El paer en cap, Miquel Pueyo, ha signat avui el decret amb el qual Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies donaran nom a carrers que, fins ara, duien el de persones vinculades amb la sublevació o que van ostentar càrrecs públics en la dictadura franquista.
L’Ajuntament de Lleida, d’aquesta manera, adapta el nomenclàtor dels carrers de la ciutat a la Llei de Memòria Històrica (2007) i compleix un dels compromisos del Pacte de Sant Joan que regeix l’acord del Govern Municipal. A partir de la constitució de Consell de Ciutat, a mitjans dels 2020, serà aquest òrgan el que assumirà els assumptes relacionats amb la denominació dels carrers i espais públics de Lleida. Els canvis actuals són els darrers que es realitzaran per decret d’alcaldia, per poder donar resposta a la reivindicació ciutadana.
L’escriptora anglesa i referent feminista Virginia Woolf donarà nom a l’actual carrer Alcalde Montaña (Pardinyes); la lluitadora antifeixista Neus Català, al c. Alcalde Sangenís (Pardinyes); la mestra i escriptora Dolors Sistac, al c. Carmelo Fenech (Ciutat Jardí), i la pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida Elena Pámies, al c. Nadal Gaya.
Per fer efectius els canvis d’aquests quatre carrers, l’Ajuntament ha tingut en compte les opinions de diversos historiadors i historiadores i les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. S’han mantingut diferents reunions on s’ha volgut prendre una decisió “objectiva, coherent i justa”, ha dit el paer en cap. En aquest sentit, s’ha optat per no retirar el nom del carrer Lluís Besa, ja que no consta que participés en la sublevació, després d’haver-ho analitzat amb historiadors i parlat amb els seus descendents.
“No podem blanquejar el franquisme”
L’alcalde Miquel Pueyo ha remarcat que l’objectiu del canvi no és “fer cap judici sumaríssim a ningú, ni menys encara a les famílies o als descendents de les persones que es puguin veure afectades per aquests canvis de nom”. Pueyo ha afegit, però, que l’Ajuntament s’ha d’assegurar que cap persona que hagi participat en la sublevació o bé que hagi tingut càrrecs durant el franquisme formi part de la nòmina de personatges reconeguts a través del nomenclàtor de la ciutat.
“És igual que aquests honors fossin concedits durant el franquisme on en els primers o en els últims anys de la Paeria democràtica” i també és indiferent el període de la dictadura on va tenir càrrec la persona a la qual se li retira el carrer, ha dit el paer en cap. Ha subratllat que “en el procés de blanqueig del franquisme sembla com si hi hagués un període intens, entre els anys 40 i 50, com si el franquisme dels anys 70 fos més ‘guai’” i ha recordat que el setembre de 1975 es van produir els últims afusellaments d’aquest règim. “No podem blanquejar el franquisme”.
Personalitats femenines
Tant l’alcalde com la regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, han destacat la petjada de les quatre figures femenines que passen a donar nom a diferents carrers de Lleida. Virginia Woolf (1882-1941) és una de les precursores del feminisme i una figura clau del modernisme literari del segle XX. Neus Català (1915-2019) és una de les lluitadores antifeixistes referents al nostre país i va patir en primera persona el terror dels camps nazis.
Dolors Sistac (1922-2018) va impulsar l’ensenyament del català des de l’Escola Normal de Lleida i és autora de narracions, articles periodístics i estudis literaris i culturals. El carrer que s’ha escollit per a aquesta reconeguda docent fa cantonada amb el que la ciutat va dedicar al seu marit, el pedagog Enric Farreny. Elena Pàmies (1888-1974), pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida, va afrontar un expedient de depuració sota el règim franquista que li va suposar la separació del càrrec de professora.
Sandra Castro ha destacat que es tracta de quatre dones referents en els seus àmbits diversos: “és una part de les polítiques feministes la de visibilitzar referents positius per tal d’empoderar les dones i les noies joves que pugen, que tinguin diferents models”.
L’alcalde ha indicat que la Paeria té sobre la taula un ampli ventall de propostes de nom de carrers, moltes amb mèrits per ser-ho, però ara s’ha volgut optar per noms de dones a causa del “dèficit palmari” que existeix al nomenclàtor en aquest sentit.