Comença la Festa Major de Lleida amb la tronada, la sortida del seguici i el pregó

Els Heralds i els Signífers amb el Penó, els Bastoners del Pla de l’Aigua, el ball de la Moixiganga, el Ball de Moros i Cristians, el Ball de Cavallets, els Capgrossos, els Gegants, les Trampes, el Pregoner i el Marraco surten al carrer

0
211
Circ Raluy Legacy 728×90

La plaça de la Paeria ha acollit la lectura del pregó amb què s’anuncia que comença la Festa Major de Lleida després del cercavila que realitza el seguici de la festa, integrat pels Heralds i els Signífers amb el Penó, els Bastoners del Pla de l’Aigua, el ball de la Moixiganga, el Ball de Moros i Cristians, el Ball de Cavallets, els Capgrossos, els Gegants, les Trampes, i el Marraco.

El pregoner de l’Ajuntament de Lleida s’ ha adreçat al nombrós públic que s’ha aplegat a la plaça de la Paeria per proclamar l’inici de la Festa Major: “La Festa Major és per viure-la, per a petits i grans, per a la gent de Lleida i vinguda d’arreu. La tronada i el pregó assenyalen l’inici de la Festa Major. Gaudim-la plegats”

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, juntament amb regidors de la corporació i autoritats, ha assistit a la lectura del pregó a la plaça Paeria, que després s’ha reproduït a diferents punts del recorregut, a la plaça de la Catedral, a l’avinguda de Blondel i, de nou, a la plaça de la Paeria.

Nombrós públic, especialment infants, s’ha aplegat a la plaça de la Paeria per veure la primera sortida en aquesta festa major, del Marraco, els Gegants i els Capgrossos.

Les Trampes del pregó compleixen 300 anys

Entre els elements més significatius del Seguici de la Festa Major hi figuren “Les Trampes”, que daten amb tota probabilitat de l’any 1719 i són les timbales més antigues de Catalunya. L’Arxiu Municipal conserva un albarà de pagament que acredita la construcció de tres parells de timbales.

Les trampes és la denominació de les antigues timbales que, des de l’Edat Mitjana, s’han utilitzat com a element protocol·lari en les celebracions de la ciutat.

Inicialment hi havia tres parelles de timbales i mai no sortien soles, ho feien conjuntament amb un grup de trompeters, que oscil·lava entre quatre i dos trompetes. Tots plegats, timbales i trompetes, constituïen el grup de músics protocol·laris de la Paeria. A partir del segle XVIII, i de forma progressiva, el seu nombre va anar disminuïnt. Les timbales quedaren reduïdes a una única parella i els trompeters (també anomenats clariners o pregoners) van desaparéixer definitivament a la segona meitat del segle XX.

La progressiva introducció, a partir del segle XIX, de les modernes bandes de música també va contribuir a relegar cada cop més a aquests músics a la figura de simples personatges festius. La seva funció protocol·lària s’ha preservat fins a l’actualitat dins de la Festa Major, i en concret durant el seguici del Pregó, una de les seves funcions històriques més importants.

El punt de llibre que s’edita cada Festa Major es dedica en aquesta ocasió a les Trampes del Pregó.

FER UN COMENTARI