L’estudi s’ha fet a partir de les mostres de quatre grups: persones que van deixar de fumar sense cap mena d’ajuda (‘autocanviadors’), fumadors que no desitgen tractament de deshabituació, persones incloses en tractament de deshabituació i abstinents i persones en tractament, però no abstinents.
Quant a resultats, s’observen diferències significatives entre els grups. Les persones que van deixar de fumar per si mateixos, sense cap mena d’ajuda terapèutica, tenien una menor impulsivitat no planificada i un millor rendiment en la prova d’Stroop. Aquestes persones ‘autocanviadores’, també tenien millors rendiments que els participants en el tractament i que en els actualment abstinents.
També es conclou que les persones que han deixat de fumar sense tractament semblen tenir una menor impulsivitat no planificadora i una inhibició cognitiva més efectiva en comparació amb els fumadors que no busquen tractament i una millor inhibició cognitiva que les persones que deixen de fumar amb ajuda per al tractament.
Aquesta informació està tenint una àmplia transcendència en la dinàmica terapèutica de la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital Universitari de Santa Maria, ja que ha permès la utilització d’estratègies i tècniques terapèutiques adreçades a minimitzar tant la impulsivitat com l’ansietat en els pacients, més que la capacitat addictiva de la nicotina.
L’article forma part d’una línia de treball en què, des de fa quatre anys, participen el Dr. Antonio Verdejo de la Universitat Monash d’Austràlia i el grup de recerca en impulsivitat de l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida. Així mateix, aquesta investigació serveix d’objecte d’estudi del psicòleg Jaume Celma, de la Universitat de Granada, doctorant en la Unitat de Tabaquisme del centre hospitalari lleidatà.