Les actuacions dels Mossos d’Esquadra a Lleida han passat de 676 l’any 2017 a 1.580 l’any 2018. Aquest increment, del 134% en només un any, s’atribueix en gran part a la mobilització ciutadana derivada del “context polític i social”. Ho ha explicat el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, després de la Junta Local de Seguretat, celebrada aquest dimecres a l’Ajuntament de Lleida. El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha aprofitat la presència de Farré per demanar-li una reunió amb el conseller d’Interior, Miquel Buch, per tractar la falta de dotacions i recursos de Mossos i Bombers a la ciutat. Larrosa assegura que li va fer arribar aquesta petició al conseller però que, de moment, no ha obtingut resposta.
Segons Farré, la feina “suplementària” que han hagut d’assumir els Mossos no va en detriment, però, de l’eficàcia policial ja que les detencions efectuades per aquest cos policial han augmentat un 22,2% del 2017 al 2018. Entén, això sí que aquest excés de feina genera un “estrès afegit” ja que han hagut de fer front a operatius especials en manifestacions i també en la lluita antiterrorista. Farré reconeix que cal augmentar la dotació policial i celebra que hi hagi en marxa una convocatòria de 750 places de Mossos per atendre el “plus de feina continu”.
Sobre la falta d’efectius vol parlar Larrosa amb Buch. “N’hem de parlar amb serenor i cordialitat, però cal parlar-ne perquè és una qüestió que ens neguiteja”, ha assegurat Larrosa. Farré ha dit que el conseller es reunirà amb l’alcalde tan aviat com li sigui possible, ja que ha assegurat que està amatent a les necessitats de la ciutat.
Augmenten un 15% els fets delictius
Pel que fa al global de fets delictius a la ciutat, amb intervenció dels diversos cossos de seguretat, l’any 2018 han augmentat un 15% arribant als 11.128. D’aquests, gairebé el 80% són delictes contra el patrimoni. No obstant, ha assenyalat que aquest augment s’ha vist compensat per un increment de l’efectivitat policial, ja que les detencions fetes pels cossos policials creixen amb força, en el cas de la Guàrdia Urbana un 33% més. A més, segona Larrosa, cal tenir en compte que aquest augment es produeix després de tres anys de reducció de delictes.
L’augment es concentra en actuacions de petita delinqüència, com els robatoris amb força a vehicles, amb un total de 1.355, que són especialment difícils de combatre. “Cal sensibilitzar a la ciutadania per fer veure que als vehicles no han de deixar res a la vista, cap peça d’abrigar, mòbil o aparell electrònic que pugui ser considerat de valor, ja que pot incitar a aquestes actuacions. És una situació complexa que hem de resoldre, actuant des de la prevenció”, ha afirmat el paer en cap, qui ha afegit que aquesta problemàtica no és exclusiva de Lleida, sinó que es dona també en altres ciutats.
En aquest sentit, Larrosa ha indicat que traslladarà a altres instàncies la necessitat de fer una reflexió sobre canvis en la legislació penal per tal d’evitar la sensació d’impunitat que hi ha en alguns casos, especialment quan hi ha infractors reincidents.
L’alcalde ha destacat també la necessitat de millorar la “percepció de seguretat”, ja que molt sovint les dades no justifiquen la sensació d’inseguretat que diuen tenir els veïns d’alguns barris. Per exemple, ha destacat, la Mariola i el Centre Històrics són dos dels barris amb menys comissions de delictes, ha assenyalat, i ha indicat que el desplegament de les patrulles a peu també va en aquesta línia de treballar la prevenció i la percepció de seguretat.
Menys ferits greus en accidents que mai
Pel que fa al trànsit, que dins de la ciutat és una matèria de gestió exclusiva de la Guàrdia Urbana, les dades mostren que, malgrat que el nombre total d’accidents augmenta un 4%, amb 264 ferits, cauen un 35% els sinistres amb ferits greus, i el 2018 tanca amb 20 ferits greus en accident de trànsit, la xifra més baixa d’ençà que es tenen registres.
Altres àmbits que també s’han tractat a la reunió són la reducció en la comissió de delictes econòmics; la proliferació de fets delictius, com estafes o assetjament, comesos a través de la xarxa; i la proliferació de demandants d’asil, que a Lleida han passat de 90 a 567, amb Veneçuela, Colòmbia i Ucraïna com els països que concentren més peticions.
La reunió també ha comptat amb la participació de la tinent d’alcalde de Seguretat Ciutadana i de Polítiques per al Civisme i la Igualtat, Sara Mestres; el subdelegat del Govern de l’Estat, Jose Crespín; la directora dels Serveis Territorials de la conselleria d’Interior, Montserrat Meseguer, el Fiscal en Cap de Lleida, Juan Francisco Boné; el president de l’Audiència de Lleida, Francesc Segura, i dels comandaments dels diferents cossos i forces de seguretat que operen a Lleida.
