, en les quals s’han analitzat diferents aspectes que afecte la vida de les persones joves des de diferents perspectives d’anàlisi.

Aquesta iniciativa va sorgir de l’impuls d’un grup de treball format per membres de la coordinació territorial de Joventut a Lleida i per professors de la UdL. D’aquest grup de treball també van néixer el Postgrau en Estudis sobre Joventut i, posteriorment, el Màster Interuniversitari en Joventut i Societat, així com el grup de recerca Centre d’Estudis sobre Joventut i Societat, de la UdL.

FER UN COMENTARI