El Ple de la Paeria celebrat aquest divendres ha tombat la moció presentada per PDeCAT, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida en què demanaven la dimissió de l’alcalde Àngel Ros per la seva “actitud” i les seves primeres declaracions públiques en què “justificava l’ús de la violència de l’Estat a la ciutat de Lleida” durant l’1-O. La moció, d’onze punts, ha rebut els vots en contra de l’equip de govern del PSC, juntament amb Cs i PP. Un dels punts demanava una “condemna amb rotunditat de la violència practicada per part del govern espanyol i dels seus cossos i comandaments policials, que va causar 111 ferits a la regió sanitària de Lleida”. També s’ha rebutjat, així, que la Paeria emprengui accions judicials contra els membres i comandaments de les policies espanyoles que van prendre part en els “actes violents” del Referèndum i que es declarin persones non grates alguns representants polítics del govern espanyol com ara la subdelegada a Lleida, Inma Manso. El ple ha comptat amb una nombrosa presència de ciutadans que irrompien contínuament les intervencions amb crítiques o aplaudiments fruit de les intervencions de tots els partits.
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha lamentat minuts abans d’iniciar el sessió que, després de dos mesos sense ple, els grups tornen al Saló “en una situació de país amb empreses i bancs que marxen, amb inseguretat en les famílies i amb una profunda crisi social que incidirà en la crisi econòmica que se’n derivarà”. Amb tot això, ha assegurat sentir-se sorprès pel fet que en el ple municipal de Lleida a quatre dels grups “no els interessi res d’això”. “L’únic que els interessa és demanar la reprovació de l’alcalde”, ha dit. Una petició de dimissió que s’ha acabat rebutjant per un vot ja que hi ha hagut 14 vots en contra (PSC, Cs i PP) i 13 a favor (PDECAT, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida).
Els grups signants de la moció, han insistit constantment en les seves intervencions que l’1-O van trobar a faltar que l’alcalde “donés la cara” i “defensés” els lleidatans i que Ros no condemnés la violència policial des d’un primer moment. “A les 11 del matí va fer declaracions en un mitjà de comunicació en què qualificava de proporcionada l’actuació de la policia espanyola, quan des de les 9 del matí s’acumulava la informació i vídeos en què es podien veure les càrregues policials en alguns col·legis electorals com el CAP de Cappont”, ha dit Sergi Talamonte, del Comú de Lleida.
“Ens hagués agradat veure un alcalde que condemnés amb rotunditat les càrregues policials que s’estaven produint i que van causar més de 100 ferits, destrosses a la EOI i que van atonyinar gent a Cappont”, ha assegurat el regidor del Comú de Lleida. “En un primer moment, vostè es va comportar com un covard, quan es rebia una violència ferotge, negant la gravetat dels fets i després, quan la realitat era tan aclaparadora que no es podia negar, surt i diu que no sabia què estava passant. Doncs no sé què és pitjor? Estar en mans d’un covard o d’un incompetent”, s’ha preguntat Talamonte en la primera de les seves intervencions, en què li ha demanat a Ros que “plegui”.
Per la seva banda, el regidor de la Crida-CUP, Pau Juvillà, ha lamentat que “la violència extrema desfermada es va fer amb la intenció d’impedir que els lleidatans poguessin votar” i que “mentre molts lleidatans defensaven els col·legis electorals, segurament l’alcalde esmorzava tranquil·lament, pensant a quin acte de la festa major aniria”. Juvillà, ha afegit que “la culpa de la violència és de qui la practica” i, que “qui l’empara, n’és còmplice”.
Ros, al seu torn, s’ha defensat explicant que el matí de l’1-O va estar voltant amb un vehicle de la Guàrdia Urbana per uns sis o set col·legis i que en aquests no va detectar cap incident i va anar després a l’IEI on estaven votant “tranquil·lament”. Explicava així la primera declaració que va fer en què va qualificar de proporcionada l’actuació de les policies espanyoles i ha explicat que després, en tenir coneixement dels fets, va trucar a la subdelegada Manso i va córrer a condemnar-los públicament. “Vaig demanar disculpes per no haver-me assabentat abans d’uns fets que lamento i condemno”, ha reconegut. La tinent d’alcalde Montse Mínguez, per la seva banda, ha dit que “el PSC va defensar la gent, es va suspendre la festa major, dilluns vam posar a disposició dels afectat assistència jurídica i vam anar a la EOI i a la Mariola”, dues de les seus que van patir les càrregues policials.
El regidor del PDeCAT, Toni Postius, també ha demanat la dimissió de Ros en diverses ocasions. “Li demano que demani perdó a la ciutadania per no donar la cara, a les persones que van rebre cops perquè no les va protegir i a les persones a qui va ofendre amb el que va dir. Que demani perdó als lleidatans pel que no va fer aquell diumenge i que tot seguit dimiteixi. Faci un pas al costat i marxi”, ha al·legat.
Després de les crítiques dirigides directament contra l’alcalde i també contra els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil actuants l’1-O, ha parlat la regidora del PP, Dolors López, que ha criticat que “en aquesta moció no es defensa la llibertat ni la democràcia, precisament es fa el contrari, un atemptat contra la democràcia, la llibertat i l’estat de dret”. “No ens faran caure”, ha afegit, perquè “entenem les violències, però totes les violències, també les psicològiques, com la que pateixen els que pensen diferent, la d’aquells que obligaven a tancar a l’Eix Comercial els comerços dimarts per la vaga o els insults que rebem per defensar la unitat d’Espanya”, ha concretat, i ha lamentat la “deriva radical que ha emprès la Generalitat amb el seu president, Carles Puigdemont al capdavant”.
López ha estat de les primeres a rebre escridassades per part del públic assistent quan ha valorat positivament el missatge del rei espanyol per televisió i també quan ha lamentat que s’estigui “demonitzant” la policia espanyola. Alguns sectors del públic, que mostraven cartells amb imatges de les càrregues policials acompanyades de la frase ‘Brutalitat policial mai més. Ni aquí ni enlloc’, han cridat “vergonya”. Les intervencions del públic han anat sent cada vegada més constants, tant pels que escridassaven aquest tipus d’intervencions i n’aplaudien d’altres com a l’inrevés.
Per la seva banda, Ángeles Ribes, de Ciutadans, ha lamentat que la moció presentada per quatre grups de l’oposició s’hagués escrit amb bilis i odi, ja que “aquesta moció és una mostra del que busquen; causar una crisi i imposar la seva voluntat saltant-se les lleis”, ha dit. Ribes ha respost les crítiques assegurant que el seu grup ha demanat informació sobre les agressions desproporcionades, però ha puntualitzat que no criminalitzaran tota la policia. “El problema són els comandaments que els han usat com a peons pels seus interessos polítics”, ha lamentat i ha criticat que encara no hagi donat explicacions de la subdelegada Manso i no hagi hagut cap dimissió.
Testimoni d’una de les víctimes al torn de paraula de les entitats
Una noia que va patir les càrregues policials, l’Ariana Mayoral, ha explicat el seu testimoni en el torn de paraula del ple municipal que corresponia avui a les entitats. Ha qualificat “d’horrible” l’1-O. L’Ariana era voluntària i va ser presidenta de mesa a Treball, a Lleida. “A les nou del matí van començar a dir ja estan aquí, amb deu furgons de la policia nacional. Vaig agafar l’urna i la vaig amagar. Van entrar molt ràpid. Ens van veure sortir i ens van tancar en una habitació a mi i a un company. No sabia què em passaria allà dins. Un dels policies em va picar a la mà, em va agafar pel braç i em va dir que obriria les portes amb el meu cap si no li deia on eren les urnes. No anava identificat i no em volia donar el seu número de placa, fins que un superior li va ordenar”, ha explicat. “Cada dia que passa tinc la seva cara i les seves agressions al cap. No es pot tornar enrere. És horrible. Tinc una padrina de 70 anys que no s’atreveix a sortir de casa per por, de la policia que hi ha pel carrer”, ha afegit intentant contenir l’emoció.
Llum verda a les ordenances fiscals 2018
Altrament, el Ple de la Paeria, corresponent al mes de setembre, ha donat llum verda a les ordenances fiscals per al 2018, amb els vots favorables del PSC, Cs i PP i l’abstenció del PDeCAT. Les ordenances plantegen una congelació dels diferents impostos i taxes municipals, exceptuant una rebaixa lineal de l’IBI de l’1%. També incorporen més facilitats pel pagament fraccionat dels impostos i una bonificació del 80% en l’IBI a l’Horta per mitigar els efectes de la revisió cadastral.
